El que va passar després és el que mereix ser analitzat. Alguns banyistes, en lloc d’ajudar, van intentar retenir els migrants. No per maldat explícita, sinó per una por que s’ha anat gestant en silenci, alimentada per discursos, titulars i prejudicis. La por a l’altre. A l’estrany. A qui arriba sense avisar.
Però, què ens diu això de nosaltres? Ens diu que la solidaritat no és automàtica. Que la compassió necessita espais per respirar. Que en una societat saturada d’alertes i notícies, el primer impuls pot ser defensiu, no empàtic. I que la platja, aquell lloc on ens despullem de rutines i ens deixem portar pel sol, pot convertir-se en escenari d’un conflicte que ens supera.
Els joves que van arribar no buscaven protagonisme. Buscaven refugi, oportunitat, vida. I els que els van retenir, potser, només volien entendre què estava passant. Però entre la por i la comprensió hi ha una línia fina, com la que separa l’aigua de la sorra.
Aquest episodi ens obliga a mirar-nos al mirall. A preguntar-nos què faríem nosaltres. A reconèixer que la frontera no és només geogràfica: és emocional, cultural, humana.
Potser la propera vegada, en lloc de retenir, caldrà acollir. Escoltar. Ajudar. Perquè la humanitat no es mesura en la reacció instintiva, sinó en la capacitat de transformar-la.
S'ha de dir, que altres banyistes varen ajudar als nois, no tots eren com el del banyador taronja que comenta Mar Jimenez a la vanguardia.
"Tenir forces fills per que vagin a l'estranger i ens mantinguin".
ResponEliminaCom canviar aquesta dèria, sobretot africana?.
No me había imaginado la escena del tipo del bañador naranja, pensaba que lo arrastraba hasta tierra o algo así, que lo ayudaba, en fin. Si no es así y lo que está haciendo es aplicarle una llave de esas de judo es mejor que no escriba nada, porque te cerrarían la página.
ResponEliminaDecir, por otra parte, que cuando una madre o un padre pone a su hijo en una barca porque en la barca se está más seguro que en tierra, la cosa es para pensar, y que no creo que la gente "folle" para engendrar hijos que a su vez sean productivos el día de mañana enviándolos a Europa.
En fin.
salut
Ja he donat les dades d'immigració a Toy Folloso. S'ha de dir que d'Europa ha vingut molta gent d'Ucraïna. I d'Àfrica no venen tants com la gens es pensa. el que sembla mentida que no es digui prou, es que la majoria d'immigrants venen per Barajas de sud-americà, i la culpa se l'emporten els pobres que desesperats venen en pastera.
EliminaSalut.
Ni de conya és això, venen molts fugint de la guerra o de la fam. Mira, conec l'Hagi, és de Senegal, va venir a Espanya des de Paris, on viuen els seus pares, exiliats polítics, parla català, castellà,. francès i anglès. Va trobar feina de seguida, però un accident laboral el va deixar amb crosses, cobrant una minsa pensió d'invalidesa. N'hi ha forces com l'Hagi amb estudis i carrera universitària, un d'ells a parcs i jardins de l'Ajuntament de Sabadell.
ResponEliminaEls Hermanos 'marroquins' tenen dues barberies treballant a tope. O En Rafi, de Bangla Desh, té dos bars i un Condis exprés. O la Dona d'Armenia que té una botiga d'informàtica i telefonia al costa de casa. D'on et penses que era Isaac Andic, a qui vaig comnèixer fa molt anys, tenia una paradeta de samarretes al mercadillo de Sant Hermengildo,. O Lamine, o un tal Lionel, i així un llarg etcétera
No tenen forces fills per que vagin a l'estranger i els mantinguin, això és una fal·làcia.
Dades d'immigrants: IDESCAT
Europa 152.475
África 27.612
América 153.469
Asia 79.832
Aquí la gent, en d'altres temps, també havia d'anar a treballar lluny per ajudar la família, tenim poca memòria
ResponEliminaPoca memòria, i un excés d'estereotips inculcats per VOX i Aliança catalana, que sembla van quallant.
ResponElimina