LA PAX GERIÀTRICA

La pax geriatrica és un estimulant concepte encunyat pel politòleg dels Estats Units Mark L.Haas, que en el seu últim assaig –publicat a Oxford University Press– defensa, amb profusió de dades, que l’envelliment de la població disminueix enormement la possibilitat de guerra. Xavi Ayèn a la vanguardia.

La majoria de països del món veuen créixer el percentatge de gent de més de 65 anys. Això provoca problemes com l’alentiment del creixement econòmic, el descens de la productivitat i l’augment de la despesa social, però, segons llegim al treball de Haas, té la contrapartida positiva que disminueix el risc de guerra entre estats. Malgrat el que pugui semblar, l’autor vaticina un segle XXI més pacífic. Què significa una mica menys de PIB al costat de la pau?

És cert que Europa ha entrat ara en una carrera per gastar més en defensa, però es deu a la pressió dels EUA per gastar menys i, a més, ho fa perquè justament vol evitar entrar en un conflicte. La tendència mundial que detecta Haas és que, com més gent gran hi ha, més despesa dediquen els estats a pensions i sanitat, cosa que fa que disminueixin per força altres partides, entre les quals la militar (els estats envellits, fins i tot els autoritaris, tendeixen a fer tot el possible per no entrar en una ­guerra).

A més, els ciutadans grans estan molt més inclinats cap a la pau que els joves. No entrarem en explicacions hormonals, sinó en les estadístiques: segons el Peace Research Institute Oslo, els conflictes militars interestatals s’han doblat entre el 2012 i el 2022, però s’han limitat molt majoritàriament als països en què la població és jove, amb només un 5% de més grans de 65 anys, la meitat de la mitja mundial. L’agressivitat estatal es dona en aquelles nacions amb més població jove, com per exemple les africanes.

Amb cada vegada menys gent entre 18 i 23 anys, els exèrcits pateixen així mateix una falta de reclutament de soldats, els queden per cobrir places, un problema creixent que ja resulta seriós al Japó, la Xina i fins i tot Rússia, que experimenta a Ucraïna dificultats clarament lligades a la falta de mà d’obra militar qualificada.

Trump, aquell aspirant al Nobel de la Pau, ho va veure clar. Als EUA les enquestes registren una fortíssima oposició dels sèniors a les intervencions armades en altres països, un filó electoral que ell va saber explotar hàbilment en campanya. Té 79 anys, tot quadra.