Fa tres anys va aparèixer en les nostres vides l’aplicació ChatGPT, que ens va obrir les portes de la intel·ligència artificial (IA). A la redacció de La Vanguardia, on llavors passava jo algunes hores al dia, els companys mes curiosos li van demanar que els escrigués un article sobre un tema específic, amb el seu estil. D’altres no l’hi van demanar, pensant que no estaria a la seva altura i que, si ho estava, entrarien en crisi existencial. Per què continuar dedicant esforç a fer el que una màquina pot resoldre en un no-res? Avui la IA ja no és una opció més. És a tot arreu. Començant per Google, on des de fa mesos la primera resposta a la majoria de cerques se’ns serveix sota l’epígraf “ Vista creada amb IA”.
Segons un estudi recent, el 82% dels estudiants d’entre 14 i 17 anys ja l’han utilitzat alguna vegada. Alguns s’hi van acostar, suposo, buscant ajuda per a tasques documentals tedioses. D’altres, perquè els redactés un treball acadèmic sencer, en molt poca estona. Quelcom temptador. Encara que, com tot servei, té el seu cost. Diferit, però no pas menor. El nord-americà James Flynn, investigador de la intel·ligència humana, va analitzar l’evolució del quocient intel·lectual ( QI), i va descobrir que al segle XX havia crescut 30 punts. La qual cosa, segons li explicava a Xavi Ayén en aquest diari l’assagista Juan Villoro –que acaba de publicar No soy un robot– , “és notable si es considera que el QI d’un geni voreja els 140 punts”.

Fins aquí la bona notícia. La dolenta és que aquell creixement es va estancar als noranta i ha caigut dos punts per decenni des d’aleshores. És a dir, col·lectivament cada cop som menys intel·ligents. O més ximples. Tot això té relació amb la progressiva cessió a les màquines de tasques que abans confiàvem al nostre cervell. No fem operacions aritmètiques perquè fem servir la calculadora. No memoritzem números de telèfon perquè d’això se n’ocupa el mòbil. No provem de llegir mapes perquè el navegador del cotxe ens guia... A mesura que la IA estén els tentacles, la intel·ligència natural té més mandra i va perdent força. Magnats i autòcrates aposten per la IA, que pot reduir l’intel·lecte i frenar l’esperit crític El naturalista Jean-Baptiste Lamarck va encunyar la frase: “La funció crea l’òrgan”. I no li faltava raó. Per això els gimnasos són plens d’homes augmentant la massa muscular i de dones reduint els tou de greix. O viceversa.  
El cervell ens recorda una altra “Vista creada per IA” a Google, no és un múscul, sinó un òrgan format per neurones que regulen les funcions cognitives i distingeixen els humans. Però, igual com qualsevol altre òrgan, s’enforteix amb l’exercici i s’esllangueix amb la mol·lície.		 Un adult amb un QI encara no massa fet malbé pot decidir si cedeix molt terreny a la IA o si no en cedeix. Un jove natiu digital ho tindrà més difícil. Potser ha fet anar un mòbil abans de tenir ús de raó. Potser es passa cinc hores al dia enganxat a tota mena de pantalles. Potser ignora que, si hi recorre més que a la pròpia reflexió, limitarà el seu cervell. A més d’una eina portentosa, la IA és un gran negoci, pel desenvolupament i l’hegemonia del qual competeixen els magnats tecnològics. Això els porta a obrir nous mercats. Per exemple, el de la IA per a nens. La companyia Open IA ofereix el seu ChatGPT for Kids . Google ha batejat la seva oferta com a Socratic IA –“ socratic”, quan Sòcrates deia que “ser és fer”!–. I Elon Musk ha anunciat el seu Baby Grok. La idea és en teoria proporcionar als menors ajuda per fer els deures, sota supervisió adulta. Ja ho veurem. De moment ja sabem que un cervell poc exercitat en la seva edat primerenca pot tenir seqüeles per tota la vida­. A qui beneficia l’empobriment cerebral col·lectiu? Als magnats de la IA que es far d’or amb ella, perfilant un futur orwel·lià. I a autòcrates com Trump, manipulador de votants i enemic del sentit crític, que ja està desmantellant del Departament d’Educació dels Estats Units. Però no al conjunt de la humanitat, que ha arribat fins aquí gràcies al desenvolupament de l’intel·lecte, i ara, al descuidar-lo, sembla a punt de donar la raó a Gobineau: “L’home no ve del mico: va cap a ell”.Añadir contenidoUn adult amb un QI encara no massa fet malbé pot decidir si cedeix molt terreny a la IA o si no en cedeix. Un jove natiu digital ho tindrà més difícil. Potser ha fet anar un mòbil abans de tenir ús de raó. Potser es passa cinc hores al dia enganxat a tota mena de pantalles. Potser ignora que, si hi recorre més que a la pròpia reflexió, limitarà el seu cervell. Madrid limita a diez personas las reuniones y prohíbe los bailes en las bodas. Camareros esperan clientes en la Plaza Mayor de Madrid A més d’una eina portentosa, la IA és un gran negoci, pel desenvolupament i l’hegemonia del qual competeixen els magnats tecnològics. Això els porta a obrir nous mercats. Per exemple, el de la IA per a nens. La companyia Open IA ofereix el seu ChatGPT for Kids . Google ha batejat la seva oferta com a Socratic IA –“ socratic”, quan Sòcrates deia que “ser és fer”!–. I Elon Musk ha anunciat el seu Baby Grok. La idea és en teoria proporcionar als menors ajuda per fer els deures, sota supervisió adulta. Ja ho veurem. De moment ja sabem que un cervell poc exercitat en la seva edat primerenca pot tenir seqüeles per tota la vida­. A qui beneficia l’empobriment cerebral col·lectiu? Als magnats de la IA que es far d’or amb ella, perfilant un futur orwel·lià. I a autòcrates com Trump, manipulador de votants i enemic del sentit crític, que ja està desmantellant del Departament d’Educació dels Estats Units. Però no al conjunt de la humanitat, que ha arribat fins aquí gràcies al desenvolupament de l’intel·lecte, i ara, al descuidar-lo, sembla a punt de donar la raó a Gobineau: “L’home no ve del mico: va cap a ell”. Llàtzer Moix a la vanguardia.