Gelat de crema catalana amb dues banderes d'Espanya, a Jerez À. Tort
Aquest enclaustrament, però, no implicaria aïllament. Les xarxes impossibilitarien que ens mantinguéssim purs com ho desitjaria Bernarda Alba de les seves filles. I, per tant, connectats com estaríem, no impedirien que continuéssim comprovant que fora de casa abunda la xafogor de l’alienació, el cretinisme i l’esquizofrènia.
Qui fa que proliferin són els que es mostren d’acord que “Pedro Sánchez, hijo de puta” és la cançó de l’estiu; els que després d’escoltar les consignes d’Aznar al congrés del PP, tot just dissipada la primera onada de calor, redoblen el crit de “Sánchez, a prisión”, i els que fan volar avionetes amb pancartes de “Sánchez, corrupto” o les planten al fons del mar.
Els que han gastat bombones d’oxigen per fer-ho mereixen l’atenció de @Clozart. “Això és com anar a la biblioteca i posar ‘Abascal, gandul’... El missatge no arriba a qui ha d’arribar”, escriu molt fi. Llegiran les pancartes Bob Esponja i Balamar Tentacles.
Però l'alienació també es manifesta a l'altra banda. L’esquerra hi contribueix quan, conscientment, fa córrer que Feijóo no fa pas broma quan diu que les vacances estan sobrevalorades.
Hi ha un tercer acte que escalfa el drama: la picabaralla entre la Moncloa i el PP pels incendis forestals a Tarifa, Ourense, Tres Cantos i al paratge de Las Médulas.
Així que el panorama polític és abrasador i convidaria no només al confinament físic, sinó també al moral i social. No hi ha treva entre polítics i entre polititzats. “¡Y no les importa el calor!”, diu al segon acte Adela, la tercera de les filles de Bernarda Alba. “Siegan entre llamaradas”, l’acompanya Martirio, la quarta.
Però les tardes passen i l’estiu hi és per a estimar-lo poc després, als vespres. És el moment de desbernardalbaïtzar-se per ensumar les últimes raneres de la calor.
Gelat de crema catalana amb banderes d'Espanya. Sí. Estem en plena segona onada de calor i el clima fora de casa és una amenaça. Però hi ha maneres de pair-lo. Els gelats ajuden. Malgrat que a vegades sigui complicat. A Jerez, en un establiment a la plaça Arenal, pots enfortir el teu patriotisme demanant-lo amb sabor de crema catalana. Et serviran una bola esquivant amb traça les dues banderetes d’Espanya que coronen la safata del gelat. Cap altre sabor en té, de 'rojigualdes'. Costa entendre si és un acte reivindicatiu o si hi són per evitar el rebuig d’un possible client catalanòfob. O si, directament, és catalanofòbia. El que és clar és que també hi eren el 2018. “Hem estat fent un tomb per Jerez i en una gelateria havien posat banderetes d’Espanya en el sabor crema catalana. Suficient”, escrivia llavors @_Todeswunsch.
O pots deixar de banda el teu patriotisme per unes hores i anar-te’n al McDonald’s, el millor restaurant del món, segons el cuiner Jordi Cruz. Literal. És una boutade. Més acurat: un gest performatiu transgressor. Un dels seus arguments és que un restaurant que és capaç de fer a tot el món la mateixa hamburguesa socarrimada com una tarda de juliol o agost mereix tota consideració. Amb aquest raonament per bandera, el seu gelat de màquina defecat en perfecta ziga-zaga sobre un cucurutxo també seria el millor. Alienats en la industrialització. I en el cretinisme, polític i social.
Bé. Que les tardes d’estiu ja no són per viure-les. Són un martiri. Fa massa xafogor a l'exterior i la vergonya és sufocant. A ventar-se a casa, a l’ombra, en el que queda d’estiu, a l’estil Bernarda Alba. I, com ella, que ningú ens vegi suar. De calor i pel dol per tant de teatre.
MARTIRIO.- Tome usted mi abanico.
BERNARDA.- ¿Y tú?
MARTIRIO.- Yo no tengo calor.
BERNARDA.- Pues busca otro, que te hará falta.
Àlex Tort, a lavanguardia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada