LLENYA AL BOOMER, QUE ÉS DE GOMA

Les generacions dels mil·lennials, els Z i alguns X, els nascuts en democràcia per a dir-ho curt, són una colla de vagues, fluixos i egoistes. Es queixen del seu sou i de no poder estalviar un euro, però enxampen vols i airbnbs barats jurant ser ecologistes i abominar el turisme de masses. Ho volen tot aquí i ara, però fan cua de dies per una entrada per a veure a Bad Bunny l'any que ve. Es frustren a la mínima, i es prenen al peu de la lletra al primer terapeuta que els diu que es prioritzin i els altres que arriïn. Hala, ja he deixat anar el míting. Vine que fàcil?

Està tirat caricaturitzar a tota una generació, o dues, o tres, amb quatre traços matussers que, sense ser incerts del tot, són del tot fal·laços i, sobre qualsevol altra cosa, injustos. Diré, en el meu descàrrec, que no soc l'única caricaturista. La periodista Analía Plaza, 36 anys un darrere d'un altre, ha publicat un assaig titulat La vida canó en la qual ens fica a tots els boomers en el mateix sac. Partint de dades macroeconòmiques de repartiment de la riquesa, Plaza, com molts dels seus coetanis, responsabilitza al present benestar de la generació nascuda en els anys seixanta del malestar i la falta de futur de la seva, quan cada boomer, com cada mil·lennial, cada zeta i cada ics és un món.

Deixem el passat per a les hemeroteques i les cicatrius de cadascun en el cos i l'ànima. Oblida Plaza, o no vol acordar-se, que aquí i ara hi ha aturats de més 55 anys a què les empreses no volen ni regalats. Treballadors de més de 60 que segueixen esllomant-se perquè han d'ajudar a pagar les cures dels seus pares nonagenaris i dels seus fills trentenaris que no poden anar-se'n de casa perquè l'habitatge està impossible. I jubilats que paguen la barra de pa de cada dia en xavalla perquè ajuntar un bitllet és missió impossible. És clar que Plaza ha ficat el dit en la nafra i que vol vendre llibres. Res en contra. Però, a part d'afinar una mica més el tret, dic el retrat, podria ampliar una miqueta el focus. Una antiga companya de treball, nascuda en 1950, i ja, ella sí, joiosa jubilada, animava a secundar totes les vagues, anessin o no amb ella, al crit de “a cremar els palets”, perquè avancéssim tots. No estaria de més que els joves sortissin a cremar el que vulgui que siguin ara els palets exigint casa, sou i treball dignes als veritables poderosos, en comptes de ploriquejar-nos les seves penes, enfrontar a les generacions i culpar als seus majors de tots els seus mals, com vol el sistema. Entre altres coses, perquè aquests boomers que, segons ells, viuen com a capellans, són els seus pares i avis i, si els tallen l'aixeta o els deshereten, igual sí que estan fotuts del tot. - Luz Sánchez-Mellado - elpais.es

Deixeu-me explicar una anècdota personal que crec és il·lustrativa: Amb 10 anys, el pare em llevaba a les set del matí. havia d'anar a plaça amb la bicicleta i el remolc a buscar fruites i verdures que ell havia comprat per la botiga de comestibles que teníem al carrer de Villarrubies al costat de Siso el forner. A l'hivern, per guarir-me del fred, duia una caçadora de pell que era del pare, vol dir que anava una mica gran i els pantalons llargs apedaçats, com era bastant habitual en aquella època. Després als 14 estudiar i treballar alhora, i més endavant el servei militar. Crec que els baby-boomer vàrem construir el nostre futur, i ho vàrem fer amb la il·lusió de què era possible fer-ho, en ple franquisme i sense la certesa de què conquerir aquest futur seria possible. Ens hem ben guanyat doncs la nostra jubilació. Ara els toca lluitar a uns altres per construir el seu futur, i estic convençut que s'en sortiran, estan molt més preparats que nosaltres.

Per començar, No estaria de més que els joves surtin a cremar el que sigui, en comptes de donar la culpa dels seus mals a la seva gent gran com vol el sistema.