L’illa de Wannsee, situada al sud-oest de Berlín, ha passat a la història de la infàmia com el lloc on es va començar a preparar l’Holocaust. Allà, en una gran vil·la situada en un entorn idíl·lic, el 20 de gener del 1942 els jerarques del règim nazi, capitanejats pel sinistre Reinhard Heydrich, cap de la Seguretat del Reich, van decidir els detalls del que van batejar com la “solució final” per a la qüestió jueva. És a dir, l’extermini dels 11 milions de jueus que, segons els seus càlculs, vivien llavors en el conjunt d’Europa.
Fins aleshores, seguint l’ avanç dels exèrcits alemanys cap a l’est, les SS es dedicaven a l’afusellament sistemàtic dels jueus que trobaven als territoris ocupats (cosa que es coneix com la Xoà per les bales). Del que es tractava a Wannsee era de fer un pas més i abordar el genocidi de manera industrial . Després del dinar, els participants van discutir distesament els diversos mètodes possibles per aconseguir l’objectiu, malgrat que, de fet, ja s’havien iniciat les primeres proves amb el mortífer gas Zyklon B i s’havia començat a construir el camp d’Auschwitz II-Birkenau.

Els nazis es plantejaven una ‘Riviera’ a Crimea després de buidar-la d’habitants, Trump la imagina a Gaza

Tot això se sap de sobres. Menys recordat és el fet que, al principi, els nazis no pensaven en mètodes tan extrems: el seu objectiu era l’expulsió de la població jueva a altres territoris. El mateix Heinrich Himmler, lloctinent de Hitler i cap de les SS, reprovava inicialment el genocidi –“mètode bolxevic d’exterminació física”, segons les seves paraules–, que considerava una cosa “no alemanya i impossible”. Ho recull l’historiador britànic Antony Beevor a l’obra La Segona Guerra Mundial , on explica que el maig del 1940 Himmler havia enviat al Führer un informe titulat Algunes reflexions sobre el tracte de les poblacions de raça estrangera de l’est , en què proposava, entre altres coses, que els jueus fossin desterrats d’Europa organitzant “una gran emigració a l’Àfrica o a alguna altra colònia”. Aquí va néixer l’anomenat Madagaskar Projekt .

La idea era deportar els jueus a l’illa de Madagascar, davant de les costes de l’Àfrica Oriental, que a l’època era una colònia francesa. Donant per fet el consentiment de França –la derrota de la qual el 1940 va convertir el règim de Vichy en serf–, el pla preveia reassentar-hi un milió de jueus a l’any durant quatre anys i convertir l’illa en un Estat policial controlat per les SS (que no hauria deixat de ser una altra mena de malson per a les víctimes). L’obstacle més gran, que al final es va jutjar decisiu per abandonar el projecte, era la impossibilitat d’enfrontar-se a la força naval britànica.
Portadors de rickshaws als carrers d’Antananarivo, capital de Madagascar, el 1939 Royal Geographical Society/Getty

En l’obsessió per la puresa racial ària, els nazis aspiraven a desfer-se, a més, d’altres poblacions com ara els gitanos –que també van morir en massa als camps d’extermini– i els eslaus, que consideraven una raça inferior. Per eliminar-los van pensar a deportar-los en massa al Brasil o fins i tot a matar-los sistemàticament de fam –ho proposava l’anomenat Hungerplan , elaborat pel secretari d’Estat d’Agricultura Herbert Backe, que no es va dur mai a terme com a tal, tot i que sí que va tenir una traducció criminal en el tracte que van rebre els presoners de guerra russos.

El somieig nazi era buidar les terres soviètiques i repoblar-les amb alemanys i europeus nòrdics. La península de Crimea, que va ser rebatejada com a Gotengau, estava cridada a convertir-se, segons aquests plans, en la nova Costa Blava de l’imperi alemany al mar Negre... Un objectiu que guarda esgarrifoses semblances amb la idea apadrinada pel president dels Estats Units, Donald Trump, i benvinguda pel Govern israelià de Benjamin Netanyahu, de buidar la Franja de Gaza de palestins, arrasar tot el que encara no ha estat arrasat i edificar al seu lloc un gran centre turístic de luxe. Una nova Riviera a la Mediterrània Orien­tal...

No es tracta d’una fantasia. El diari The Washington Post va revelar fa uns dies que l’Administració nord-americana prepara un pla de reconstrucció de Gaza que implicaria la “relocalització”, en principi temporal i suposadament voluntària, dels seus més de dos milions d’habitants i l’atribució de la gestió de la franja a un fons d’inversió dels Estats Units durant deu anys.

No és difícil imaginar l’entusiasme que aquesta idea suscita en els membres més extremistes del govern israelià, que defensen sense embuts l’expulsió dels palestins de Gaza i l’ocupació i recolonització definitiva del territori (per després continuar amb Cisjordània, on Israel ja expulsa palestins de les seves terres i estén la colonització il·legal).

Tot i això, on desplaçarien els palestins? El diari Financial Times ha revelat que el Boston Consulting Group ( BCG), la consultora que hauria preparat el pla per a Gaza per encàrrec d’un grup d’homes de negocis israelians –amb l’aquiescència de Washington i Jerusalem–, hauria elaborat paral·lelament un pla per enviar els palestins a dos països africans: Somàlia i Somalilàndia. Altres informacions, contrastades per les agències AP i Reuters, afirmen que també hi ha hagut contactes oficiosos amb aquesta finalitat amb el Sudan del Sud. Egipte, que rebutja de totes totes l’expulsió dels palestins, pressiona per l’altre costat per avortar aquestes maniobres.

El paral·lelisme entre el que es plantejava a començaments dels anys quaranta del segle passat a Europa i el que passa avui a Palestina, amb els plans per deportar els gazians a l’Àfrica i les matances massives i indiscriminades perpetrades per l’exèrcit israelià –més de 60.000 persones, el 83% civils, han mort fins ara a Gaza, en el que fins i tot prominents figures israelianes qualifiquen de genocidi–, no pot ser més torbador. Lluís Uría a la vanguardias.cat