QUAN LA PARAULA ÉS REFUGI I RESISTÈNCIA

Hi ha llibres que no només es llegeixen, sinó que s’habiten. La paraula venç a la mort, de Rob Riemen, és un d’aquests. Enmig d’un món que sembla accelerar cap a l’oblit del que som, Riemen ens convida a aturar-nos, a escoltar, a recordar. A tornar a les paraules que ens han fet humans. Aquests dies, el pensador neerlandès recorre Espanya per compartir el seu missatge. Ahir, a l’Hi ha Festival de Segòvia, va parlar amb la serenitat de qui sap que la veritat no crida, però ressona. Va insistir en una idea que travessa tota la seva obra: només la restauració de l’humanisme —no com a doctrina, sinó com a actitud vital— pot oferir llum en aquesta era d’angoixa, de culte al poder, als diners i a una tecnologia que sovint ens desarrela.

Llegir Riemen és com entrar en una conversa amb les veus que ens han precedit: Thomas Mann, Saint-Exupéry, Orwell... No són noms llunyans, sinó companys de viatge que ens recorden que la dignitat, la veritat i la bellesa no són luxes, sinó necessitats. Ell no proposa receptes, sinó preguntes. No ofereix certeses, sinó espais per pensar.

En un moment en què les paraules s’utilitzen per manipular, per dividir, per vendre, Riemen ens recorda que també poden sanar, unir, elevar. Que la paraula —quan és honesta, quan neix del silenci i no del soroll— pot vèncer la mort. No la biològica, sinó aquella altra: la mort de l’esperit, de la memòria, de la compassió.

Aquest llibre no és per llegir de pressa. És per deixar-lo reposar, per tornar-hi. Per rellegir una frase i sentir que ens parla directament. Potser perquè, en el fons, tots intuïm que alguna cosa essencial s’està perdent. I que cal tornar a mirar-nos als ulls, a parlar amb sentit, a viure amb ànima. Enmig de la foscor, Rob Riemen ens recorda que la paraula pot ser llum. Que l’humanisme no és una nostàlgia, sinó una possibilitat. Que encara podem escollir viure amb noblesa d’esperit, amb amor per la veritat i respecte per la dignitat humana. I potser, com deia el pare de Louis Pauwels, no cal comptar massa amb Déu... però és possible que Déu compti amb nosaltres. Amb cada gest honest, amb cada paraula que cura, amb cada acte que desafia el cinisme amb compassió.

La paraula venç a la mort no és només un títol. És una convicció. I potser, si tornem a escoltar amb el cor obert, descobrirem que encara hi ha camins per recórrer. Camins que no porten al poder, sinó a la veritat. Camins que no prometen èxit, sinó sentit. Camins que no exigeixen certeses, sinó consciència i humanitat.

"El nacionalisme, el feixisme o l'islamisme es convertiren en noves religions polítiques que prometien el cel, però portaren l'infern" - Rob Riemen

SHARE THIS