ÀNIMS, ILDEFONSO

L'escriptor Ildefonso Falcones, l'autor supervendes de La catedral del mar i altres novel·les, ha denunciat a Itàlia que ha estat exclòs “per motius polítics” de la llista de 69 escriptors que representaran Catalunya a la Fira del Llibre de Guadalajara (FIL), que comença el proper 29 de novembre i on la comunitat autònoma és convidada d'honor. En conversa telefònica amb EL PAÍS, confirma que se sent “tremendament desil·lusionat” per la decisió, quan ha venut més de 14 milions de llibres i quatre de les seves novel·les transcorren a Barcelona: “No crec que hi hagi un escriptor que hagi escrit més novel·les sobre Barcelona i que hagi tingut més repercussió mundial”. Carlos Zanón li ha contestat en un article a la Vanguardia: ÀNIMS ILDEFONSO...

Cada cert temps, Ildefonso Falcones s’enfada. No se sent valorat per la crítica literària ni per les institucions. Barcelona no l’estima. Només l’estimen els seus catorze milions de lectors. La seva queixa –amb certa raó, ningú no ho nega– és un clàssic d’autors que venen molt però no se’ls considera des de la crítica bons escriptors o fins i tot que facin això tan esmunyedís anomenat literatura. Es pot escriure malament, però sempre serà diferent de redactar bé, de la mateixa manera que una actriu porno és una actriu però no Meryl Streep. Vendre aquesta barbaritat de llibres, Ildefonso desfermat, indica que has connectat amb els lectors d’una manera extraordinària i meritòria. Però potser, no sempre, però sí moltes vegades, a costa de fer un producte tan raspallat i allisat que sigui apte per poder ser llegit per catorze milions de persones diferents. D’excepcions n’hi ha, però, amic, ni jo soc Dennis Lehane ni tu, Umberto Eco.

Fer llistes de representants de cultura no és fàcil. La FIL de Guadalajara, que aquest any té Barcelona com a ciutat convidada, no et convoca. Tampoc no hi aniran autors com Gonzalo Torné, Toni Hill, Lluís Llort, Laura Ferrero, Pilar Romera o Jordi Nopca. Segur que els que han confeccionat la llista –a Mèxic i aquí– us han tingut en compte. Però, llegida tota la llista, t’asseguro que no n’hi ha cap que sigui pitjor que tu o, perquè ho entenguis millor, tu no ets millor que cap de nosaltres. 

Ser popular i ser conegut no sempre significa ser bon escriptor. I no parlo de Mendoza, Riera o Cercas, als quals dones un plàcet gairebé castrense, sinó de la resta que, segons la teva opinió, som escriptors poc coneguts. Potser el teu enuig es basa en aquest error. Ser popular i ser conegut no sempre significa ser bon escriptor i és que en aquest món cruel hi ha més jugadors de bingo que d’escacs.

Addueixes que et cancel·len per escriure en el mateix castellà en què escriuen convidats com Kiko Amat, Miqui Otero o jo mateix. Per blanc, heterosexual i pare de família amb quatre fills. Sento decebre’t, però a pàl·lid no crec que em guanyis. També soc heterosexual reproductor, encara que això sí, només ho vaig ser una vegada. També per cristià (com Graham Greene, a qui tampoc han convidat) i liberal (Milei? Ciutadans? Torrijos?). Ximpleries. Anima’t pensant que almenys tu tens un carrer al teu nom a Juviles (Granada) mentre jo he de suportar que la plaça Catalana continuï sense dir-se Johnny Thunders. - Carlos Zanón.

I, el liberal, heterosexual reproductor i pàl·lid,  Ildefonso Falcones ha contestat, a la seva manera de qui no sap ni qui és Johnny Thunders, sense adonar-se'n que en la resposta, valida l'article de Zanón, una resposta que és mera rebequeria i poca cosa més. Llegiu i jutgeu:

Quizá, Zanón, quizá - Ildefonso Falcones

"Comprendo que el esfuerzo que le exigen tantas faenas como desarrolla usted (poeta, novelista, guionista, articulista y crítico literario) le impida poner algo más de imaginación y termine usted plagiando el título de su columna para captar la atención del lector; descortesía aquella, descortesía esta.

Yo me enfado cuando me viene en gana. Lo cierto es que nunca preví que mis disgustos pudieran ser objeto de un artículo en tribuna tan preciada como la de su periódico, aunque tampoco llegué a imaginar que mi actividad literaria pudiera ser equiparada con la de una actriz porno. La descortesía muda en grosería para con una persona que no cree haberle faltado, pero por encima de todo, el insulto es para esas mujeres –no habla usted de hombres, lo que resulta sospechoso en maestro de tanta precisión literaria–, porque si el ejemplo de las representaciones de esas profesionales tuviera que ser yo y mis virtudes físicas e interpretativas, se desvanecería toda lujuria y se les vendría abajo la profesión. Mal ejemplo ha elegido, Zanón.

También se vienen abajo sus argumentos arteros. Porfío en mis declaraciones, pero sepa usted que no he citado a nadie ni juzgado su obra, como hace usted con la mía en un mantra vulgar, frívolo, ya cansino y probablemente agotado en la actualidad. Sostiene usted que las ventas masivas solo se dan si a los lectores se les engaña con productos, porque llama usted productos a los libros, “cepillados” y bien “alisados” que sean aptos para poder ser leídos por 14 millones de personas.

Y en ese alarde de desprecio hunde usted en la necedad, docilidad y sumisión cultural a millones de lectores, míos o seguidores de otros que vendan tanto o más que yo, puesto que necesitan productos cepillados y alisados –no alcanzo a entender cuál es el sentido de esos términos– para acceder a la lectura, y todo eso, además, lo efectúa usted erigiéndose en adalid de la literatura.

Zanón, no soy su amigo, de lo que me alegro, no fuera a ser que la cercanía me contagiase algo de su soberbia, aunque me felicito por su palidez y heterosexualidad, porque quizá, quizá, esa ironía sea lo único que haya entendido usted de todo este asunto".

El resum seria, "a Ildefonso Falcones, no le toques los cojones". Jo diría que no l'han convidat a Guadalajara perquè temien es confongués de població, i perquè, en cas de fer-ho, haurien d'haver convidat també a tots els negres que -presumptament- el varen ajudar a perpetrar el fulletó de la Catedral del Mar.