LA PAU DEL DESERT

Hi ha una frase del temps de l’imperi romà que no para de ressonar-me dins del cap. És tan ferotge la ironia que el rugit se’m fa insuportable. La comparteixo, a veure si em tranquil·litzo. És de l’historiador Tàcit, del segle primer després de Crist. La frase és: “Creen un desert i en diuen pau”.

La idea de Tàcit, valgui la redundància, és que Roma i les seves legions imposen la pau mitjançant el terror i la devastació. La raó per la qual em retruny al cap –valgui novament la redundància– és la notícia que s’ha aconseguit la pau entre israelians i palestins.

Sí, és evident? “La pau” després que Israel dediqués un parell d’anys a destruir el 70% dels edificis a Gaza i el 90% dels habitatges, causant la mort d’unes 65.000 persones, 20.000 d’elles nens, segons les xifres de l’ONU, l’oenagé Save the Children i les autoritats palestines. Si s’hi sumen les morts a causa de la fam i l’absència d’assistència mèdica, atesa la demolició de tots els hospitals de la franja, molts calculen que aquests números poden quedar curts.

Com sabeu, Donald Trump diu que és un escàndol que la seva tasca no hagi rebut la recompensa del Premi Nobel de la Pau. Ningú no havia muntat mai una campanya tan escandalosa a favor que l’hi concedissin. Com un nen que no para de xisclar per un gelat, Trump va insistir una vegada i una altra que ell era l’únic candidat mereixedor de l’honor. Va dir que seria “un gran insult” que no l’hi donessin.

Per què el comitè del Nobel el va desatendre i el va insultar? Permeteu-me un intent de desxifrar els processos mentals dels cinc noruecs que el componen.

Trump no guanya el Nobel perquè és còmplice d’Israel, per haver suspès l’ajuda a Ucraïna i a països pobres...

Primer, la percepció que Trump no va ser només l’artífex d’aquesta anomenada pau, sinó també còmplice incondicional d’Israel –polític i militar– en la missió de convertir Gaza en un desert. 

Segon, estem parlant d’una pau precària, d’un pla en què gairebé tot està per fer. S’ha de desarmar Hamàs, el moviment terrorista que amb la matança de 1.200 persones el 7 d’octubre del 2023 va desfermar la revenja bíblica d’Israel (Hamàs sabia com reaccionaria Israel a les seves atrocitats, encara que potser no va mesurar bé quin seria l’abast). També s’ha de reclutar una força de seguretat internacional per mantenir l’ordre; s’ha de reconstruir Gaza de zero, i s’hi ha de crear un govern de transició.

Tercer, no s’ha aconseguit res més que tornar a l’statu quo anterior a la matança de Hamàs. Continua l’apartheid de facto de sempre (amb perdó cap a l’antiga Sud-àfrica, on la violència amb què es va imposar la discriminació racial va ser mínima comparada amb la d’Israel). El fet és que mentre els israelians siguin els amos, els palestins seran sempre éssers de segona o cinquena categoria. I perquè s’aconsegueixi l’única pau duradora imaginable, amb la creació de dos estats contigus, caldrà que hi hagi un canvi de mentalitat sísmic per part dels fanàtics tant de Hamàs com de la coalició que sosté el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

En resum, haver-li donat el Premi Nobel de la Pau a Trump hauria destruït el valor d'aquest venerable guardó i acabat de manera irreparable amb la reputació del comitè que el tria. La guanyadora enguany ha estat la veneçolana María Corina Machado. Ho ha de merèixer per la seva valenta oposició al règim fatxa vestit de vermell (res nou sota el sol) que lidera Nicolás Maduro. Però jo li ho hauria donat en títol pòstum a Jane Goodall, la científica morta aquest mes, el treball del qual amb els ximpanzés va servir per a demostrar, entre altres coses, el lluny que estem els éssers humans de merèixer més respecte que la resta del regne animal.

Goodall va gravar un missatge poc abans de morir. Lluny d’estar a favor de donar-li el Nobel a Trump, va proposar un pla amb el qual molts hi estaríem d’acord. L’últim desig d’aquesta gran i sàvia­ dona va ser que es fiqués Trump en una nau espacial i que l’enviessin a aquell planeta desert que anomenem Mart, en record del déu romà de la guerra­. I Goodall va afegir: “També hi enviaria Putin, el president Xi Jinping i Neta­nyahu... els faria pujar tots al coet, i passi-ho bé”. John Carlin.