Apareix un film perdut de Germaine Dulac contra les mentides d'Hitler. 'Ce qu’il a dit: Ce qu'il a fait' es mostra per primera vegada en el Museu Tàpies en el marc de la retrospectiva que dedica a la gran cineasta francesa, autora de la primera pel·lícula surrealista - Teresa Sesé a la vanguardia.

Dos anys abans que Luis Buñuel i Salvador Dalí estrenessin Le Chien andalou, en 1927 la cineasta francesa Germaine Dulac (1882-1942) havia filmat ja La coquille et le clergyman (La petxina i el reverend), considerada la primera pel·lícula surrealista de la història: les incontrolables fantasies eròtiques d'un pobre clergue amb l'esposa d'un capità. Però la seva condició pionera només se li ha començat a reconèixer recentment. El menystinc a la seva autora, dona i queer, va començar fins i tot abans de la presentació pública del film (la Nouvelle Revue Française la va esborrar com a directora i va posar en el seu lloc a Antonin Artaud, que només havia escrit el guió) i la nit de la seva estrena els surrealistes capitanejats per André Bretó li van muntar un escàndol que va acabar amb Artaud anomenant-la “vaca” a plens pulmons. La Junta Britànica de Censors Cinematogràfics va prohibir l'obra, afirmant: “Aquesta pel·lícula és tan fosca que no té cap significat aparent. Si ho té, sens dubte és objectable”.
“Quaranta anys després, el crític Ado Kyrou encara lamentava que el guió de Artaud hagués estat dirigit per Germaine Dulac i que a més el resultat fos ‘massa femení’”, recorda Imma Prieto, la directora del Museu Tàpies, que diu ser la primera sorpresa que el menyspreu a Dulac, feminista lliure i transgressora bandejada pels seus companys masclistes d'avantguarda, hagi arribat fins avui mateix.
Prova d'això és que l'exposició que li dedica el centre barceloní (Germaine Dulac. Je n’ai plus rien, des d'aquest dijous i fins al 22 de febrer) és la primera retrospectiva monogràfica que se celebra a Europa i, per si no fos prou, saca a la llum pel·lícules inèdites que havien quedat perdut en els marges. Entre elles un film antihitlerià. Es titula Ce qu’*íl a dit: Ce quìl a fait, un muntatge de tot just sis minuts en el qual contraposa les proclames del Führer davant la multitud lliurada i el que realment va succeir, des del respecte al Tractat de Versalles o l'annexió d'Àustria mil vegades negada. “Apareix en un bon moment per a recordar l'etern retorn dels nacionalismes i la ultradreta”, diu la directora.

Germaine Dulac 

La cinta no estava en la Cinémathèque française, que custòdia bona part del llegat de Dulac, sinó en el Institut Jean Vigo, on Prieto i Imma Merino, les comissàries de la mostra, van arribar seguint les petjades d'una pista caçada al vol. “Pot haver-hi per aquí molt més material desconegut, per descomptat”, admet la directora del Museu Tàpies, que confessa que ha hagut de superar infinitat de dificultats per a aconseguir els préstecs que ara poblen la parets i vitrines del soterrani del centre. La major part del material seleccionat els va ser denegat.

Primera cineasta que va mostrar en la pantalla a una dona lliure, en 1920 va abordar ja la crisi de la masculinitat. Es tracta per tant d'una visió essencial encara que per força incompleta de l'obra de Dulac, que va filmar unes seixanta pel·lícules i va passar del cinema mut al sonor, de l'abstracció experimental (mai va formar part dels surrealistes, sinó de l'impressionisme) a la ficció, i d'aquesta al documental, com a eina de transformació social i política. Aquí, en aquesta última etapa de la seva vida és on encaixa el documental sobre Hitler o Le cinéma au service de l’histoire, on resumeix les tres primeres dècades del segle XX, en el qual dedica un capítol a la revolució minera a Astúries.

Periodista, crítica de cinema, directora, productora i guionista, Dulac va ser també la primera cineasta que mostra en la pantalla a una dona lliure com en La festa espanyola (1920), un film premonitori de la crisi de la masculinitat: dos homes tracten de conquistar a una dona que viu en un mas i està interessada per un tercer. Al final la veiem d'esquena, caminant sola amb una maleta allunyant-se del poble.