Hi ha una frase del temps de l’imperi romà que no para de ressonar-me dins del cap. És tan ferotge la ironia que el rugit se’m fa insuportable. La comparteixo, a veure si em tranquil·litzo. És de l’historiador Tàcit, del segle primer després de Crist. La frase és: “Creen un desert i en diuen pau”.
La idea de Tàcit, valgui la redundància, és que Roma i les seves legions imposen la pau mitjançant el terror i la devastació. La raó per la qual em retruny al cap –valgui novament la redundància– és la notícia que s’ha aconseguit la pau entre israelians i palestins.
Sí, és evident? “La pau” després que Israel dediqués un parell d’anys a destruir el 70% dels edificis a Gaza i el 90% dels habitatges, causant la mort d’unes 65.000 persones, 20.000 d’elles nens, segons les xifres de l’ONU, l’oenagé Save the Children i les autoritats palestines. Si s’hi sumen les morts a causa de la fam i l’absència d’assistència mèdica, atesa la demolició de tots els hospitals de la franja, molts calculen que aquests números poden quedar curts.
Com sabeu, Donald Trump diu que és un escàndol que la seva tasca no hagi rebut la recompensa del Premi Nobel de la Pau. Ningú no havia muntat mai una campanya tan escandalosa a favor que l’hi concedissin. Com un nen que no para de xisclar per un gelat, Trump va insistir una vegada i una altra que ell era l’únic candidat mereixedor de l’honor. Va dir que seria “un gran insult” que no l’hi donessin.
Per què el comitè del Nobel el va desatendre i el va insultar? Permeteu-me un intent de desxifrar els processos mentals dels cinc noruecs que el componen.
Trump no guanya el Nobel perquè és còmplice d’Israel, per haver suspès l’ajuda a Ucraïna i a països pobres...
Primer, la percepció que Trump no va ser només l’artífex d’aquesta anomenada pau, sinó també còmplice incondicional d’Israel –polític i militar– en la missió de convertir Gaza en un desert.
Segon, estem parlant d’una pau precària, d’un pla en què gairebé tot està per fer. S’ha de desarmar Hamàs, el moviment terrorista que amb la matança de 1.200 persones el 7 d’octubre del 2023 va desfermar la revenja bíblica d’Israel (Hamàs sabia com reaccionaria Israel a les seves atrocitats, encara que potser no va mesurar bé quin seria l’abast). També s’ha de reclutar una força de seguretat internacional per mantenir l’ordre; s’ha de reconstruir Gaza de zero, i s’hi ha de crear un govern de transició.
Tercer, no s’ha aconseguit res més que tornar a l’statu quo anterior a la matança de Hamàs. Continua l’apartheid de facto de sempre (amb perdó cap a l’antiga Sud-àfrica, on la violència amb què es va imposar la discriminació racial va ser mínima comparada amb la d’Israel). El fet és que mentre els israelians siguin els amos, els palestins seran sempre éssers de segona o cinquena categoria. I perquè s’aconsegueixi l’única pau duradora imaginable, amb la creació de dos estats contigus, caldrà que hi hagi un canvi de mentalitat sísmic per part dels fanàtics tant de Hamàs com de la coalició que sosté el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
En resum, haver-li donat el Premi Nobel de la Pau a Trump hauria destruït el valor d'aquest venerable guardó i acabat de manera irreparable amb la reputació del comitè que el tria. La guanyadora enguany ha estat la veneçolana María Corina Machado. Ho ha de merèixer per la seva valenta oposició al règim fatxa vestit de vermell (res nou sota el sol) que lidera Nicolás Maduro. Però jo li ho hauria donat en títol pòstum a Jane Goodall, la científica morta aquest mes, el treball del qual amb els ximpanzés va servir per a demostrar, entre altres coses, el lluny que estem els éssers humans de merèixer més respecte que la resta del regne animal.
Goodall va gravar un missatge poc abans de morir. Lluny d’estar a favor de donar-li el Nobel a Trump, va proposar un pla amb el qual molts hi estaríem d’acord. L’últim desig d’aquesta gran i sàvia dona va ser que es fiqués Trump en una nau espacial i que l’enviessin a aquell planeta desert que anomenem Mart, en record del déu romà de la guerra. I Goodall va afegir: “També hi enviaria Putin, el president Xi Jinping i Netanyahu... els faria pujar tots al coet, i passi-ho bé”. John Carlin.
Tags:
ACTUALITAT
¿De verdad que dejó escrito esto último? Sabia como pocos, pero que muchos participarán de su opinión. Mensaje implícito: hay que quitarse a esos peresonajes de en medio. Pero son producto de la historia, nuestro producto.
Una cosa te sugiero, incluso pido. Mira a ver si puedes traer a tu blog el artículo de ayer sábado de Muñoz Molina, no tiene pérdida.
Eso dice John Carlin. En cuanto a las Memórias del hambre, lo tengo guardado, ya escribí en su día algo por el estilo y ando en la duda de si republicar el mío o hacerlo con este de Muñoz Molina.
Tácito sabía lo que decía.
Salut i bon día
Bon dia Miquel.
Si fuera tan fácil todo,pero no lo es.Lo menos es el estilo Trump(desde que era joven),ni si le dan el premio Nobel, que no se lo merece.La realidad es que vivimos en un mundo de enormes intereses económicos y estratégicos desde que acabó la segunda guerra mundial. USA siempre defenderá a Israel,por su posición estratégica y su ejército.Israel no se fía de un palestino que se mueva y nunca reconocerá a un estado palestino haciendo frontera,tendría que cambiar mucho las cosas,ya se ha intentado,ha resultado inútil. Así que todo vuelve al comienzo,Hamas tendrá su nueva hornada de jóvenes fanáticos, Israel será más fuerte y con más colonos,de todo el mundo.Hasta la nueva destrucción
Un 'déjà vu' de manual, eso es este conflicto tan enquistado. Y luego dicen que la historia no se repite.
Saludos
Hombre no!
La astronáutica, tiene un especialísimo cuidado en que ni los vehículos (Mars rovers), ni ningún instrumento, pueda dejar siquiera bacterias en el planeta. Ya sería la leche, que dejaran allí semejante conjunto de hijos de su madre. Por el amor de los amores... NO!!
Veus, en això de les bacteries no hi havia caigut ningú, ni la Goodall.
Ja he esborrat sense voler un comentari sobre Goodall, es que l'has eliminat i a continuació afegit alguna cosa de ficar la pota, i en esborrar un s'ha esborrat l'altre. "Sorry".
Te n'has adonat com van d'esbojarrades les visites al bloc, ahir 1.339 i avui 600 fins ara. És una enllaç bot de Singapur. El que no tinc clar és la finalitat, perquè no entre en un sol article, sinó en diversos de manera aleatòria.
Salut