ATROÇ TURISME DE GUERRA: SAFARI D'ÉSSERS HUMANS A SARAJEVO

Atroç turisme de guerra. La Fiscalia de Milà investiga com individus adinerats pagaven per fer de franctiradors a la ciutat assetjada dels anys noranta. Francesco Olivo - Roma. Corresponsal de la vanguardia.

Durant anys, centenars d'occidentals adinerats van pagar veritables fortunes per a viatjar als afores de Sarajevo i disparar contra éssers humans, participant en les massacres de civils durant la guerra de Bòsnia. Les milícies serbobosnianes de Radovan Karadzic —després condemnat per genocidi i crims contra la humanitat— els escortaven fins als pujols que envolten Sarajevo, on començava un macabre safari. Després tornaven a les seves còmodes vides. Ningú els ha investigat ni processament, i, almenys de manera pública, ni tan sols han estat identificats. Però això podria canviar aviat.

El cas està en el centre d'una recerca oberta per la Fiscalia de Milà, la primera d'aquest tipus a Europa. La denúncia va ser presentada el febrer passat per Ezio Gavezzani, un periodista que, mentre preparava material per a un llibre, va descobrir una realitat esborronadora, amb alguns noms que ara com ara no poden divulgar-se, però sobre els quals ja treballen els magistrats italians.

“Hi havia alemanys, francesos, canadencs, russos, estatunidencs i espanyols”, explica Ezio Gavezzani, el periodista que l'ha denunciat.

La recerca és dirigida pel fiscal Alessandro Gobbis, amb l'acusació de massacre agreujada per crueltat i motius abjectes, i de moment és contra desconeguts. Per raons de competència, la instrucció es duu a terme en la Fiscalia de Milà, centrada en els anomenats “franctiradors” italians. “Però venien de tota Europa —explica Gavezzani a La Vanguardia—. Hi havia molts alemanys, francesos, canadencs, russos, estatunidencs i també espanyols”.

Segons la exalcaldessa de Sarajevo, Benjamina Karic, existia fins i tot una espècie de macabre tarifari: disparar a un nen costava més car. El periodista està lliurant abundant material a la fiscalia: “A mesura que trobo dades, els envio. Avui mateix he manat més”. El que Gavezzani encara no ha aconseguit és parlar amb els protagonistes d'aquells viatges: “Cada vegada que m'acosto, fins i tot a través de persones del seu entorn, es tanca tot en bloc. Quan siguin els carabiners els que anomenin a la porta, potser és distint”.

Gavezzani va elaborar el perfil dels qui partien cap a Bòsnia: “Jo pensava que qui mata sempre té una motivació forta darrere, però m'equivocava. Anaven de safari, com ho anomenaven ells. No hi havia cap adhesió ni a les víctimes ni als botxins: només el plaer de disparar. El turisme de guerra sempre ha existit, però allí va aconseguir un nivell gairebé sistemàtic. He definit aquest fenomen com el pas de la banalitat del mal de Hannah Arendt a la indiferència del mal. Miren el món a través del visor: qui passa per davant, rep un tir, com si fos una peça de caça”.

En alguns mitjans italians s'ha parlat de simpatitzants d'extrema dreta, però Gavezzani el desmenteix: “No eren mercenaris ni fanàtics. Eren advocats, empresaris, comptables. Tota gent amb llicència d'armes, que freqüentava els polígons de tir i que podia permetre's pagar l'equivalent a centenars de milers d'euros per un sol viatge. És un error etiquetar-los políticament”.

La clau per a descobrir les llistes de suposats participants en aquells “safaris” podria estar en l'intercanvi de documents entre els serveis d'intel·ligència de l'època. La font que va originar la recerca italiana, segons es llegeix en la denúncia, és un exmembre dels serveis secrets bosnians que va avisar als seus col·legues italians presents en la zona; en concret, es parla d'un home de Torí, un de Milà i un altre de Trieste.

En el text, citat per l'agència Ansa, es llegeix: “Un dels franctiradors italians identificats en els pujols sobre Sarajevo en 1993, objecte del senyal enviat al Sismi (els serveis secrets militars italians), era de Milà i propietari d'una clínica privada especialitzada en cirurgia estètica”. D'acord amb aquest mateix informant, “els serveis bosnians van saber del safari a la fi de 1993 (...). Informem el Sismi al començament de 1994 i ens van respondre dos o tres mesos després: hem descobert que el safari parteix de Trieste. Ho interrompem en la primera meitat de 1994”

El periodista es refereix al documental Sarajevo Safari (2022), produït per Al Yazira, i precisa que “el director Miran Zupanic ens va facilitar les contrasenyes per a accedir a l'arxiu del film, amb abundant material que puc posar a la disposició de la fiscalia si ho sol·licita”. En el documental apareix també un testimoni anònim. I afegeix: “Algunes fonts parlen d'estatunidenques, canadenques i russos, però també d'italians disposats a pagar per a jugar a la guerra”.

Qui sap si el treball de la Fiscalia de Milà serà només el primer.