EL CREIXEMENT ECONÒMIC AFECTA A LES LLARS?

S'està traslladant el creixement econòmic a les llars? Aquests són els gràfics que ho expliquen. El PIB creix a un ritme del 2,9%, l'ocupació es troba en màxims i la renda de les llars ha crescut un 5% des de la pandèmia, però els salaris reals estan estancats i la cistella de la compra i l'habitatge mosseguen cada cop més la butxaca. Els grans titulars de l'economia provoquen una pregunta que, cada cop més, s'esmuny en la política, l'acadèmia i la ciutadania: serveix que el producte interior brut (PIB) creixi a un ritme vertiginós per augmentar el benestar de la ciutadania? - Álvaro Celorio a eldiario.es

"Espanya avança a un ritme que sorprèn propis i estranys des del 'shock' de la pandèmia el 2020 i ha estat capaç d'esquivar una guerra a les portes d'Europa, una crisi inflacionària com no es veia en quaranta anys i la inestabilitat comercial del nou mandat del president dels Estats Units, Donald Trump. A nivell local, 2024 o el 'Gran Apagón' no han desestabilitzat l'avenç del PIB.

Al tancament de l'any passat, l'economia espanyola era un 7% superior a la del 2019, per sobre del que han augmentat països com Alemanya, França o Itàlia, els tres grans de l'euro. Amb les dades fins al setembre, ja és un 10% més gran.

Tots els grans organismes internacionals (OCDE, FMI, Comissió Europea) i nacionals (Banc d'Espanya, Funques...) han elevat les previsions de creixement i les situen al voltant del 3% aquest any i per sobre del 2% per al que ve. La posició fiscal d'Espanya ha millorat, amb la prima de risc en mínims i agències de qualificació com a Moody's, Fitch o S&P apujant la nota del deute espanyol. I sí, aquesta riquesa s'està traslladant a les famílies. El Ministeri d'Economia utilitza dos grans arguments macro per defensar que l'acceleració del PIB arriba a la butxaca de les famílies. El primer, les dades d'ocupació rècord. El segon, l'avenç de la renda disponible de les llars.

El mercat laboral es troba en màxims històrics en població activa i en ocupació. Mai hi va haver tanta gent treballant, gairebé 22,4 milions, segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA). I la taxa d'atur, en el 10,5%, es troba en mínims des del 2007. La renda de les llars, en xifres rècord. Aquesta pujada de l'ocupació s'ha traduït en un augment de la riquesa real disponible (descomptats la inflació i els impostos) per càpita de les famílies, que ha crescut més del 5% des de la pandèmia i ha superat la bretxa que es va obrir el 2022, per la pujada de l'electricitat, primer, i la cistella. De fet, les dades de l'OCDE mostren que ara mateix les famílies ja supera el bec previ a l'esclat de la bombolla immobiliària i han estat capaços de tancar la bretxa de la Gran Recessió. Una circumstància que és compatible amb una altra realitat: els salaris no són capaços de guanyar poder adquisitiu. Segons un estudi realitzat pel gabinet econòmic de CCOO, els sous 'reals' (descomptada la inflació) fa vint-i-cinc anys que estan estancats. El 2025, una nòmina compra el mateix que comprava a principis dels 2000.

“La gent treballant només és un percentatge de la societat”, explica Natalia Arias, del gabinet econòmic del sindicat CCOO. "No només hi ha hagut un creixement molt extensiu de l'ocupació. Influeix que s'hagin revalorat les pensions, que siguin més altes que les que hi havia una dècada enrere, que hi hagi un menor atur juvenil", detalla. També les pujades del salari mínim interprofessional (SMI), que han impulsat els sous més baixos.

La paràlisi dels salaris és clau per explicar el malestar en determinats segments de la població. "La gent sí que percep que la situació econòmica micro ha pogut empitjorar perquè els salaris no han crescut gaire després del xoc del 2021-2022, però sí que veuen la pujada quan compraran", explica el Catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat Rey Juan Carlos i investigador de Funcas, Desiderio Romero.

Una tesi en què coincideix l'economista en cap per a Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, que posa el focus a l'impost "invisible" de l'alça de preus. "La gent realment detesta la inflació i gran part es va produir als aliments. S'han incrementat un 35% en tres anys. La gent percep que els seus salaris no han crescut i que la cistella de consum no s'ha incrementat, i per això les seves percepcions no han millorat", detalla en conversa telefònica amb aquest diari. Els preus, mesurats per l'Índex de Preus al Consum, van avançar de mitjana un 3,1% el 2021, amb els primers indicis de la crisi inflacionària després del rebot de la pandèmia. Aquest any, la pujada salarial mitjana, segons dades de l'Enquesta de Població Activa, va ser de l'1,9%. El 2022, amb els preus mossegant la butxaca, l'IPC va créixer un 8,4% i les pagues només un 2%. És a dir, en dos anys es van perdre 7,6 punts de capacitat de compra que avui encara no s'han corregit.

I d'aquests salaris, han estat fonamentalment els més baixos els qui s'han recuperat més que els mitjans, empesos per l'SMI. "Una de les coses que hem observat és que els dos decils més baixos de la distribució han augmentat, com a conseqüència de l'SMI. Però el 80% restant ha mostrat un deteriorament com a conseqüència de la inflació. En aquest sentit, hi ha hagut polítiques que han prioritzat els més desprotegits, però la gran majoria sí que ha perdut poder adquisitiu", analitza el responsable de BBVA research.

Els salaris més baixos s'han recuperat més, però també són pagues que basen el consum en béns bàsics, per la qual cosa també s'han vist afectats més per l'alça del preu dels aliments. A això s'hi afegeix que, segons l'estudi efectuat per CCOO, si bé els salaris més baixos han crescut més d'un 15% des del 2018, en realitat gairebé no han assolit els nivells previs a la bombolla, ja que van ser els trams que més van patir la Gran Recessió.

El preu dels aliments i l'habitatge, claus del malestar. La bretxa entre el que és macro i el que és micro és un problema que preocupa des de fa mesos als passadissos del Ministeri d'Economia que lidera Carlos Cuerpo, ja que és una pregunta constant a què s'enfronta el ministre en cada compareixença pública. Tant és així que el Govern va decidir reformar el quadre macroeconòmic per incorporar projeccions sobre desigualtat.

"És importantíssim per a nosaltres posar sobre la taula l'impacte que té aquest creixement econòmic com a condició necessària també perquè reverteixi el dia a dia en una millora de les condicions de vida dels ciutadans", va subratllar el titular d'Economia des de la taula del Consell de Ministres dimarts passat.

El ministre va fer referència als preus de l'alimentació, però va reconèixer l'altre gran elefant a l'habitació, causa del malestar: l'habitatge. "Sabem que l'evolució dels preus de la cistella de la compra, però també d'una de les despeses més grans que ha de fer front a una llar, que és l'habitatge, afecten el dia a dia dels ciutadans i la seva capacitat de fer projectes vitals", va reconèixer Cuerpo.

El preu d?una casa sha disparat gairebé un 80% en deu anys, segons les dades que recull l'INE, que s'ha doblat (106%) en el cas de la de nova construcció. Avui dia, un espanyol ha de dedicar 7,65 anys del salari íntegre per comprar un habitatge. Això suposa un esforç del mes del 34% del sou anual, i creixent, just al límit del que recomanen els experts.

"El problema de l'habitatge, sobretot per als joves, té conseqüències en el seu benestar", reconeix Cardoso, que apunta a una sensació que "no hi ha esperança que es reverteixi", sinó que encara vagi a pitjor.

Unes circumstàncies que frenen l'economia en molts àmbits. El Catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i membre de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), José Manuel Pastor, apunta que aquest assumpte és “molt important: Els joves no només no poden comprar un pis, sinó que no creen llars i això afecta la taxa de natalitat”, detalla. Una dada clau per al futur, per a la sostenibilitat del mercat laboral i també del sistema de pensions.

El problema afecta sobretot els joves, ja que són els que s'enfronten, majoritàriament, al “basar” –assenyalen des del gabinet econòmic de CCOO– en què s'ha convertit el mercat immobiliari. Si el 2006 un terç de les llars joves vivien de lloguer, ara en són el 57%. L'esforç econòmic per a les llars que viuen en règim d'arrendament és un 20% superior al d'aquelles en propietat (amb hipoteca o sense).

La pobresa i la desigualtat, a la baixa. Cuerpo va presentar un quadre econòmic que contempla la reducció de la taxa de pobresa, que ja està en mínims històrics; la baixada de la bretxa entre el 20% de la gent que més en té i el 20% dels que menys; i també una millora de l'índex de Gini, que fa referència a la igualtat entre els ingressos dels ciutadans. Si bé aquests indicadors milloren, són dades mitjanes, per la qual cosa poden amagar realitats molt diverses. Tot i això, la percepció econòmica de la societat sembla mostrar una enorme divisió. D'acord amb les dades del darrer baròmetre del CIS, aquest mes de novembre, un 64% dels enquestats qualifiquen de bona o molt bona la seva situació econòmica personal. Però, en canvi, el 58,6% titlla de dolent o molt dolent l'ambient econòmic en general”. 

"No és un fenomen exclusiu d'Espanya, també passa als Estats Units. L'entorn actual de manca de consens i fragmentació pot estar darrere: la gent té el seu biaix i pot formar part de la història", assenyala Cardoso.

"Quan un analitza la seva situació, també analitza la dels seus fills. Això genera un pessimisme que es contagia tot i que estiguis jubilat i tinguis garantida la pensió", abunda l'expert de l'IVIE. I no n'hi ha per menys: les condicions per emancipar-se han empitjorat i els sous dels menors de 25 van baixar el 2024 per primera vegada en una dècada. Cobren de mitjana 1.372,8 euros, en dotze pagues. A futur, l'opinió unànime és que l'economia continuarà creixent amb vigor, creant llocs de treball i reduint els desequilibris fiscals. Condicions fonamentals, però no úniques, per continuar reduint una desigualtat que va per barris i que s'acarnissa, sobretot, amb els joves. Els sous i l'accés a l'habitatge en són la clau.