ELS MESOS NORMALS NO INTERESSEN

Els països i les persones es podrien dividir en dos grups: les que creuen que la tecnologia té tants riscos que és gairebé desaconsellable, i les que veuen en la tecnologia tantes oportunitats que val la pena fins i tot si n’hem de gestionar els inconvenients. Ha estat així sempre.

Quan va aparèixer el ferrocarril es va dir que l’ésser humà no estava dissenyat per anar a més de 30 km/h i que això podia provocar problemes mentals i pulmonars. Que provocaria incendis als boscos i tornaria bojos els animals per les vibracions. Que arruïnaria els cotxers, les diligències i els hostals, destruiria el comerç local i devaluaria les terres per on passessin les vies. Vaja, un desastre per l’economia i l’espècie humana. Fins i tot Sòcrates estava en contra de l’escriptura perquè considerava la memòria una qualitat bàsica, i que si la gent llegia enlloc de recordar anàvem camí del pedregar. Sempre la mateixa tensió entre la prudència i la il·lusió, entre la por i l’esperança.

Amb la intel·ligència artificial tornem a sentir debats sobre quants llocs de treball destruirà, si realment és tan intel·ligent, i fins i tot si l’espècie humana està en perill perquè ens tornarà encara més imbècils. Tot això és cert: hi ha riscos, com també hi ha oportunitats. Però també és cert que l’ús sistemàtic d’algoritmes, dades i computació ja és indispensable i no deixarà d’augmentar.

Acabo de tornar de Xina, acompanyant una expedició d’empresaris de Comertia que ha visitat alguns dels principals centres comercials tant físics com en línia de Shanghai, Shenzhen i Hong Kong. Un viatge revelador de com és el present allà i com serà el futur aquí. Tothom es recolza en el digital per tirar endavant el seu dia a dia. Cap botiguer s’imagina la seva feina sense internet, com tampoc ho fa cap dels seus clients. La conclusió ha estat unànime entre els membres de l’expedició: a Xina la tecnologia forma més part de la solució que del problema. A Estats Units passa el mateix. Però no a Europa. Estem parlant de l’estat d’ànim de tota una societat. Xina està eufòrica, els EUA estan convençuts, i Europa està cansada i queixosa.

En el viatge a Xina hem visitat, entre d’altres, les seus de Huawei, Alibaba, Tencent, Haier, Hema, Yun Na Tech, Bao Zun i a tot arreu ens han atès responsables per sota dels 40 anys, amb un nivell altíssim de coneixement, energia i convenciment. A Europa gairebé tot està en mans de gent 20 anys més gran, sense tanta energia, però sobre tot sense tant coneixement i convenciment sobre la tecnologia

Un dels responsables de Bao Zun, una empresa impressionant, ens explicava els molt bons resultats comercials del Dia del Solter i en preguntar-li, per comparar, quins eren els resultats d’un mes normal ens va contestar “els mesos normals no ens interessen, treballem perquè cap mes sigui normal”.

No és només la tecnologia, també és l’actitud. No tenen por i es volen menjar el món. Genis Roca a la vanguardia.

SHARE THIS