LA FILOSOFIA DE VIDA FINLANDESA QUE PODRIA SALVAR A EUROPA

Cada pocs anys apareix algun concepte nòrdic nou (o pel que sembla ja conegut) que s'apodera de la imaginació de l'Europa més avançada i moderna. Alguns són pràctics: pensem en la dinamita d'Alfred Nobel, l'estat del benestar suec, els mobles d'Ikea o, en un altre temps, els telèfons Nokia. Altres tenen a veure amb les tendències de moda o són metafísics. Els danesos van conquerir el continent amb un cinema descarnat, una cuina refinada i, de forma més recent, el hygge, un estil de vida i una moda en la decoració que subratlla el que és acollidor i convivencial i que sembla consistir a convertir cada dia per Nadal.

Tot i això, avui els europeus estan massa inquiets per permetre's aquestes distraccions innocents. Davant les superpotències hostils a l'est ia l'oest, la política caòtica, les economies fràgils i l'amenaça a les fronteres d'una guerra amb Rússia necessiten una mica més contundent.

Ha arribat, doncs, l'hora d'una nova tendència nòrdica. Per sort, Finlàndia té justament el que cal: sisu, un tret de caràcter o una filosofia que combina la fortalesa interior, la perseverança i una actitud positiva davant l'adversitat. Prové d'un país que ha passat per moltes vicissituds. Governat primer per Suècia i després per Rússia, Finlàndia no va obtenir la independència fins a 1917 i va lluitar dues vegades contra la Unió Soviètica per conservar-la. Avui, la frontera de 1.350 quilòmetres amb Rússia la fa vulnerable al revengisme delirant de Vladímir Putin. Tot i això, els finlandesos no han entrat en pànic; en realitat, un estudi internacional mostra que són les persones més felices del món. Als finlandesos, l'estoïcisme dels quals és de sobres conegut, semblant resultat els resulta desconcertant. Si ells són els més feliços, assegura una dita local, com estaran els altres?

És possible que els esdeveniments facin que els europeus se sentin desesperançats i deprimits, però els finlandesos els poden dir que el que necessiten és més sisu. La guerra a Ucraïna, per exemple, fa palesa “la importància de la resiliència psicològica”, afirma Annukka Ylivaara, subdirectora del comitè de seguretat nacional de Finlàndia. El comitè reuneix tots els ministeris i organismes rellevants en la planificació d'una resposta davant de possibles amenaces a la seguretat finlandesa. Garantir la resiliència psicològica, explica, vol dir assegurar que els finlandesos puguin continuar resant, visitant museus i practicant esport enmig d'una crisi. També significa empoderar els ciutadans perquè participin a la defensa nacional i que amb això sentin que contribueixen activament a la seguretat del país.

És una cosa que comença a una edat molt primerenca. Als voltants de l'escola primària i secundària Jatkasaari d'Hèlsinki, en un assolellat matí de tardor, no es veu cap pare. Els nens de totes les edats van sols a l'escola a peu o amb bicicleta. La societat segura és un dels cinc temes que s'ensenyen al llarg de l'any escolar. Per als més petits, això significa passejades segures pel barri. Els grans aprenen a identificar les campanyes de desinformació a Internet.

Després de graduar-se, els joves han de fer un servei militar obligatori, i cada vegada són més les dones que s'allisten voluntàriament. A la base militar de Santahamina, als afores d'Hèlsinki, un grup de cinc reclutes utilitza explosius per enderrocar una porta. Davant la pregunta de si lluitarien en cas que Rússia envaís el país, ningú no dubta. Segons una enquesta, gairebé el 80% dels finlandesos prendrien les armes per defensar el seu país, “fins i tot si el resultat semblés incert”, diu la companyia demoscòpica afegint-hi una dosi extra de sisu. A la majoria dels països europeus, la proporció és molt menor; a Itàlia, és només del 14%.

El president finlandès, Alexander Stubb, va optar el 2018 a presidir el Partit Popular Europeu (PPE) i es va fotografiar amb seguidors del seu rival, Manfred Weber Heikki Saukkomaa / AP

Molts finlandesos adults assisteixen a cursos de seguretat de diversos dies de durada. Potser això d'entrada sembli tan emocionants com un simulacre d'incendi, però en realitat són activitats de networking exclusives per a l'elit del país; s'hi promouen els contactes i les formes en què els participants i les seves organitzacions poden contribuir a la seguretat de Finlàndia. Els antics alumnes celebren reunions de manera periòdica. Si es pregunta als dirigents polítics o empresarials si n'han assistit alguna, solen respondre afirmativament i amb un somriure d'orgull. És possible que esmenteu el número del vostre grup; un nombre baix significa una invitació primerenca, cosa que és més prestigiosa. Es tracta de l'equivalent local que cal esmentar un màster expedit per una prestigiosa escola de negocis.

Quan s'està tan ben preparat com els finlandesos, no és difícil acceptar l'amenaça de Rússia com un fet de la vida: un fet que, encara que preocupant, és possible afrontar i superar. Ara bé, la majoria dels altres països europeus no han avançat tant. Els últims dos mesos, davant de la prova de les incursions de drones (russos, potser?) a què es van veure sotmesos els aeroports de Dinamarca i Alemanya, els polítics més exaltats van demanar l'enderrocament d'aquests intrusos. A Alexander Stubb, president de Finlàndia, aquesta resposta li va semblar improductiva. “Crec que la valoració finlandesa és no entrar mai en pànic”, va dir Stubb. “Cal reaccionar i actuar quan cal”. Pel que fa al seu propi sisu, el president, que té 57 anys i és fanàtic del fitness, sembla preparat per llançar-se contra les trinxeres enemigues si això és necessari.

De tota manera, no és possible trasplantar sense més ni més a altres llocs el caràcter nacional i les experiències històriques de Finlàndia. I això va deixar aquest corresponsal preguntant-se on podria trobar el seu sisu. A la recerca d'ajuda, va anar a Elisabet Lahti, autora d'un llibre sobre aquest concepte. "La idea no és trobar sisu, perquè no s'ha perdut", explica. Lahti recomana “recordar els moments de sisu viscuts al llarg de la vida i allò que va permetre superar les dificultats”. La Unió Europea podria recordar la manera com es va recompondre davant d'emergències passades, com les crisis de l'euro, el Brexit i la pandèmia de covid, així com les mesures que ha pres (ajuda Ucraïna, sancions Rússia) per sortir de l'actual.

Tanmateix, això exigeix ​​creure que hi ha alguna cosa pel que val la pena lluitar. Els finlandesos són molt patriotes. “En els darrers cent anys hem convertit aquesta nació en un Estat magnífic”, afirma Lahti, que destaca el sòlid sistema de benestar social del país. Aquesta història d'èxit és important. Finlàndia no sempre ha estat rica i segura. “De la teva pobresa mai no t'avergonyeixis, mantingues la calma, alegra't, sigues lliure”, exhorta el poema nacional “Maamme” (La nostra terra), escrit al segle XIX. Els finlandesos ja no són pobres (encara que segueixen sent una mica vergonyosos), però són menys creguts en relació amb la seva riquesa que altres països situats més a l'oest. I, en el cas d'altres europeus, també per a ells cultivar el sisu significarà celebrar la història de com han assolit la prosperitat i la seguretat de què gaudeixen. Si volen seguir-ne gaudint, tenen molta feina per endavant.

© 2025 The Economist Newspaper Limited. All rights reserved. Traducció: Juan Gabriel López Guix