Escolteu, jovenets. És veritat, les coses no són fàcils. Però es comença a veure una tendència a culpar de totes les vostres dificultats els boomers i potser ha arribat l’hora de defensar-nos. 
Aquest article de Gemma Ribas incideix en el tema que tractava ahir sobre els boomers i els joves. És una mirada més distesa i un punt condescendent, però que toca un tema que darrerament està molt d'actualitat, i en aquesta època de fakes, és bo contrarestar les informacions per evitar que el relat interessat contra els boomers s'instal·li en la consciència de les noves generacions. L'escrit d'ahir, en quin moment es va fotre tot?, és molt llarg, i potser seria millor considerar-lo com a referència a consultar, car en el fons ve a dir el mateix que aquest de Gemma més adequat als interlocutors als que va adreçat.

"D’entrada, cal dir que la generació boomer a Espanya és la que va del 1958 al 1975 (any amunt any avall, segons les anàlisis), però no coincideix amb la generació del baby-boom americana ni les d’altres països europeus, on l’explosió demogràfica va començar uns quants anys abans.

Als que dieu que vosaltres sou digitals i nosaltres analògics: recordeu una cosa. Crec que l’hi vaig sentir dir a l’estimat Genís Roca: vosaltres sereu els màsters de Tiktok i Linkedin, però internet la vam inventar nosaltres. Lliçons de modernitat, les justes. Nosaltres que l'any 1975 ja remenàvem ordinadors.

Que hi ha taps generacionals que us impedeixen avançar en la vostra carrera? Doncs molts dels boomers també en vam trobar al seu dia. L’explosió de nous llocs de treball que va precedir i va seguir la mort de Franco, a molts ens va enxampar fent el batxillerat. Imagineu-vos el drama: sortir de l’institut i que totes les places noves i bones estiguin ocupades per persones només una mica més velles. Molts vam treballar de franc o a canvi de gairebé res per guanyar-nos la confiança de l’empresari. D’altres es van llançar als negocis. D’altres van decidir viure dels pares i ja ho han dilapidat tot. Com a mínim vosaltres sabeu que la majoria de boomers ens jubilarem en una dècada.

L’habitatge? Us escriu una persona que als trenta-pocs estava pagant gairebé mil euros de lloguer a Barcelona i per aquesta raó va decidir hipotecar-se. Per què tants euros? Perquè venia de fora, volia ser relativament cèntrica i vaig decidir viure sola i sense aparellar-me. I això també ho heu de reconèixer: els que han obert camins a altres formes de vida que no siguin la de la parella-estable-heterosexual-amb-fills-per-a-tota-la-vida també som nosaltres. Si haguéssim volgut tenir més fills, ara tindríeu més competència. Sembla que torna a estar de moda reivindicar la família i els rols tradicionals. Vosaltres mateixos.

Més coses: Les nostres pensions suposaran una despesa ingent per a l’ Estat? És probable. Som molts. Aquesta és la nostra força (una persona un vot), i l’arrel d’alguns dels problemes que ens podem trobar en el futur.

Però si us aferreu a això per posar-nos els uns en contra dels altres, us equivocareu. Ens equivocarem tots. O posem junts fil a l’agulla per arreglar el que ve o us creureu molt guapos i amb molts motius per queixar-vos, però no s’arreglarà res. Si en el fons estem bojos per avenir-nos amb vosaltres! A tots ens agrada envoltar-nos i sentir-nos estimats per gent més jove".