SETZE DESITJOS BÀSICS PER CREURE EN DÉU

L'ateisme antic, i especialment el dels atomistes, que n'és el referent més seriós, criticava la religió pel temor que era capaç de provocar entre els creients. L'ateisme modern la crítica per dues raons oposades: o bé perquè no admet competidors a l'oferta de consol (Marx i la religió com l'opi del poble) o perquè no admet competidors a la seva oferta d'angoixa (Heidegger i l'existencialisme). 

Un psicòleg nord-americà creu haver trobat la resposta sobre l'origen de les creences religioses dels humans. Segons la teoria de Steven Reiss, catedràtic de la Universitat d'Ohio, la gent creu en Déu només per satisfer 16 desitjos bàsics. 

"No importa si Déu existeix o no, ja que la creença religiosa té com a objectiu la satisfacció dels nostres desitjos humans bàsics", cita al psicòleg Steven Reiss el diari britànic 'Sunday Express'. En concret, Reiss, autor d'un nou llibre 'The 16 Strivings for God', opina que la religió no és més que un mitjà per satisfer 16 desitjos bàsics presents en tots els humans.

Aquests desitjos inclouen la curiositat, l'acceptació, la família, l'honor, l'idealisme, la independència, l'ordre, l'activitat física, el poder, el romàntic, l'estalvi, el contacte social, el menjar, l'estatus, la tranquil·litat i la venjança. Així mateix, el catedràtic opina que perquè qualsevol religió prosperi, ha d'apel·lar a diferents nivells de la naturalesa humana. "Si vol construir una religió que tingui molts seguidors, ha de dirigir-se a tots els desitjos humans tant en forma forta com feble", afirma Reiss. Aquesta necessitat de satisfer totes les necessitats també és la raó per la qual la religió és plena de contradiccions.

En el seu llibre, el catedràtic rebutja els intents anteriors d'explicar la religió a través de la psicologia, que es basaven en la teoria que la religió proporciona un marc moral i és una manera d'enfrontar a la mort. Així mateix, Reiss explica que hi ha diferents interpretacions de la religió a causa que diferents persones experimenten els 16 desitjos naturals en diferents nivells. El psicòleg ha arribat a aquestes conclusions després d'estudiar com 100.000 persones abordaven diferents objectius. "Hem estudiat 270 diferents creences i pràctiques religioses i com es relacionen amb els desitjos humans bàsics", ha sostingut Reiss.

Així mateix, el catedràtic assegura que en alguns casos, la personalitat d'una persona pot determinar si seguirà una religió o no. Una persona que és independent pot estar més interessada a ser autosuficient que en confiar en la religió. Alhora, aquells que tinguin un nivell d'independència poden sentir-se atrets cap a la interdependència de la religió i l'organització de l'església.

Si heu tingut la paciència de llegir totes les coses que diu aquest home i heu arribat fins aquí, heu de saber que el senyor Reiss em sembla que no ha entès res, primer per què hi ha moltíssima gent al món que no creu en déu, en cap déu, no hi ha cap motiu lògic i raonable per fer-ho, ni te cap sentit, ans al contrari el que s'hauria d'intentar esbrinar és per què gent lúcida, intel·ligent i amb sentit comú creu en algun déu, per què això sí que és estrany i digne d'estudi, aspecte que Reiss entenc no ha fet. La FE, seria l'única explicació a la creença de molta gent. 

Però que és la fe?. En filosofia, la fe es refereix a una creença o confiança profunda en una cosa que no està avalada per proves o evidència racional. La fe implica confiar en la veracitat o l'existència d'alguna cosa més enllà del que es pot demostrar o comprendre completament a través de la raó o l'experiència empírica. Entenc que és un concepte molt eteri i fràgil, sobretot des que hem descobert gràcies a Monterroso, que la fe no mou muntanyes.

Els homínids hem estat els únics animals dins la naturalesa que hem necessitat inventar-nos en un enorme acte de vanitat un déu a la nostra imatge i semblança, i en el cas del Déu, per als cristians, com a negoci no està malament, deu ser l'Església catòlica l'empresa més antiga de la humanitat. No entenc, doncs, a l'inrevés que el psicòleg Reiss, que algú mitjanament lúcid i intel·ligent, cregui sincerament, de veritat en algun déu, ni amb una ni en setze maneres, soc incapaç d'entendre-ho. Ho sento, però així ho veig. Jo no crec en déu, en cap déu, no el necessito, és més ni tan sols en puc abominar, en no existir, en no ser res, una simple entelèquia. Com diria Woody Allen: Jo pertanyo a la lleial oposició, o com deia Marsillach: Jo soc ateu gràcies a  Déu.

Diuen que la gent, a mesura que es va fent gran creu més en Déu, per la por i la proximitat de la mort, no seria aquest el meu cas, ans al contrari, però el que si he après amb els anys és a ser menys irreverent, i a respectar als creients, amb una certa dosi d'enveja perquè tenen aquesta fe de la qual jo n'estic totalment mancat.