L'ART DE NO GOVERNAR

Mariano Rajoy ha escrit un llibre titulat L'art de governar, que resulta ser un concepte que va desenvolupar Michel Foucault, un dels grans pensadors del segle XX. Curiosament, per a l'intel·lectual francès, el poder no es té; s'exerceix; per al polític popular, governar és sovint precisament no decidir, que resulta una manera de fer-ho. Em puc imaginar com hauria estat un diàleg entre Rajoy i Foucault, si aquest últim encara estigués entre els vius. Segurament serien dues maneres oposades d'entendre el poder. És clar que un és registrador de la propietat i l'altre era filòsof, i ja se sap que els primers donen fe i els altres tenen, uns es mouen al món de les propietats i els segons, a l'univers de les idees.

L'editor (i expolític) Manuel Pimentel va avisar a la presentació que l'obra literària de Rajoy és un llibre de saviesa i no de coneixement. Podríem dir que és un volum d'intel·ligència pràctica i no abstracta (la frase és de Benigno Pendás, president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, que en va comentar el contingut). Això és segurament el millor resum no sols del llibre sinó també de la concepció que l'expresident del govern té de la política. I és probable que, si no hagués hagut d'afrontar el procés com a desafiament, amb els anys li haurien fet una estàtua com a personatge fiable. Però no actuar davant dels grans reptes (o deixar que altres ho facin per tu) constitueix un error que passa factura. Aleshores, mai no és una bona solució esperar que les coses s'arreglen soles. O que les resolguin oficiants a les tenebres.

Tres conceptes presents a L'art de governar expliquen la visió que Rajoy té del poder i gosaria dir que de la vida: “En política, de vegades cal escollir el menys dolent”, “vigileu abans de parlar més del compte” i “enfadar-te et portarà a cometre errors”. Que podrien resumir-se en una altra de les sentències: “Abans de decidir, pensa bé les coses”.

L'únic problema és que si les penses massa, la realitat et supera. Aquest és el gran problema de l'art de no governar, que podria ser el títol de la segona part del llibre, escriu Màrius Carol.

M.Rajoy és un exemple que en aquest país la justícia 'és un catxondeiu', presumptament, ha delinquit més i de forma més greu que Ábalos o Santos Cerdán, i no obstant roman impunement en llibertat. Caldrà confiar en la Justícia Andorrana, o com a l'acudit de L'Eugenio preguntar-se: hi ha algú més?

Es pregunta Carles Mundó, qui mana a Espanya, sembla obvi, la caspa de les capes.