LES CONSEQÜÈNCIES DE LA RUPTURA DE JUNTS

 

L'anunci de Junts per Catalunya, d'aquest dijous, té una derivada catalana. La decisió de la formació que presideix Carles Puigdemont de rebutjar de pla els projectes de llei en tràmit en el Congrés no sols sacseja l'estabilitat de la legislatura, sinó que fins té una lectura en clau de pugna política amb Esquerra. En l'aire queden carpetes com la de la quitació del Fons de Liquiditat Autonòmica, el finançament singular o la situació de la pesca il·legal, entre altres: totes elles han de passar per votacions en el Congrés on ja no compta la majoria de la investidura i en les quals Junts sembla haver renunciat a negociar.

“No hi haurà més col·laboració, ni més negociació”, va assegurar la portaveu de Junts en el Congrés, Miriam Nogueras. L'anunci arribava menys d'una setmana després que les bases de la formació beneïssin la decisió que la cúpula havia pres en una reunió a Perpinyà. Es tracta d'una progressió en l'inicialment plantejat, en què els de Puigdemont renunciaven a conversar amb antelació sobre les normes i advertien que, a partir de llavors, el Govern es trobaria el sentit del vot en els taulers del Congrés.

L'anunci de Nogueras, a més, sembla posar fi a l'anomenat “mètode Junts”, com el propi expresident de la Generalitat havia batejat la manera com es negociava amb ells i que havia desgranat en el míting del cinquè aniversari del partit, el juliol passat, a Prats-de-Mollo-la-Presti (França). “És plantejar-se unes quantes preguntes bàsiques cada vegada que ens demanen el vot. [La mesura]És positiva o pot ser-ho per als catalans i Catalunya? Respecta les competències i la nostra identitat? S'han acceptat les nostres propostes? És útil per a avançar en el camí a la independència?”.

Enrocats en el no i autoexclosos de les negociacions d'unes 50 normes, en les files de Junts renuncien a poder incidir en ítems com per exemple l'ampliació dels permisos per defunció que vol promoure la vicepresidenta Yolanda Díaz. La líder de Sumar, de fet, va acusar aquest dijous a la formació independentista de “perjudicar la classe treballadora” amb les seves decisions, encara que també li va reconèixer que hagi anunciat que mantindrà el seu suport perquè la Llei de Serveis d'Atenció a la Clientela o les ajudes per als malalts d'ELA rebin la llum verda de la Cambra.

Junts ja ha registrat esmenes a la totalitat a 25 lleis presentades en el Congrés pel Govern i no votarà a favor de les 21 que estan en tràmit. Dins aquest paquet, hi ha una norma amb transcendència a Catalunya: el control, inspecció i règim sancionador de la pesca marítima. La formació de Nogueras, el passat 23 de setembre en el Parlament, havia denunciat “l'abandó del món pesquer per part del PSC”.

El veto també arribarà a propostes que ja han passat pel Consell de Ministres quan arribin al Parlament. Tal és el cas de dos dels punts claus de la legislatura i que es corresponen amb acords centrals dels seus rivals d'Esquerra Republicana: la quitació de deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i el futur del finançament singular, les reformes legals del qual necessiten la majoria del Congrés.

La condonació té un abast estimat d'uns 83.000 milions d'euros i que l'Estat assumirà com a part de la seva estratègia per a reduir el sobreendeutament dels territoris. D'aprovar-se, per al que és necessari el vot de Junts, la Generalitat veuria com del seu balanç desapareixen d'un cop de ploma 17.104,95 milions d'euros, el 19,9% del passiu total. Junts sempre havia defensat una “quitació total”.

Encara que la carpeta del finançament singular és més complicada, la seva possible arribada a bon port depèn també d'una sèrie de votacions en el Congrés. Aquest canvi, sortit dels acords d'investidura entre ERC i PSC, també implica reforçar l'Agència Tributària de Catalunya, perquè pugui recaptar l'IRPF. Una proposició de llei dels republicans en aquest sentit, i que obre la porta al fet que altres comunitats autònomes també puguin gestionar aquest tribut, està a l'espera del seu torn per a ser debatuda en la Cambra i està per veure's què farà aquí Junts. - Camilo S.Baquero a el país

Es veu que Puigdemont i companyia, com no s'en varen sortir el 2017 de petar-se Catalunya, ara ho proven de nou. El que no saben o no volen saber és que aquest serà - afortunadament - el seu últim acte. La funció per a ells s'ha acabat. A Nogueras aviat se li glaçarà el seu insolent somriure.