EL VIRUS VA SORTIR D'UN LABORATORI?

A la fotografia, una de les advertències de no entrar al bosc que els ultracrepidians es passen pel folre tot i el risc d'acabar en manilles.  I és que no es tracta d'una teoria conspiranoica més, encara que ho sembli, però tenint en compte que la teoria de l'entrepà sona a conte xinès, cal prestar atenció a l'acció del Ministeri d'Agricultura d'investigar un altre possible origen del virus. Precisament el Ministeri ha anunciat aquest divendres que ha obert una recerca per a esbrinar si el virus de la pesta porcina africana, detectat el 28 de novembre en dos senglars morts en l'entorn del parc natural de Collserola (Barcelona), va escapar d'un laboratori. El primer cadàver d'un animal infectat es va trobar a centenars de metres del centre de recerca en sanitat animal IRTA CReSA, que treballa amb el virus i en els últims dies ha negat repetidament qualsevol possibilitat de fugida. Manuel Ansede, Alfonso L. Congostrina a elpais.es

Un informe del laboratori de referència de la Unió Europea, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CISA-INIA) de la localitat madrilenya de Valdeolmos, ha determinat que el material genètic del virus de Collserola suggereix que descendeix del patogen original que va entrar en 2007 a Geòrgia, procedent presumptament del sud-est africà, i va desencadenar l'actual crisi internacional. “El cep del virus Geòrgia 2007 és un virus de referència que s'utilitza amb freqüència en infeccions experimentals en instal·lacions de confinament per a realitzar estudis del virus o per a avaluar l'eficàcia de les vacunes, que actualment estan en fase de desenvolupament", ha explicat el Ministeri en un comunicat. El centre IRTA CReSA català, que ha rebutjat respondre a les preguntes d'aquest periòdic, treballa amb el cep de Geòrgia de 2007. Nou científics del laboratori van publicar el passat 3 de novembre els resultats d'un experiment en el qual es va inocular el virus a altes dosis a 20 porcs.

El departament del ministre Luis Planas ha comunicat al Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil “la necessitat d'investigar aquests fets”, com a autoritat competent en possibles infraccions o delictes mediambientals. La Generalitat, en tenir coneixement de l'informe, ha demanat una altra recerca als Mossos d'Esquadra per a esclarir el succeït. La teoria d'una possible fugida no descarta la hipòtesi que va llançar el propi Ministeri des del primer dia: que el virus arribés als senglars en menjar les restes d'un entrepà d'embotit forà contaminat llançats a les escombraries a l'entorn del parc natural de Collserola. El virus presenta un marcador genètic poc habitual, no descrit fins ara en altres virus d'aquest mateix grup, la qual cosa impedeix determinar amb precisió l'origen del brot i no permet descartar cap hipòtesi, segons fonts del CISA-INIA. La falta d'informació actual sobre els virus circulants al Caucas i Rússia limita qualsevol conclusió definitiva, per la qual cosa s'estan duent a terme estudis addicionals, assenyalen les mateixes fonts.

El Ministeri ha detallat que tots els virus circulants en l'actualitat als països de la UE pertanyen als grups genètics 2-28, mentre que el virus trobat a Espanya és molt similar al grup 1 que va circular a Geòrgia en 2007, per la qual cosa s'ha classificat en una nova categoria, la 29. “Els virus, en condicions naturals, quan es propaguen mitjançant cicles d'infecció en animals sofreixen, d'una manera o una altra, canvis en el seu genoma. La troballa d'un virus similar al que va circular a Geòrgia no exclou, per tant, que el seu origen pugui estar en una instal·lació de confinament biològic”, afirma el Ministeri en el seu comunicat.

El conseller d'Agricultura de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha comparegut poc després de les 15.00 hores després de conèixer els resultats de l'informe. “Ni confirmem, ni descartem res. Hem donat coneixement dels fets als Mossos d'Esquadra perquè investiguin. També hem obert un expedient informatiu. Demanem prudència, perquè l'origen d'aquest focus l'acabarem sabent”, ha declarat Ordeig. Ara serà la secció de salut animal del departament d'Agricultura la que prengui les regnes de l'assumpte i les mesures pertinents per a esbrinar si el virus podia haver sortit d'un laboratori.

Ordeig no descarta que la hipòtesi de l'entrepà estigués equivocada, però no ha volgut pronunciar-se sobre l'origen fins a tenir resultats concloents de les recerques. L'IRTA CReSA està ara en el punt de mira de Mossos i Seprona. El virus, que no afecta en absolut la salut de les persones, s'ha trobat fins a la data en 13 senglars del mateix entorn. El patogen no ha entrat en cap granja, però el sector porcí tremola. A Espanya es van sacrificar 54 milions de porcs l'any passat. L'expansió del virus bloquejaria les exportacions i podria provocar pèrdues de centenars de milions d'euros.

Després d'arribar de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, el president Salvador Illa s'ha sotmès a la sessió de control en el Parlament i ha defensat, davant les crítiques de l'oposició, la seva gestió al capdavant de la crisi. La major part de l'arc parlamentari li havia retret que no avancés el seu retorn a Catalunya. “Puc cometre errors, però crec que en aquest cas no he comès cap”, ha proclamat assenyalant que l'agenda la hi organitza ell. Illa ha afirmat que l'Executiu català està afrontant aquesta crisi amb la ciència, transparència, col·laboració entre administracions i suport al sector. Cap grup li ha preguntat en la sessió per la possibilitat que el virus escapés de l'IRTA CReSA, dependent de la Generalitat de Catalunya.

Les fugides dels laboratoris són inusuals, però ocorren. El 18 de maig de 2004, l'Organització Mundial de la Salut va mostrar la seva “preocupació” després que dos científics de l'Institut Nacional de Virologia de Pequín s'infectessin amb el letal virus de la síndrome respiratòria aguda sever (SARS), un coronavirus que havia sorgit en 2002 i havia matat a gairebé 800 persones. La dictadura xinesa va ocultar la fugida durant un mes. En 2007, el virus de la febre aftosa va escapar d'un laboratori de la localitat anglesa de Pirbright i va provocar brots en el bestiar. El 23 de desembre de 2013, un treballador d'una planta de tractament de residus sanitaris perillosos va trepitjar una xeringa procedent del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó. L'agulla li va travessar la sola del seu calçat de seguretat i l'home, de 53 anys, es va infectar de brucel·losi porcina, provocada per un bacteri que s'estudiava en la institució científica.

El veterinari Joaquim Segalés, especialista de l'IRTA CReSA, va respondre a una qüestió sobre l'origen del brot el 2 de desembre, en una entrevista en La Vanguardia. “Com creu que es van infectar?“, li van preguntar. ”Els senglars poden contreure la pesta porcina africana per tres vies. Una és per picades d'unes espècies de paparres que no es troben a Catalunya, per la qual cosa hem de descartar aquesta possibilitat. Una altra és per contacte estret amb altres animals infectats, però això no explica el primer contagi. Ha de ser per la tercera via, que és el consum d'algun aliment contaminat amb el virus", va respondre Segalés.