ELS IRRESPONSABLES

 De sobte, gran part dels que van contribuir a la creació de la IA es mostren pessimistes sobre el seu futur, fins i tot terroritzats. Eric Schmidt, exdirector de Google, parla del risc elevadíssim de models d’IA homicides. Mustafa Suleyman, director executiu d’IA a Microsoft, adverteix que aquests desenvolupaments posaran fi al treball humà. Geoffrey Hinton, Nobel de Física i considerat padrí de la IA, assegura que d’aquí a uns anys serem reemplaçats per éssers superintel·ligents i la humanitat s’extingirà. Bill Gates no perd cap oportunitat d’expressar inquietud davant del potencial maligne de la IA. I fins i tot Sam Altman, que no és precisament un luddita, sinó el creador del ChatGPT, diu que no ha dormit ni una nit tranquil des que va crear-lo.

El més estrany és que parlen com si la cosa no tingués res a veure amb ells: ni per un segon esmenten la seva part de responsabilitat en la creació del monstre. I és curiós perquè si, per exemple, ens venen una batedora que, en comptes de triturar els pebrots, ens trinxa les orelles perquè una fulla díscola s’ha desenganxat de l’eix, és normal que el dissenyador s’inhibeixi de la seva responsabilitat? És assenyat que vagi pel món lamentant la perillositat de la batedora i la seva insospitada actuació? I, sobretot, és normal que, després de fer aquestes declaracions sinistres ningú decideixi retirar-la del mercat per millorar-la o per crear normatives que li impedeixen fer-nos mal?. Entenc que retirar la IA del mercat no és una opció, per això ara ens deixen el merder: els governs i els consumidors haurem d’aprendre a defensar-nos dels perills de la Cosa mentre les grans corporacions van per feina.

I els creadors, tot i saber que, amb el progrés, l’estupidesa progressa també, avancen a la mateixa velocitat amb què es fan d’or sense parar-se a calibrar o a moderar els estralls que pot provocar el seu invent. Deuen pensar que, si no l’haguessin inventat ells, ho haurien fet uns altres. I segur que l’encerten. Per això tots ells parlen com si la IA hagués sortit del no-res, com si es tractés d’un tsunami del tot inesperat, un meteorit que ha caigut sobre els nostres caps, una catàstrofe natural qualsevol. Una cosa molt semblant els va passar als creadors de la bomba atòmica.

El principal problema de la IA es que permet generar imatges falses quasi impossibles de detectar, las 'deep fakes'. Per a la política irlandesa Cara Hunter (a la fotografia), recordar el moment en què va descobrir que havien fet un deep fake amb la seva imatge és com “veure una pel·lícula de terror”. L'escenari és la casa rural de la seva àvia, a la part occidental del comtat de Tyrone. Era l'abril del 2022 i la seva àvia feia 90 anys. “Tothom hi era”, recorda Hunter. “Estava asseguda amb els meus familiars més propers i amics de la família quan vaig rebre una notificació a través de Messenger de Facebook”. Era un desconegut. “Ets tu la del vídeo... el que està circulant per WhatsApp?”.

No tot és nociu en la intel·ligència artificial. Les seves aplicacions comprenen des de la medicina, on ajuda a detectar malalties amb més precisió, fins a l'educació, oferint eines personalitzades d'aprenentatge. També impulsa l'eficiència en sectors com ara la indústria, el transport o les finances, reduint costos i optimitzant processos. En definitiva, la IA obre oportunitats per millorar la qualitat de vida i accelerar el progrés científic i econòmic.

Tot i això, no tot són beneficis. L'automatització que comporta pot desplaçar llocs de treball tradicionals, generant incertesa laboral. A més, l'ús massiu de dades planteja riscos de privadesa i seguretat, mentre que els algorismes, si no es dissenyen amb cura, poden reproduir biaixos i desigualtats existents. Un altre repte important és la dependència tecnològica: confiar massa en sistemes intel·ligents pot limitar l'autonomia humana i dificultar la presa de decisions crítiques. 

La clau és trobar el difícil equilibri: aprofitar els avantatges de la IA sense perdre de vista els seus riscos. Això exigeix ​​regulació, ètica i un compromís social que garanteixi que la tecnologia es faci servir per al bé comú. I en aquest sentit, Europa ja ha fet tard.

Amb informació de la vanguardia i el diario.es.