El poble gitano català té la seva pròpia història, però sovint aquesta ha quedat als marges del relat oficial. Per reparar aquest buit, el Museu d'Història de Catalunya (MHC) acull l'exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, una gran mostra impulsada per una institució pública que reconeix, amb rigor i veu pròpia, el llegat i la cultura d'aquesta comunitat al nostre país. El relat s'ha construït en estreta col·laboració amb la comunitat gitana catalana, que ha participat activament a totes les fases del projecte.
La mostra, que es podrà visitar fins al 2 d'agost de 2026, s'emmarca dins de l'Any del Poble Gitano 2025, on coincideixen dues efemèrides de gran càrrega simbòlica: els 600 anys de la seva arribada a la península Ibèrica i el 275è aniversari del Baró Estradipen, la Gran Redada de l'exposició. fins a arribar al nostre país, i des de l'edat mitjana europea fins a l'actualitat, i denúncia i evidència episodis foscos que no poden quedar oblidats. Sis segles de presència del poble gitano al país s'expliquen sense estereotips ni victimismes. Per a la comissària de l'exposició i activista Mercedes Porras, “és una oportunitat per explicar el nostre passat amb veu pròpia i fer un futur basat en el respecte i la igualtat”.
La veu dels protagonistes és, precisament, un dels pilars de la mostra. Testimonis directes de gitanos i gitanes de diverses generacions articulen un relat que interpel·la el visitant i l'empeny a reflexionar sobre l'antigitanisme estructural, així com la necessitat de reconeixement i reparació simbòlica. En paraules del director de l'MHC, Jordi Principal, l'exposició és “un exercici de memòria històrica i una manera de mirar Catalunya amb altres ulls”.
Des que va arribar al segle XV, la comunitat gitana ha estat sotmesa a lleis discriminatòries, censos, controls i intents d'assimilació. Tot i això, ha preservat una cultura viva i resilient que ha deixat una empremta profunda en la llengua, la música, l'art i la vida quotidiana del país. Aquesta continuïtat cultural és un dels fils conductors del recorregut.
El projecte és fruit d‟un llarg procés participatiu, coordinat per l‟equip del museu i liderat per Raquel Castellà, coordinadora i documentalista de l‟exposició: “El treball de mediació ha estat clau per construir un relat rigorós, plural i compartit”. Més de 160 testimonis orals recollits a tot el territori aporten històries, records i mirades que converteixen l'exposició en un espai d'escolta i reconeixement mutu.
El recorregut incorpora també recursos immersius i interactius. Destaquen els tapissos flamencs de “La Història de Carrabara, dit dels egipcis”, una sèrie del segle XVI que retrata l'arribada dels grups gitanos a Europa i que permet entendre com s'ha configurat l'imaginari europeu sobre el poble romaní. Un altre àmbit digital dona accés a les dades recopilades per Bernard Leblon sobre la persecució gitana a Catalunya, revelant la magnitud de la repressió documentada al llarg de segles.
A més, la mostra aplega objectes inèdits cedits per famílies gitanes, més de 150 imatges procedents d'arxius catalans i un espai dedicat al cinema completen una proposta que combina memòria, cultura visual i reflexió crítica.
El recorregut culmina amb una peça creada especialment per a l'ocasió pel reconegut artista gitano-francès, Gabi Jiménez, que apel·la a l'orgull identitari i al diàleg cultural. L'exposició es completarà amb un catàleg monogràfic, un documental i un programa d'activitats que prolongaran el debat més enllà de les sales del museu. Una invitació clara a revisar el passat per entendre millor el present. lavanguardia.com
Tuve la suerte de conocer al señor Jiménez (con J) y a su familia aledaña, los Manzanos, cuando este fue vicepresidente de Cáritas.
ResponEliminaEl Señor Jiménez vivía en la calle Els Salvadors, casi Sant Antoni Abad, junto al mercado de Sant Antoni. Era gitano catalán. Una persona sabia, docta, tranquila, apacible y nada interesada.
Conocí a su hija, su mujer y su nieta, y el me presentó a mucha gente de la calle Els Salvadors, la calle del Peret. Fui a visitarlo en varias ocasiones y todos los gitanos me trataban con respeto, pues sabían de mi relación con el señor Jiménez, de tal forma que me invitaron a una boda gitana catalana, en Rubí, a la que no me pude excusar.
En una de mis muchas conversaciones con él, hacía hincapié en que los gitanos catalanes no tenían mucho que ver con el de otras comunidades.
Y doy fe de que es así.
És un món complex i senzill alhora, els gitanos han conservat la seva identitat com a poble. Aquesta exposició val la pena anar-la a veure. Hi ha temps fins agost de l'any vinent.
ResponEliminaSalut.