I SI MORISSIN LES PARAULES

L'ésser humà ho és perquè parla, llegeix i escriu. Sense aquestes capacitats no hi hauria humanitat. Avui, aquestes identitats estan amenaçades greument –i no exagero, crec– per una intel·ligència artificial generativa (IA) més humana, amb capacitat de substituir i suplantar les persones pels seus reemplaçaments artificials, construint llenguatge conversacional i creant marcs mentals amb una nova llengua: la tecnollengua, tal com la descriu José María Lassalle.

Un cop més, qui domina el llenguatge domina el veritable poder. I si els humans perdem la capacitat de controlar i governar la IA perquè deixem de parlar, llegir i escriure en les nostres llengües? I si renunciem al llenguatge humà per obtenir simplement el producte paraula (en forma de sons, lectures o textos)? Què passarà si les nostres llengües moren i s'homogenitzen per ser una llengua universal però artificial?

Lassalle apunta i destaca “la superioritat de la cultura en espanyol i la llengua espanyola com a suports en dades del disseny algorítmic dels sistemes d'IA”, i remata: “Comunicar-te amb ells no donarà els mateixos resultats si qui parla amb la màquina té 1.000 paraules o 3.000 al cap; si correlaciones els conceptes que amaguen a partir d'una formació especialitzada o generalista; tècnica o humanista. I, encara més, si ho dius en la llengua de Cervantes, Shakespeare o Confuci... El producte que surti del treball d'un artífex variarà qualitativament respecte del que li ofereixi un autor que exerceixi les seves auctorites i no només les potestes”.

L'actual model d'IA generativa ens proposa convertir la diversitat de llengües i cultures humanes en un puré pastós, insípid i monocrom (la tecnollengua)

Si les paraules humanes moren –perquè hi renunciem– per ser simplement substituïdes per artificis simuladors i alternatius, la humanitat serà reemplaçada (i sotmesa) més aviat que tard. Com ho podrem impedir? Parlant, llegint, escrivint? El que ens proposa l'actual model d'IA generativa és convertir la diversitat de llengües i cultures humanes en un puré pastós, insípid i monocrom (la tecnollengua). Una farineta artificial que, amb l'aparença de nutritiva, destrossa la diversitat de colors, sabors i matisos. En una conversa recent amb Barbara Cassin a El Grand Continent al voltant de la seva última obra, 'La guerre des mots', l'autora ens ofereix pistes suggerents i estimulants de resistència davant l'assimilació.

Cassin proposa una resistència del llenguatge, piratejant la IA: "Cal reinventar tota aquesta comunicació, fins i tot amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, cosa que no és fàcil. La meva idea seria crear una IA traductora alimentada amb intraduïbles i que, per tant, fos, en certa manera, neuròtica". Una quimera necessària? Sí, i Europa l'ha de liderar amb una estratègia d'IA pròpia. Antoni Gutiérrez-Rubí a lavanguardia.com

SHARE THIS