LA CENTRAL ATÒMICA JOSEP PLA

 Josep Pla, periodista, escriptor, gran figura de la literatura catalana, va ser un ferm defensor de l'energia nuclear. Tant és així que en 1965 va posar en marxa una discreta campanya en favor de la construcció d'una central atòmica prop de la platja de Pals, en la Costa Brava. Avui ens pot semblar una bogeria, però la proposta va arribar a la taula del president del Govern, almirall Luis Carrero Blanco. Vaig escriure a La Vanguardia sobre aquest singular episodi fa quinze anys i potser és interessant recordar-lo avui, quan l'energia atòmica torna a tenir ferms suports en els grans despatxos de tot el món i el debat sobre la continuïtat de les centrals nuclears adquireix una especial significació a Catalunya.

Pla vivia en una masia de Llofriu (Palafrugell), vestia com un pagès, fumava com un pagès, parlava a vegades com un pagès, descrivia com ningú els magnífics paisatges pagesos del Empordà, interpretava el paper d'un sardònic pagès distanciat del mundanal soroll (vegeu la cèlebre entrevista amb Joaquín Soler Serrano en el programa A fondo de TVE), però era un defensor a ultrança de la indústria. I era també un gran admirador del general De Gaulle. Per això es va entusiasmar quan va saber que la República Francesa proposava al govern de Franco la instal·lació d'una segona central nuclear a Espanya, amb tecnologia francesa, situada en un lloc no gaire llunyà de la frontera. La primera central nuclear espanyola s'estava construint en el municipi d'Almonesir de Zorita (Guadalajara) amb tecnologia nord-americana —reactor Westinghouse—, en el marc dels acords de cooperació amb els Estats Units.

De Gaulle, que havia posat en marxa un ambiciós projecte nuclear amb tecnologia pròpia, volia posar peu a Espanya. Estava disposat a comprar part de l'energia que produís aquesta central, per això demanava una ubicació pròxima a la frontera. Pla es va entusiasmar. Amb un grup d'amics va iniciar una silent campanya perquè l'oferta gaullista es materialitzés en uns terrenys situats prop de la desembocadura del riu Ter, al costat de la platja de Pals. Afegeixo una imprescindible dada de context: l'obtenció d'energia elèctrica mitjançant la fissió de l'àtom no tenia adversaris en 1965. En plena Guerra Freda, nord-americans i soviètics estaven d'acord a enaltir el “ús de l'àtom per a fins pacífics”. El moviment antinuclear va començar a prendre força en els anys setanta arran de la contínua detonació de bombes atòmiques en el subsol o en atol·lons del Pacífic, esperonat també pels primers accidents en centrals nord-americanes (Browns Ferri i Harrisburg).

Pals ja era un lloc estratègic. Des de 1959, en aquella zona de matolls mediterranis operava Ràdio Free Europe, més tard fusionada amb Ràdio Liberty, emissora de la CIA que transmetia propaganda anticomunista als països de l'est i a la Unió Soviètica. Van triar aquell lloc per trobar-se lluny d'una gran ciutat, en un paratge tranquil i poc freqüentat. Era l'emissora més potent de la CIA a Europa. Les seves antenes eren enormes. Josep Pla tenia ull clínic: ja que l'extensa platja de Pals ja es destinava a usos durs, també podia tenir una central nuclear en els seus voltants. Àtoms i ones.

Als pioners del turisme en la Costa Brava, per contra, no els va semblar una bona idea. En 1965 el turisme ja despuntava i la Costa Brava, nom encunyat en 1908 pel diari nacionalista La Veu de Catalunya, era percebuda com un lloc selecte. L'almirall Carrero Blanco, que passava alguns dies de vacances a Begur, no gaire lluny de Pals, va tenir notícia de la idea de Pla i també va escoltar els empresaris. I va baixar el polze.

Enric Juliana és un periodista dels d'antes, parla pausat, escriu pausat i alhora articles extensos, aquest sobre Pla i la Central Atòmica que volia instal·lar a Pals (publicat a la vanguardia d'avui) és molt més llarg i tècnic, però a mi m'ha interessat més destacar el fet de l'interès de Pla per l'energia nuclear.

SHARE THIS