No era gaire difícil, es tractava d'unes tisores perfilar en un paper, la majoria de vegades, de diari endarrerit, una silueta humana. Una figura simple, elemental. Un logotip. Un esquema d'home o dona semblant, potser, als que es col·loquen a les portes dels serveis dels llocs públics poc sofisticats, per indicar a l'usuari o usuària la direcció adequada. Un cop confeccionada una figura tan lleugera, es buscava les víctimes per penjar-los amb gest tremolós i per l'esquena la tal manufactura ingènua. La presa col·laborava simulant sorpresa, o no. I la canilla infantil, que tot l'any esperava per aplicar, amb una agulla, les proeses en abrics aliens, esclatava en burles. "Innocent! Innocent!". Al tal engendre li anomenàvem 'la llufa' i el seu regnat se celebrava el dia dels Innocents. Dia de bromes blanques i embolics ingenus en diaris i ràdios. A mercats i oficines. A les famílies. De fet, un acord tàcit. Amb la simplicitat dels nens més que de les nenes.
I això va ser quan encara no havíem perdut del tot la innocència, quan es vivia molt més al carrer. Quan els diaris eren en paper. Quan les alegries eren escasses. Quan la burla era indolora. Quan els nens eren nens i jugaven al carrer amb les cames plenes de mercromina. Quan la nostàlgia encara no ens havia arribat. Quan la felicitat era una ostentació. Quan vivíem dissimulant les tristeses. Quan crèiem alguna cosa. Quan s'escrivien cartes i postals. Quan lluitàvem per un futur millor. Quan no ens creaven falses necessitats. Quan els telèfons servien per parlar. Quan les persones es comunicaven al replà o al pati de veïns. Quan encara no parlàvem amb les màquines. Quan la gent es moria a casa. Quan s'escoltava els vells. Quan es plorava al cinema. Quan encara no havíem descobert que ja no hi havia sants, i que els innocents érem tots i cadascun de nosaltres, i ho érem cada dia dels 365 dies de l'any.
El filòsof andalús David Pastor Vico, és un filòsof peculiar. Com a tertulià cada 10 segons cita a algú per refrendar la seva opinió... -Como dijo Sócrates...- En el seu llibre Era d'idiotes, Pastor es refereix en un dels capítols a un acudit de l’assagista californià Raj Raghavan, segons el qual un ciclista és un desastre per a l’economia d’un país, i en dona set raons: Les set raons per les quals el ciclista és un desastre per a l'economia.
- No compra cotxes i no demana préstecs per pagar-los.
- No abona una assegurança per al seu vehicle. (de moment)
- No adquireix gasolina.
- No utilitza serveis de reparació de cotxes ni rentacotxes.
- No fa servir aparcaments de pagament.
- No és converteix en obès.
- I, és gent saludable que no necessita medicaments i no va a metges privats, així que no augmenta el PIB. En canvi, cada McDonald's crea 30 llocs de treball indirectes: 10 dentistes, 10 cardiòlegs i 10 experts en dietes.
Un estupendo escrito,toda la razón, un ciclista no crea PIB.Sabiendolo, no sé cómo los ayuntamientos nos siguen poniéndonos carriles,eso sí con desgana,con leyes y amenazas de multa y confiscación.
ResponEliminaEl título, en fin no acaba de gustarme,porque hay mucha gente buena,voluntarios en muchas áreas, dando sopa caliente al sin techo.Compañia al necesitado, oportunidad de vida a perros abandonados.Mucho voluntariado anónimo .
Saludos
El título no es más que un juego de palabras, y lo cierto es que hay pocos santos y muchos inocentes.
ResponEliminaHan aplazado el seguro obligatorio para los patinetes hasta febrero. Por cierto, patinetes o bicicletas podrían ser el paradigma de una sociedad civilizada y un estado democrático. El paradigma sería que solo se podrían considerar países democráticos aquellos en que pudieras dejar la bicicleta o el patinete en la calle sin atar y que no te los robaran. ¿Conoces algún país que cumpla estos requisitos?
Saludos.
Supongo que Holanda,pero observo en vídeos, ciudades planas,que utilizan bicicletas baratas,que cuando se hartan las tiran al canal.Al menos en Barcelona y ahora comienza en su Área Metropolitana,la bici de desenganchar, usar y volver a engancharla. Gratis,iniciativa de Colau.
ResponEliminaSaludos
Pues habrá que irse a Holanda con la bici. En BCN se roban del orden de 1.500 bicicletas al año.
ResponEliminaSaludos
Conozco el filósofo, y conozco el libro.
ResponEliminaLa bici me parece bien, puedes seguir utilizándola. Ya me explicarás como reciclarán esa batería china que llevas (y como se construyó, que esa es otra).
Salut
En Cataluña, empresas como Doctibike, o Reciclajes Escudero recogen baterías de litio y plomo y las llevan a plantas autorizadas para su tratamiento, y hay otras. No es el principal y más preocupante el reciclaje de las baterías de las bicicletas.
ResponEliminaSalut.
Exacto y cuando cambias de Batería, dejas la vieja en la tienda, para que se encarguen de llevarla al punto adecuado o lo haces tú, donde lo tenga tu ayuntamiento. Las dos cosas lo he hecho, en mi larga vida de ciclista.
EliminaUna batería abandonada, si se agrieta la carcasa y entra agua se incendia y puede explotar
Los de Glovo, estos días en que, como diría Don José Luis Núñez Clemente, se llovía, llevaban la batería protegida con plástico, para que no se les mojara.
ResponEliminaEsta tarde después de ver el Español Barça de la liga promises, saldré a dar una vuelta con la bici, tengo el mono después de tantos días de lluvia.