S'ACOSTA NADAL (1979)

 Nota periodística completa de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922 - 1992) a Qué y Dónde (17/23-XII-1979), guia setmanal d’espectacles i serveis on l'assagista i periodista publicava textos breus d’opinió que definia així: “No són papers genials, sinó d’anar per casa”. Els escrivia en valencià, amb referències a l’actualitat política i a la cultura catalana.

“Per Nadal, torrons”. Déu Nostre Senyor, vist l’error que havia estat la Creació com la conta l’Antic Testament, i li costà d’advertir-ho segles i segles, va decidir finalment enviar-nos el seu Fill per redimir-nos. Sembla que hi quedava clar que, per consumar-se aquesta redempció, el Fill de Déu havia de morir crucificat, i no solament això, sinó que havien de proliferar els capellans, els frares i les monges, i les inquisicions, i les Associacions de Pades de Familia. Com que, des d’un punt de vista tècnic, teològic, la qüestió entra en l’esfera dels “misteris”, serà preferible que la deixem estar... Però el Nadal és Nadal. És una festa heretada i de les bones: no l’hem de desdenyar per cap prejuí laïcista. “Per Nadal, torrons”. I cançons, i dinarots, i betlems per a les criatures, i el Messies de Händel al tocadiscos, i les estrenes familiars, i la palpitació lírica d’una religiositat perduda. Jo, que em dic agnòstic per no exagerar, soc partidari decidit de la perduració del Nadal. Els botiguers en són més que jo, és clar: ells s’ajuden amb aquestes jornades d’eufòria en el negoci. La gent necessita unes “festes” de tant en tant. L’excusa és secundària. ¿O és que el proletariado militante renunciarà a la paga del 18 de juliol, per més amargament feixista que siga la data? No senyora. I tant com no! Celebrem el Nadal com podríem celebrar les Saturnals. I que el Cardenal de Borriana —Voici l’enemi !—faça la seua homilia [es refereix al cardenal Vicent Enrique Tarancón (Borriana, 1907 - València, 1994), cap de fila en l’allunyament de l’església i el franquisme]. La recomanació plausible seria el no fer-li cas. Canteu, balleu, mengeu, emborratxeu-vos! “Jesús és nat. Al·leluia!” Forniqueu! Al·leluia, valencians! Al·leluia! [probable al·lusió irònica al poema musicat El rústic villancet, de Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brusel·les, 1970).] I oblideu-vos de l’Estatut i de les grotesques collonades de l’“autonomia”. “Per Nadal, torrons”.

Josep Maria Casasús Tria del catedràtic honorari de la UPF i membre de l'IEC - ARA.cat