Nota periodística completa de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922 - 1992) a Qué y Dónde (17/23-XII-1979), guia setmanal d’espectacles i serveis on l'assagista i periodista publicava textos breus d’opinió que definia així: “No són papers genials, sinó d’anar per casa”. Els escrivia en valencià, amb referències a l’actualitat política i a la cultura catalana.
“Per Nadal, torrons”. Déu Nostre Senyor, vist l’error que havia estat la Creació com la conta l’Antic Testament, i li costà d’advertir-ho segles i segles, va decidir finalment enviar-nos el seu Fill per redimir-nos. Sembla que hi quedava clar que, per consumar-se aquesta redempció, el Fill de Déu havia de morir crucificat, i no solament això, sinó que havien de proliferar els capellans, els frares i les monges, i les inquisicions, i les Associacions de Pades de Familia. Com que, des d’un punt de vista tècnic, teològic, la qüestió entra en l’esfera dels “misteris”, serà preferible que la deixem estar... Però el Nadal és Nadal. És una festa heretada i de les bones: no l’hem de desdenyar per cap prejuí laïcista. “Per Nadal, torrons”. I cançons, i dinarots, i betlems per a les criatures, i el Messies de Händel al tocadiscos, i les estrenes familiars, i la palpitació lírica d’una religiositat perduda. Jo, que em dic agnòstic per no exagerar, soc partidari decidit de la perduració del Nadal. Els botiguers en són més que jo, és clar: ells s’ajuden amb aquestes jornades d’eufòria en el negoci. La gent necessita unes “festes” de tant en tant. L’excusa és secundària. ¿O és que el proletariado militante renunciarà a la paga del 18 de juliol, per més amargament feixista que siga la data? No senyora. I tant com no! Celebrem el Nadal com podríem celebrar les Saturnals. I que el Cardenal de Borriana —Voici l’enemi !—faça la seua homilia [es refereix al cardenal Vicent Enrique Tarancón (Borriana, 1907 - València, 1994), cap de fila en l’allunyament de l’església i el franquisme]. La recomanació plausible seria el no fer-li cas. Canteu, balleu, mengeu, emborratxeu-vos! “Jesús és nat. Al·leluia!” Forniqueu! Al·leluia, valencians! Al·leluia! [probable al·lusió irònica al poema musicat El rústic villancet, de Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brusel·les, 1970).] I oblideu-vos de l’Estatut i de les grotesques collonades de l’“autonomia”. “Per Nadal, torrons”.
Josep Maria Casasús Tria del catedràtic honorari de la UPF i membre de l'IEC - ARA.cat
Els refranys, les frases fetes, les dites, les locucions i els proverbis tenen origen en la tradició oral i són un llegat històric ben valuós que cal conservar i reivindicar. En català en tenim un bon repertori i, en gran part, el podem trobar recollit a Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), del filòleg, lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies. Per celebrar com cal les festes de Nadal, a Nació n'han fet una tria sobre aquesta temàtica.
1. De Santa Llúcia a Nadal, tretze dies de cabal - El 13 de desembre és Santa Llúcia, i aquest dia antigament es començaven a preparar les coses per a Nadal. Malgrat que actualment l'arbre i el pessebre es fan a principis de desembre, tradicionalment tot es començava a preparar a partir de Santa Llúcia. Per tant, el refrany "De Santa Llúcia a Nadal, tretze dies de cabal" recorda la proximitat de les festes de Nadal i que cal posar-ho tot a punt. Així mateix, hi ha la creença que els dies que hi ha entre Santa Llúcia i Nadal representen els dotze mesos de l'any i que el temps atmosfèric que dominarà cadascun d'aquests dies preveurà el temps que farà cada mes l'any següent, d'aquí la variant del refrany "De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies per igual".
2. Nadal en dilluns, festes a munts - Aquest any, Nadal cau en dilluns. Per això, és bo recuperar un dels refranys que més se solen dir quan coincideix amb aquest dia de la setmana: "Nadal en dilluns, festes a munts". Com que va precedit del diumenge, normalment les festes es multipliquen. Ara bé, el dilluns, alhora, és un dia que tradicionalment és conegut perquè porta malastrugança. D'aquesta manera, també ens podem trobar variants no tan positives d'aquest refrany inicial: "Nadal en dilluns, badalls a munts", "Nadal en dilluns, any de difunts" i "Nadal en dilluns, tots els fruits perduts", entre d'altres.
3. De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat teva - Segurament moltes vegades hem dit que una cosa durarà de Nadal a Sant Esteve, és a dir, molt poc, concretament un dia, si hi arriba. Doncs d'aquí ve el refrany "De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat teva". Tot i això, és una dita que té unes quantes variants, com per exemple "Per Sant Esteve, un pas de llebre" i "De Nadal a Sant Esteve no hi ha més que una volada d'ocell", també per referir-se a la poca durada. Hiperbòlicament, però, també al·ludeix al cicle de l'allargament del dia, atès que, quan arriba Nadal, les hores de sol es comencen a recuperar una altra vegada.
4. Qui no treballa en tot l'any, treballa per Cap d'Any - A final d'any, tothom fa propòsits per a l'any que ve. El problema, però, és que quan arriba el 31 de desembre ens adonem que no n'hem fet realitat gairebé cap. Per això, l'últim dia de l'any sempre tenim pressa per acabar de complir-los tots. Per tant, el refrany "Qui no treballa en tot l'any, treballa per Cap d'Any" fa referència als mandrosos que deixen per al moment més inoportú les tasques pendents. Com ja sabem, qui no treballa quan toca, ha de treballar quan la resta descansa. No obstant això, aquest refrany també es pot entendre en el sentit oposat: hi ha la creença que si ens reservem per a Cap d'Any les feines que volem que tinguin més èxit, tota la resta de l'any anirà bé.
5. Per Nadal, qui res no estrena res no val - Per Nadal, com per Pasqua, és típic mudar-se i estrenar roba perquè és festa grossa. Ara bé, segons Pàmies, si fem una interpretació més subjectiva del refrany "Per Nadal, qui res no estrena res no val", també conegut per la variant "Qui no celebra Nadal és home de tant se val", és una manera de sospesar la posició econòmica de les persones per les gales i les ostentacions que fan en les grans diades, com ara Nadal o Cap d'Any. En canvi, si l'apliquem als temps actuals, és clarament un reflex del capitalisme i de la febre del consumisme que vivim durant la temporada de Nadal.
6. Pels Reis, el dia creix i el fred neix - Aquest refrany pot fer referència a dos aspectes: el temps i la meteorologia. D'una banda, ens indica que a partir de Reis els dies tornen a ser més llargs, és a dir, que tenen hores de sol. I, de l'altra, que el fred ja es comença a notar més. De fet, amb el canvi climàtic és ben sabut que l'hivern de ple i el fred cada vegada arriben més tard, concretament cap al febrer, i no pas al desembre, com fa un temps. Així mateix, cal recordar que aquest refrany té altres variants amb significats semblants, tot i que una mica menys conegudes, com ara "Pels Reis, bèstia qui no ho coneix", "Per Reis, un pas d'anyell", "Per Reis, un pas de camell", "Per Reis, un pas de vell" i "Per Reis, una cua de peix", entre moltes d'altres.
7. Cap d'Any serè, tot l'any va bé - Si per Cap d'Any tot surt bé, la resta de l'any també anirà bé. El refrany "Cap d'Any serè, tot l'any va bé", però, més aviat fa referència a la part meteorològica, com hem vist en el significat de la majoria de les dites i frases fetes. D'aquesta manera, si per Cap d'Any fa bon temps, voldrà dir que la resta de l'any serà bo. En canvi, si fa mal temps i plou, l'any serà dolent. Tot i això, Cap d'Any sempre s'ha entès com un dia que porta bona sort. Per això, la predicció d'aquest refrany és com un talismà que ens protegirà tot l'any dels mals i els disgustos.
8. De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes - Sempre que s'acaben unes festes, automàticament ja pensem en les pròximes. Així doncs, quan s'acaben les de Nadal, la tendència és tenir la mirada posada en Carnestoltes i Pasqua. Tal com indica el refrany "De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes", entre Nadal i Carnestoltes més o menys hi ha unes set setmanes, ja que el Carnaval normalment se celebra al febrer. En aquest sentit, també hi ha les variants "De Nadal a Carnestoltes tot el món va en tretze voltes" i "De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val", entre d'altres.
9. Menjar raïm per Cap d'Any porta diners tot l'any - Com ja sabem, menjar-se 12 grans de raïm per Cap d'Any porta bona sort, i qui diu bona sort, diu diners, per als més ostentosos. Així doncs, el refrany "Menjar raïm per Cap d'Any porta diners tot l'any" ve d'aquesta tradició de final d'any. Però per què ens mengem 12 grans de raïm aquest dia? La teoria més estesa, tot i que no pas l'única, és que és un costum que va sorgir a principis del segle XX arran de la necessitat de donar sortida a un excés de producció de raïm fora de temporada.
10. Per Nadal, cada ovella al seu corral - Per descomptat, no podia acabar la llista sense parlar d'un dels refranys de Nadal més coneguts a Catalunya. Principalment, fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir. Històricament, el dinar de Nadal constituïa l'àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents. Per això, actualment la metàfora del refrany funciona entre les parelles corral/casa i ovella/persona. De fet, Nadal és l'època de l'any en què tothom torna a casa, és a dir, al corral, sobretot si viu lluny. Altres variants d'aquest refrany són "Per Nadal, cadascú amb el seu company", "Per Nadal, cada perdiu al seu niu" i "Per Nadal, a casa i a prop de la brasa", per exemple. Al final, però, totes fan referència al mateix: les festes de Nadal són per passar amb família.
Fa uns anys, vaig poder visitar a Palestina la Basílica de la Nativitat de Betlem, alçada sobre la cova que va acollir el naixement de Crist. Jo no creia llavors que allà hagués nascut el fill de Déu, com a màxim un revolucionari que queia simpàtic, escriu Ana Iris Simòn, a el diario.es. Però hi va haver una cosa que em va commoure: la minúscula porta per on s'accedeix al temple. Es diu porta de la humilitat i fa un metre vint, així que fins i tot els més baixos ens hem d'ajupir, molts fins i tot s'han d'agenollar. El simbolisme és clar: per entrar al misteri del pessebre cal fer-se petit.
Deia CS Lewis que la història de Crist és tan estranya —un Messies que neix entre palla i s'envolta de pescadors, publicans i prostitutes, un Crist que mor com un criminal i després anuncia la seva resurrecció a les dones—, la història de Crist és tan poc convenient per al poder —el de la seva època i el de totes les venidores— que difícilment algú podria haver-hi. Estigueu d'acord o no amb Lewis, cregueu o no en la veritat dels Evangelis, el que és innegable és que la d'aquest Déu que neix en un pessebre per morir en una creu és la història més bella mai contada. Bon Nadal. Com la nit de reis, que tot i estar basada en una mentida, és la més bonica del nou any, la nit en què els pares, com el de Mafalda, se senten terroristes de la felicitat.
El passat 3 de desembre, una ciutadana es va trobar una bossa de mà abandonada en un banc de fusta a l'Eixample barceloní. Quan la va obrir, va creure que li havia tocat el premi gros de Nadal, perquè a l'interior va trobar la barbaritat de 60 dècims, tots diferents, per al sorteig del proper 22 de desembre. Ni més ni menys que 1.200 euros en dècims, que és una bona aposta per ser afortunat a la loteria nadalenca. La bossa de mà tenia una etiqueta amb un cognom i l'afortunada ciutadana va decidir que la sort, en realitat, tenia un altre amo. Va trucar al 112 i va contactar amb la Guàrdia Urbana, que va recollir la borsa i va començar a investigar a qui pertanyia. Mitjançant l'oficina d'objectes perduts van poder localitzar la legítima propietària, que era en aquell moment en un petit poble de Cantàbria, explica El Diario Montañés.
Per mera probabilitat, la propietària dels dècims recuperats s'emportarà algun premi al sorteig de dilluns que ve. Tot i que, d'alguna manera, el joc de la sort ja l'ha premiat amb la bondat d'una anònima.
Esperem que la senyora de Cantàbria recompensi amb algun dècim la bona senyora Barcelonesa per la seva generositat, crec que s'ho mereix. I ja posats, aquest podia haver estat el guió de l'anunci de la loteria de Nadal, per descomptat, molt millor que el ridícul i ensucrat d'enguany del senyor que no cobra la Grossa i emmarca el dècim. No dic el motiu per no fer un espòiler, però és ridícul, estúpidament ridícul.
.jpg)
