Karen Hao, la periodista americana establerta a Hong Kong publica 'L'imperi de la IA' (Península) una obra monumental que esbudella les entranyes del nou poder tecnològic.

Va creuar per primera vegada les portes d'OpenAI el 2019. Només tenia 25 anys. Karen Hao era llavors una reportera júnior de la revista MIT Technology Review, una americana d'origen asiàtic que, sense sospitar, havia entrat “al cor de l'imperi que explica tot el que avui veiem”. Va creuar aquell llindar “per accident”, perquè ella era una periodista jove i OpenAI no era aleshores una empresa especialment rellevant. Però aquell “accident” va ser el germen del que s'ha acabat convertint en una de les investigacions més profundes i demolidores sobre el poder real de la indústria de la intel·ligència artificial. Una investigació el fruit de la qual és el llibre L'imperi de la IA. Sam Altman i la seva carrera per dominar el món (Península).

No hi ha dubte que estem davant d'una radiografia incòmoda. Un text monumental de 688 pàgines que desmunta el relat heroic de Silicon Valley i retrata, amb precisió quirúrgica, com unes quantes empreses –i uns quants homes– estan aixecant una estructura de poder global sense precedents. "Per mi és difícil pensar en una altra paraula que no sigui imperi. El que han construït és l'acumulació més extraordinària de poder polític i econòmic del nostre temps", ens explica des del seu pis de Hong Kong.

L'imperi de la IA es basa en més de 300 entrevistes fetes durant anys a unes 260 persones. Són la matèria grisa –el relat íntim d'enginyers, directius, exempleats i científics– que porta l'autora a afirmar sense titubejos que Open IA, entesa com l'imperi que és, és una amenaça real a les llibertats de les persones. “L'objectiu –del llibre i de la feina– no és que OpenAI desaparegui, sinó obligar-la a rendir comptes”. Ja va intentar posar blanc sobre negre el 2019, quan Hao va posar de manifest amb la primera ressenya sobre OpenAI que l'empresa distava molt d'exercir l'altruisme que pregonava. En essència, “era un grup d'onze persones –nou dels quals eren homes blancs– a les quals es satisfeia una quantitat de diners sense precedents, parlant sobre la possibilitat teòrica que una superintel·ligència malvada s'apoderés del món, i proposant contraatacar creant una superintel·ligència millor”, escriu Hao.

“Hi havia directius la veu dels quals tremolava en parlar de l'AGI convençuts que, si ells no la construïen, moririen”

Una de les tesis centrals de Hao és que el mapa actual de la IA reprodueix lògiques colonials. “Si permetem que aquestes empreses segueixin creixent així, estem rebobinant el progrés polític i social aconseguit en els darrers 150 anys”, adverteix. El paral·lelisme no és retòric: l'autora descriu com OpenAI i altres grans tecnològiques controlen recursos aliens, exploten mà d'obra barata per entrenar models, monopolitzen la ciència i la narrativa pública i modelen polítiques tecnològiques globals des de posicions opaques i sense supervisió. "El resultat no informa el públic; només perpetua la seva expansió i acumulació de poder".

Aquest poder no és només tècnic ni econòmic: també és emocional. Hao descriu un ecosistema dominat per una barreja d'ansietat existencial, fervor messiànic i una fe gairebé mística en la capacitat redemptora de la tecnologia. L'escena que ho il·lustra millor va passar en un recés corporatiu d'OpenAI: a la foscor d'un bosc proper al Parc Nacional de Yosemite, un grup de científics d'elit es va reunir al voltant d'una foguera; alguns vestien barnussos. Al centre cremava una efígie de fusta, feta per un artista local, que representava una intel·ligència artificial maligna. Ilya Sutskever, cofundador d'OpenAI, la va ruixar amb líquid inflamable i va calar foc mentre els altres observaven en silenci.

Aquest tipus de pràctiques, explica l'autora, no són simples excentricitats, sinó l'expressió simbòlica d'un estat emocional profund: la por gairebé religiosa que una intel·ligència artificial general –l'AGI, capaç de superar la humana en totes les tasques– arribi sense control. "Em vaig trobar amb directius la veu dels quals tremolava en parlar de l'AGI. Alguns estaven convençuts que, si ells no la construïen, moririen ells i els seus éssers estimats", recorda. Aquest clima, assegura, no és anecdòtic: “És el combustible de moltes de les decisions més arriscades que s'han pres els darrers anys”.

“Sam Altman realment creu que està guiant la humanitat cap al futur”

La figura de Sam Altman planeja sobretot el llibre. No pas com un malvat, sinó com l'arquitecte del relat que ha permès a OpenAI convertir-se en un actor global. "Altman és un contador d'històries excepcional. Sap exactament què dir per alinear cada persona amb la seva visió". Aquesta capacitat narrativa –més que qualsevol talent tècnic– és, per a la periodista, la clau de la seva influència. "No és un geni científic. El seu poder és psicològic. Identifica la teva motivació i et dóna el relat que et fa avançar en la direcció que vol", assegura Hao.

L'autora descriu el director executiu d'OpenAI com a algú capaç de projectar una calma gairebé hipnòtica mentre parla de futurs distòpics o solucions radicals. Una barreja de carisma, ambició i una profunda convicció d'estar destinat a un paper històric. "Ell realment creu que està guiant la humanitat cap al futur. I ho explica d'una manera que fa que els altres també ho creguin", diu. Segons Hao, el problema no és el seu magnetisme, sinó l'efecte multiplicador que genera en un sector sense contrapesos. "Altman ha convençut el món que l'AGI és inevitable i que només ell pot gestionar-la de manera segura", resumeix. Expressat així, inquietant és quedar curt. Antònia Justícia a lavanguardia.com