L'estrena de Nouvelle vague, el making off de 'Al final de l'escapada' imaginat per Richard Linklater, així com la reestrena en còpia restaurada de l'òpera prima de Jean-Luc Godard, evidencia que les ones d'aquella onada de nous cineastes que va revolucionar el cinema fa 65 anys arriba fins als nostres dies. O això es pretén, hi ha massa llegenda i sobrevaloració vers la gent de la nouvelle vague, (provinents de Cahiers du cinema), dels quals pocs en "salvaria".

Jean Luc Godard va morir el 13 de setembre de 2022, però no m'ho acabo de creure, perquè Godard ha mort mil vegades i se n'ha reinventat mil més. Potser aquesta és la característica principal de Godard el cineasta, el crític, l'assagista, el polític, l'iconoclasta provocador i impertinent, creador de la Nouvelle Vague. Potser aquesta mirada desafiadora, la d'algú que mai no dona les coses per sabudes. La del guerriller individualista que fa la seva pròpia guerra, com quan va abandonar la seva època daurada i va trencar amb els seus amics per Jean-Pierre Gorin i els trotskistes. 

Godard va envellir malament, molt malament, com les seves pel·lícules, només cal revisar 'a bout de suffle' per caure en el desencís absolut, Godard va fer del descuit virtut, amb les seves barreges de plans abstrusos, els seus empalmaments esbojarrats, els seus talls inoportuns, i això va crear una moda, per sort modulada després; només se salva de la pel·lícula ella, una Jean Seberg atemporal. La resta és millor quedar-se amb el record de la visió inicial de la pel·lícula. 

No és un cas únic, algunes escenes de 'Sed de Mal' de Welles, són, vistes avui, fins i tot ridículament filmades, i això que és una de les meves pel·lícules preferides.

No es diu vell amic, deia Agnès Varda, que parla d'ell durant el rodatge de 'Cares i llocs' Varda es refereix a Godard, - a qui visitará amb Jean René -, es diu amic de llarga durada. Godard no els obre la porta, ella li deixa uns pastissets que li ha comprat i una nota: ets un desgraciat, però t'estimo molt. Ella està trista i llavors, en un llac s'asseuen tots dos, Renè es treu les ulleres de sol que no s'havia tret a tota la pel·lícula i li deixa veure els seus ulls.

Godard va morir el 2022, el seu cinema fa anys que ho va fer. 

Un altre sobrevalorat, Paul Thomas Anderson: Una batalla tras otra

'Una batalla tras otra', el film dirigit per Paul Thomas Anderson i protagonitzat per Leonardo DiCaprio, va aconseguir el premi a la millor pel·lícula a la 31a edició dels Critics Choice Awards. 'Frankenstein' i 'Los pecadores', totes dues amb quatre premis cadascuna, van ser altres de les triomfadores als guardons que anualment concedeix a la Broadcast Film Critics Association i que també premien el millor de la televisió amb 'The Studio', 'Adolescència' i 'The Pitt' com a títols més destacats.

'Una batalla rere una altra', film basat en la corrosiva novel·la 'Vineland' de l'escriptor nord-americà Thomas Pynchon, va aconseguir els premis a millor pel·lícula, millor guió adaptat i millor direcció per a Paul Thomas Anderson. El guardó a la millor comèdia va ser per a la nova entrega de la mítica saga 'Agárralo como puedas', protagonitzada per Liam Neeson i Pamela Anderson.

La crítica ha estat unànime exalçat la pel·lícula de Paul Thomas Anderson, però, fins i tot sona a guanyadora de l'Oscar d'enguany. Tota?, NO! Obelix Boyero, l'home a qui no li agrada gairebé cap pel·lícula, tampoc no li ha agradat aquesta i com un Gal irreductible ha estat demolidor en la seva crítica:

"Un badall darrere l'altre (...) una de les pel·lícules més ximples i insuportables de l'any, un deliri sense causa i l'esgotadora durada del qual complica trobar una postura adequada a la butaca" Carlos Boyero: Diario El País.

Ben diferent de la crítica de Sergio Sánchez:"Extraordinària (...) obra mestra inabastable (...) El millor: La seva extraordinària energia, la seva vitalitat narrativa, el seu fervor revolucionari per retratar el caos del temps que ens ha tocat viure. (...) Puntuació: ★★★★★ (sobre 5)"

En l'àmbit personal només em resta afegir que he vist el tràiler de 'Una Batalla tras otra', (que dura 161 minuts) i, francament, les ganes de veure la pel·lícula són poques, per a no dir nul·les. Haig de reconèixer que normalment Boyero sol tenir raó, encara que me'n foti d'ell dient que si no li agrada quasi cap pel·lícula que es dediqui a una altra feina, però haig de reconèixer que el problema rau en el fet que a ell, com a mi, ens agrada el CINEMA, i el que es veu actualment pels cines o la TV no és cinema, sinó pel·lícules, i és que antes, el cinema era un Paradiso on es veien films, no pel·lícules.