Ha mort als 90 anys Agnès Varda, la cineasta que lluitava contra l’egoisme. Nascuda a París el 1928 i precursora de la Nouvelle Vague, va explorar les fronteres entre ficció i documental. Agnès Varda es considerava un “dinosaure” -ho deia amb aquella actitud senzilla i tendra que havia enamorat tants cinèfils d’arreu-, però la seva mort va sacsejar ahir el món del cinema: les seves últimes pel·lícules continuaven mostrant la mirada d’una artista amb una curiositat insaciable, tret que acostuma a perdre’s amb els anys. La directora, que n’hauria fet 91 a finals de maig, va tenir temps de presentar el seu testament cinematogràfic, Varda par Agnès, a l’última edició de la Berlinale. Varda deixa una trentena de llargmetratges que, arrencant amb La pointe courte i passant per Cleo de 5 a 7, Sense llei ni sostre i Els espigoladors i l’espigoladora, han dibuixat una de les trajectòries més imprevisibles de les últimes sis dècades.
Reconenc que em vaig enamorar d'ella en veure la seva última pel·lícula, 'Cares i llocs' de la que en vaig parlar fa uns mesos y que publico de nou com a homenatge a aquesta dona tant menuda, tant petita i alhora tant gran.
Agnes Varda i Jean René -  
CARES I LLOCS

 La col·laboració entre la veterana directora Agnès Varda i l'artista gràfic urbà i fotògraf JR (Jean René), un jove francès conegut per les seves impactants obres visuals que consisteixen en enormes intervencions gràfiques en carrers i teulades de diverses ciutats de tot el món, va fructificar en una deliciosa pel·lícula 'Cares i llocs'. Varda i René dins de una furgoneta que és un fotomaton van pèls pobles fent fotos a la gent per penjar-les a les parets, corren amb cadira de rodes pèls Passadissos del Louvre, pengen fotografies de les dones dels estibadors en enormes contenidors, o poblen per un dia un poblet abandonat. Varda de 88 anys i René de 33 tenen una enorme empatia i la pelicula passa volant, es fa curta, i és un espectacle visual constant. </ div>
¿Podem plasmar la nostra imaginació a casa seva? pregunta Varda. En un moment donat de la pel·lícula és traslladen a Normandia a una platja on des de dalt d'un penyasegat ha caigut (de fet el van tirar) un búnquer de la segona guerra mundial que em recorda el final de la planeta dels Simis.
No es diu vell amic, diu Varda referint-se a Godard, a qui van a visitar, es diu amic de llarga durada. Godard no a els obre la porta, ella li deixa uns pastissets que li ha comprat i una nota: ets un desgraciat però t'estimo molt. Ella esta trista i aleshores, en un llac s'asseuen ambdós, ell es treu les ulleres de sol que no s'havia tret en tota la pel·lícula i li deixa veure els seus ulls.  FI



La pel·lícula la teniu a Movistar+