EL PIZZÒMETRE DEL PENTÀGON

El “pizzòmetre” del Pentàgon: la teoria que vincula comandes de menjar amb moviments estratègics a Washington. En els darrers anys, una teoria tan peculiar com persistent ha guanyat tracció en xarxes socials i fòrums d'anàlisi geopolítica: la idea que un augment sobtat a les comandes de pizza a prop del Pentàgon, la Casa Blanca o la CIA pot anticipar decisions rellevants del Govern dels Estats Units. El fenomen, batejat popularment com a Pentagon Pizza Theory, barreja observació ciutadana, cultura digital i una dosi d'humor, però també planteja preguntes sobre com s'interpreten els indicis d'activitat governamental a l'era de l'OSINT. 

L'anècdota més citada per explicar el naixement d'aquesta teoria procedeix del 1990. Frank Meeks, un conegut franquiciat de Domino's a Washington, va relatar que una nit va rebre 21 comandes de pizza procedents de la CIA. L'endemà, l'Iraq va envair Kuwait. Tot i que no hi ha evidència que vinculi tots dos fets, la coincidència va alimentar la idea que els pics d'activitat a les pizzeries properes als centres de poder podrien reflectir reunions d'emergència o jornades de treball perllongades.

Un indicador no oficial que reapareix a cada crisi. Des d'aleshores, cada episodi de tensió internacional ve acompanyat d'un repunt en l'interès per l'anomenat pizzòmetre. En xarxes socials han sorgit comptes dedicats a monitoritzar el trànsit en locals de menjar ràpid propers al Pentàgon. Aquestes publicacions, que combinen dades, captures d'aplicacions de repartiment i anàlisis improvisades, solen viralitzar-se quan coincideixen amb moviments militars, comunicats inesperats o reunions extraordinàries del Consell de Seguretat Nacional. 

Tot i que la majoria d'aquests seguiments es fan en to humorístic, alguns analistes OSINT reconeixen que els patrons de consum poden oferir pistes indirectes sobre l'activitat institucional, de la mateixa manera que ho fan els vols militars, els moviments de personal o la il·luminació nocturna de certs edificis. Tot i la seva popularitat, la teoria no té suport oficial. No hi ha dades públiques que confirmin una correlació entre les comandes de menjar i decisions governamentals. A més, els pics de consum poden ser deguts a factors trivials: promocions, esdeveniments esportius, condicions meteorològiques o simples variacions del dia a dia. 

Experts consultats a diferents mitjans coincideixen que el pizzómetre funciona més com un fenomen cultural que com una eina d'anàlisi fiable. Tot i això, la seva persistència revela una mica més profund: la creixent tendència a interpretar qualsevol senyal observable com un possible indicador geopolític. L'auge del Pentagon Pizza Theory encaixa en un context on la informació oberta —des d'imatges satel·litàries fins a dades de trànsit aeri— s'ha convertit en matèria primera per a analistes independents. 

En aquest ecosistema, fins i tot un detall aparentment banal, com el volum de comandes en una pizzeria, es pot transformar en objecte d'escrutini col·lectiu. Mentre no hi hagi proves que donen suport a la seva validesa, el pizzómetre continuarà sent el que és: una curiositat viral que combina humor, observació i la fascinació per desxifrar els moviments del poder a partir de senyals mínims. Mentrestant, sembla que aquests dos darrers dies les pizzeries properes al Pentàgon han augmentat considerablement les seves comandes. 

Share This