ESPANYA REGULARITZA, ELS EUA ASSASSINEN

La regularització de fins a 800.000 immigrants –segons la fiable previsió de Funcas– és un frau democràtic. Una qüestió de tanta importància no s’hauria de tancar sense un debat i poste­rior votació al Congrés. De les set regularitzacions extraordinàries, comptant la present, és la quarta que s’executa per la porta del darrere, recorrent al reial decret i fent botifarra al parlamentarisme. Dues amb Felipe González, una amb José Luis Rodríguez Zapatero i l’actual amb Pedro Sánchez. Que hagi passat abans no ho fa bo sinó pitjor, per la reincidència. Josep Martí Blanch.

Una cosa i la contrària. Perquè ara afegirem que aquesta regularització és necessària. Són persones que ja viuen aquí i alguna sortida cal proporcionar-los, com ha insistit sobretot Càritas, que sap molt bé què és atendre l’extrema necessitat. Per cert, és meravellós advertir com l’esquerra recorre a l’ Església com a argument d’autoritat sempre que doni la raó al Govern, però li salta a la jugular així que expressa una opinió que no coincideix amb l’oficialisme. Però en política la forma i els detalls són rellevants. Per això costa d’acceptar la bondat d’una regularització tan laxa en les exigències. Una qüestió que també la converteix en un menyspreu al conjunt d’immigrants que han respectat la llei per començar les seves vides aquí.

Si a més la mesura s’utilitza tàcticament –això és el que representa cedir el protagonisme a Podem quan no són necessaris els seus vots–, l’afer es tenyeix d’irresponsabilitat. Es deriven d’aquest punt en concret dues conseqüències nefastes. 

La primera remet al fet de convertir la immigració il·legal en un tripijoc del PSOE per fer tornar Junts a la cleda del pilot d’investidura. Els podemites ja han dit que alguna cosa han lliurat a canvi, però que no poden dir obertament el què. Aquest alguna cosa s’intueix que pot ser el vot afirmatiu a la cessió de competències de gestió d’immigració a la Generalitat. Junts deixarà de ser per als morats un partit racista, que era l’argument que van fer servir per oposar-se al seu dia al traspàs.

La segona derivada és pitjor. Com que per a Podem, igual que per a Vox, tot és guerra ideològica, la regularització ha aterrat en l’opinió pública per boca d’un partit marginal electoralment, amb ànim provocatiu, divisiu i confrontacional. Una cosa que, d’altra banda, al Govern li convé i que per això abona.

De fons, la voluntat de furgar en les contradiccions del PP i apujar la temperatura del debat aprofitant la reacció de l’extrema dreta. De resultes canvia el decorat: immigrants en lloc de trens. El final del conte és encara més creatiu: als EUA maten, a Espanya regularitzem.

L’afer més sensible de l’agenda política tractat com argument televisiu amb el país com a decorat i els ciutadans com a espectadors obligats a respondre emocionalment. Només que la resposta és molt probable que sigui la contrària a la que preveuen els nostres governants.

Queda inaugurat el compte enrere per a la pròxima regularització. No aquesta, la següent. A l’efecte crida inevitable d’a­questa decisió s’hi afegeix la que incentiva el mateix Govern cada dia en tots els fòrums en què participa, insistint en la necessitat de més immigrants. Deu ser l’únic afer en què l’opinió de la majoria de patronals i associacions empresarials, el Govern, l’esquerra i l’extrema esquerra són coincidents.

Ni una paraula del Govern sobre que Espanya tanca la porta a futures regularitzacions massives. Res sobre les exempcions de visat o viatjar com a turista com a principal porta d’entrada de la immigració il·legal. El buit sobre la necessitat de restringir les facilitats per censar-se només de baixar de l’avió. Ni una paraula sobre la limitació dels serveis bàsics si un escull la drecera de la il·legalitat per traslladar-se a Espanya. La regularització no s’acompanya, com caldria, del missatge que a partir d’ara s’intentarà un control efectiu de fronteres i que violentar-lo comportarà costos.

Preocupa la ultradreta? No ho sembla, la veritat. Si fos així, no es remenaria la nitroglicerina electoral que és la immigració amb els peus. Més aviat s’abona el seu creixement exponencial. Ho tornarem a veure molt aviat. Pròxima parada: Aragó.