Sense ànim d'inspirar ningú, últimament m'inquieta la possibilitat que els EUA decideixin envair les Balears, escriu Llucia Ramis a La Vanguardia. Són quatre-centes vegades més petites que Groenlàndia i la seva població multiplica per vint-i-dos la de l'illa més gran del món. Entre la península Ibèrica, Marsella, Alger i Sardenya, estan en un lloc estratègic, com es va demostrar en temps d'estraperlo i continua demostrant-se en plena era del turisme massificat. Tot allò que es pot dominar des de la seva posició és tan incomparable com el seu paisatge.

Si la idea de Trump és posseir una Riviera a la Mediterrània tipus la que pretén aixecar a Gaza, a les Balears i les Pitiüses ja té avançat bona part de la feina. Hi ha vint-i-sis camps de golf i, segons denuncia Terraferida, entre el 2021 i el 2024 s'han construït a Mallorca 846 xalets de luxe sobre sòl rústic, cosa que equival a cinc cada setmana. A més, Trump té quatre vols directes setmanals a Palma des de Nova York i una ampliació de l'aeroport, on l'any passat van aterrar més de dotze mil jets privats.

A Mallorca, Trump se les hauria de veure amb els alemanys; ells la van colonitzar abans

 Si necessita excuses per procedir a la invasió, pot dir que els catalanoparlants són terroristes i tindrà el suport de l'extrema dreta espanyola. De fet, si vol el suport de mitja Europa, pot dir que els aborígens són uns bruts miserables en vies de civilització, que viuen del que pesquen i dels porcs que tenen a casa.

 És clar que, a Mallorca, s'hauria de veure amb els alemanys; ells la van colonitzar abans. Hi hauria desembarcament a S'Arenal? I una batalla del Botellón? ¿Es rebel·larien els britànics a Magaluf? Ho farien a Menorca, reivindicant les arrels del segle XVIII? ¿Recordarien els francesos la seva relació comercial amb Sóller del XIX? Defensarien els italians Formentera als seus escúters de lloguer? 

 Ningú podria amistançar al president nord-americà regalant-li la seva medalla del Nobel de la Pau, encara que diversos premiats hagin passat per les illes. Tampoc no hi ha metalls rars ni petroli. Tot i això, no aconsegueixo treure'm la inquietud de sobre. Fins i tot em fa por haver escrit aquesta columna. I si ara Grok la processa i convenç Trump que un deliri així és bona idea? És tan impensable com ho era l'amenaça d'envair Groenlàndia. Tot i que, ben mirat, no. No és tan impensable.