LA CRISI DE LA VERITAT

 A l'Estat totalitari construït sobre una mentida total, dir la veritat és un acte revolucionari. El coratge de dir la veritat distingeix el parresiasta. No obstant això, a la societat de la informació postfactual, el pathos de la veritat no va enlloc. Es perd al soroll de la informació. La veritat es desintegra en pols informativa arrossegada pel vent digital. La veritat haurà estat un episodi breu. Byung-Chul Han

"Un nou nihilisme s'estén avui dia. No és perquè les creences religioses o els valors tradicionals estiguin perdent la seva validesa. Ja hem superat aquest nihilisme dels valors que Nietzsche va anunciar amb expressions com «Déu ha mort» o la «transvaloració de tots els valors». El nou nihilisme és un fenomen del segle XXI. quan perdem la fe en la pròpia veritat. En l'era de les fake news, la desinformació i la teoria de la conspiració, la realitat i les veritats fàctiques s'han esfumat. La informació circula ara, completament desconnectada de la realitat podríem referir-nos a les nostres accions. 

Tot i el seu radicalisme, la crítica de Nietzsche a la veritat no pretén la seva destrucció, ja que no nega la pròpia veritat. Només n'exposa l'origen moral. La veritat es desconstrueix, és a dir, es reconstrueix genealògicament. La veritat és, segons Nietzsche, una construcció social que serveix per fer possible la convivència humana. La dota d'un fonament existencial: «L'impuls a la veritat comença amb l'observació intensa de com es contraposa el món veritable i el de la mentida, i com tota vida humana és insegura quan la veritat-convenció no té cap validesa: és una convicció moral de la necessitat d'una convenció fixa perquè hi pugui haver una societat humana. 

Si l'estat de guerra ha de cessar a qualsevol lloc, aleshores ha de començar amb la fixació de la veritat, és a dir, amb una designació vàlida i vinculant de les coses. El mentider utilitza les paraules per fer que allò irreal aparegui com a real, és a dir, fa un ús impropi del fonament sòlid». La veritat impedeix que les diferents pretensions de validesa condueixin a un bellum omnium contra omnes, a la divisió total de la societat. Com a convenció necessària, manté unida la societat.

La crítica de Nietzsche a la societat avui seria més radical. Ens corroboraria que mentrestant hem perdut completament l'impuls a la veritat, la voluntat de veritat. Només una societat intacta desenvolupa l'impuls a la veritat. La disminució d‟aquest impuls i la disgregació de la societat estan interconnectats. La crisi de la veritat s'estén quan la societat es desintegra en agrupacions o tribus entre les quals ja no és possible cap entesa, cap designació vinculant de les coses.

A la crisi de la veritat, es perd el món comú, fins i tot el llenguatge comú. La veritat és un regulador social, una idea reguladora de la societat.

El nou nihilisme és un símptoma de la societat de la informació. La veritat exerceix una força centrípeta que manté unida una societat. I la força centrífuga inherent a la informació té un efecte destructiu sobre la cohesió social. El nou nihilisme es gesta dins del procés destructiu en què el discurs es desintegra en informació, cosa que condueix a la crisi de la democràcia.

El nou nihilisme no suposa que la mentida es faci passar per veritat o que la veritat sigui difamada com a mentida. Més aviat soscava la distinció entre veritat i mentida. Paradoxalment, qui menteix de manera conscient i s'oposa a la veritat la reconeix. La mentida només és possible quan la distinció entre la veritat i la mentida roman intacta. El mentider no perd la connexió amb la veritat. La seva fe en la realitat no trontolla. El mentider no és un nihilista. No qüestiona la veritat en si mateixa. Com més decididament menteix, més es reafirma la veritat.

Les notícies falses no són mentides. Ataquen la pròpia facticitat. Desfactifiquen la realitat. 

Quan Donald Trump afirma sense embuts qualsevol cosa que li convingui, no és el clàssic mentider que tergiversa de manera deliberada les coses. Més aviat és indiferent a la veritat dels fets. Qui és cec davant dels fets i la realitat és un perill més gran per a la veritat que el mentider.

El filòsof nord-americà Harry Frankfurt qualificaria avui Trump de bullshitter. El bullshitter, el xerraire, no s'oposa a la veritat. Més aviat és del tot indiferent davant de la veritat. Tot i això, l'explicació de Frankfurt de per què hi ha tanta bullshit avui resulta inadequada: «La bullshit és inevitable quan les circumstàncies obliguen la gent a parlar de coses  de les quals no saben res. Així, la producció de bullshit es veu estimulada quan una persona es veu a la tessitura, o a l'obligació, d'haver de parlar d'un tema que excedeix el seu nivell de coneixement dels fets rellevants sobre ell”.

Share This