Ja fos Èsquil o un oblidat senador nord-americà del segle XX, és evident que qui va inventar l'aforisme “la primera víctima d'una guerra és la veritat” (l'autoria no és clara) era un visionari. Perquè la màxima és més vigent que mai. - Miquel Molina Muntané.
La policia dispara els manifestants al lloc on va ser assassinat Pretti. Tim Evans / Reuters - La Vanguardia.
Si encara no podem anomenar pròpiament guerra l'acció descontrolada de grups parapolicials que recorren les ciutats dels EUA a la caça d'immigrants, és perquè les víctimes i l'entorn canalitzen la ira a través de la protesta civil. La contenció dels alcaldes i governadors demòcrates contribueix a fer que l'ús de la violència es localitzi només al costat dels esquadrons de l'ICE, la temible policia migratòria de Donald Trump. I això que no falten les provocacions.
L'assassinat policial de la poeta Renee Nicole Goode, la imatge de gent gran o dones embarassades sent arrossegades per terra pels agents, la separació de famílies, l'arrest de Liam Conejo, un nen de cinc anys l'única arma del qual era una motxilla escolar i, ara, el crivellament de l'infermer i bon veí Alex Pretti, han estat qualificats pel govern dels EUA com a resposta legítima a l'amenaça exercida per les víctimes.
En aquest context, no hi ha més ofensa a la veritat que sostenir que Pretti va ser tirotejat per evitar que causés una “massacre” entre els agents de l'ICE, com va defensar la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem. Només cal veure els vídeos per comprovar que, si el noi portava una arma, mai no la va empunyar.
Se sol dir, amb raó, que els demòcrates no van saber interpretar el malestar dels americans i per això varen perdre el poder, però sembla que el partit comença a reaccionar. Ara són els republicans que encara creuen en les lleis, en l'alternança política i en la separació de poders els que haurien de plantar cara a una Casa Blanca en plena deriva autoritària.
Cumplen los mismos parámetros que los de la noche de los cristales rotos. Esto va a más porque tal como dice la entrada, los mismos republicanos ven que lo que ocurre no es normal.
ResponEliminaPodria ser que els seus, una mica sensats, posessin fi a tant desori.
ResponEliminaEl que està fent l'infame tirà és crear una mena de placa de Petri on puguin créixer els virus i bacteris que desestabilitzin la societat al punt que un altre mandat seu resulti possible per molt anticonstitucional que sigui.
ResponEliminaEsta trabajando en ello. Hi ha elecciones el proper Novembre de meitat de mandat, i ell las vol evitar a tota costa.
ResponEliminaM’agrada com enfoques, Francesc, la idea que la primera víctima d’una guerra és la veritat. Tens raó: avui la mentida ja no necessita esperar segles per ser desmuntada, només uns segons i un mòbil. Però malgrat les imatges que ho mostren tot, el poder continua imposant el seu relat, deshumanitzant els immigrants, disfressant la violència d’ordre. El que passa a Mineàpolis és una ferida oberta que ens interpel·la a tots. Quan un estat dispara contra la innocència, no és seguretat, és crim. Em sembla essencial que continuïs escrivint-ho, Francesc, perquè callar seria, també, ser còmplice.
ResponEliminaLa idea és de l'article de Miquel Molina Muntané. Però l'origen ve d'Èsquil. El que no sabia Èsquil és que els MAGA inventarien la realitat alternativa, un eufemisme emprat per escampar mentides. Com la secretaria d'Estat dient que Pretti anava amb una pistola a la mà disposat a matar gent, quan les imatges de diversos vídeos la desmenteixen, però a ella, a ells els hi és igual, neguen la major i es queden tan amples.
EliminaNorteamérica perdió la guerra de Vietnam porque los periodistas y las cámaras podían circular libremente por los frentes de combate y por Saigón. La filmación del jefe de policía de Saigón asesinando delante de las cámaras a un presunto miembro del Viet-Cong dió la vuelta al mundo. Eso, y la cantidad de ataúdes de zinc donde volvían los soldados muertos, puso en contra de la guerra a la opinión pública.
ResponEliminaEn Irak ya los militares habían aprendido la lección, y no permitieron el acceso libre de la prensa a los combates. Y aun así, las imágenes de la prisión de Abú Graib, donde se veian el maltrato y las humillaciones a los prisioneros levantaron bastante polvareda.
Ahora, con todo quisque equipado con teléfonos inteligentes, lo tienen más difícil para ocultar sus barbaridades. Bienvenidas sean las cámaras, porque las imágenes no mienten.
Saludos,
Mira, encara que sigui el titular: https://elpais.com/us/migracion/2026-01-26/el-despliegue-de-la-policia-migratoria-de-trump-en-minneapolis-aterriza-en-los-tribunales.html
EliminaY esta vez los han bien pillado.
ResponElimina