No solc fer propòsits de renunciar a res de cara al nou any que acabem d'encetar, l'edat fa que vagi deixant hàbits porcc saludables, per mera selecció natural de l'espècie. Però un propòsit que si m'havia fet ara fa un any, era començar el nou, amb una bona notícia, però Miquel Cartisano m'ha fet posar els peus a terra amb el seu escrit d'avui. I això que en tenia un altre de preparat sobre les tres mil persones que s'han ofegat el passat 2025 a la Mediterrània, pero aquest el deixarem per més endavant. La cruel i dura veritat del dia a dia s'imposa i no hi entén d'anys ni de traspassos.

Parlant d'anys Fa anys, el pare de Louis Pawels (coautor de el Retorn dels bruixots) igual que uns quants il·lusos més, creia que el segle XXI seria el segle de les humanitats, més sembla que la seva creença no ha reiixit, es per això que crec cal començar l'any parlant d'humans, de desfavorits, de desarrelats, de sense sostre i massa sovint, dels sense vida.

"Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'una persona que dormia al carrer al Gòtic de Barcelona. L'home dormia dins un sac de dormir a prop de la plaça de la Vila de Madrid, al districte de Ciutat Vella. Després d'això, la policia ha obert una investigació per determinar les causes de la mort.

A Barcelona prop de 2.000 persones dormen al carrer, segons els últims recomptes, un 43% més que el 2023. Els últims anys 69 sense sostre han mort a la capital catalana.

Per la seva banda, la Fundació Arrels, que no tenia constància de quina persona es tractava, recorda l'exposició dels sensesostre al fred, la pluja, la calor o la violència, i l'impacte que això té en la salut física i mental. Les persones que viuen al carrer a Barcelona viuen de mitjana 25 anys menys que la població general".

Mentrestant, a la parròquia de Santa Anna. Lorenzo, de 37 anys i convalescent d'una greu malaltia, és una de les onze persones sense sostre que dilluns a la nit van dormir a l'església de Santa Anna. Aquesta parròquia del centre de Barcelona acull quan la situació ho requereix, sigui per mal temps o altres circumstàncies, homes i dones que subsisteixen al ras. Santa Anna ja va obrir el temple al novembre durant l'onada de fred i ha tornat a fer-ho aquest Nadal, des de la nit de Nadal fins al proper 7 de gener. Durant aquestes 15 jornades, cerca amb altres entitats i els serveis socials una alternativa residencial per a aquestes persones.

La persistent pluja de les festes de Nadal va portar Santa Anna a tornar a habilitar l'església, la nit del dia 24, per oferir temporalment un llit als ciutadans més fràgils que acudeixen diàriament al menjador social, explica el rector, Peio Sánchez. "Disposem de 15 places per a ciutadans que ja coneixem perquè venen a Santa Anna a dinar i/o sopar; hem seleccionat els que tenen problemes de salut, a majors de 65 anys i a dones", detalla Sánchez. Actualment, el dinar se serveix a uns 140 comensals i el sopar a 150, indica el rector.

“Em sento feble, psicològicament no estic bé”, mussita Lorenzo, que pernocta a l'església. Lorenzo (nom fictici) va arribar a Santa Anna abans de l'estiu, quan ja subsistia a la intempèrie. "Jo sóc de la província de Missions, a l'Argentina, allà vaig estudiar modelatge, vaig fer una mica de publicitat, vaig viatjar a Barcelona cap al 2016 i al final em vaig quedar. No tinc papers. Em van diagnosticar la síndrome de Castleman, un tipus de càncer. Cada dia he de prendre'm unes pastilles", però és complicat complir amb la medicació dur. dinar. Quan va deixar de ploure, va sortir a fer una passejada, a matar el temps fins que la parròquia va tornar a obrir a l'hora del sopar. A les nou es poden acomodar a l'església fins l'endemà al matí. Tal com recorda Sánchez, els bancs del temple van ser adaptats, gràcies a una idea del dissenyador Curro Claret, perquè a més de la funció de seient tinguessin la de llit en encaixar sobre els mateixos matalassos.

Aquestes últimes setmanes, Lorenzo ha anat d'un lloc a l'altre, buscant recer per portar el millor possible en aquestes circumstàncies adverses la seva malaltia. "Al novembre, amb l'onada de fred, vaig poder dormir aquí, després vaig estar deu dies al CANE (Centre d'Acollida Nocturna d'Emergències), que és el temps màxim seguit que et deixen ser, i en tornar a quedar-me al carrer una voluntària de Santa Anna em va pagar un hostal fins que a la nit de Nadal vaig tornar aquí", explica Lorenzo.

Els 100 llits del CANE estan tots ocupats i hi ha una vintena de persones a la llista d'espera per poder-hi entrar, indiquen fonts de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest dispositiu s'activa cada hivern per permetre als homes i les dones que dormen a la intempèrie disposar d'un espai per protegir-se puntualment. alhora que reben atenció social i sanitària. Els usuaris poden allotjar-se en aquest centre un màxim de 30 dies, dels quals fins a deu seguits, com és el cas de Lorenzo. Al costat de Lorenzo, dilluns a la nit van dormir deu persones més a Santa Anna, entre elles, una dona, també un reduït grup de joves migrants arribats d'Algèria, un dels quals malalt, i homes de més de 65 anys, segons explica Peio Sánchez. Aquest dimarts en van pernoctar uns tretze.

“Em sento feble i cansat, psicològicament no estic bé”, mussita Lorenzo. Explica que es va quedar sense res poc temps després de deixar una feina molt dura amb què ja no podia seguir. “Ara travesso un moment molt complicat, estic sol, el que m'agradaria és poder tornar a l'Argentina amb la meva família”, diu. Com cada tarda, després de dinar, s'abriga i surt a fer una volta, seure en algun racó, matar el temps fins que arribi l'hora de tornar a Santa Anna. Peio Sánchez vol destacar que aquesta església reacciona amb diligència a l'hora d'acollir. I lamenta els fets en altres llocs, com Badalona, ​​on grups de veïns van impedir el trasllat d'alguns dels migrants desallotjats de l'antic institut B9.

Persones sense sostre dormen dilluns a la nit a l'església de Santa Anna; al fons, el rector Peio Sánchez - Miquel Muñoz/ Shooting - Rosa María Bosch a la vanguardia.