Aquest dilluns Podem i el Govern arribaven a un acord per a la regularització extraordinària de, previsiblement, mig milió de migrants. L'abril del 2024, els populars atorgaven el seu suport, encara que amb la boca petita i enmig de crítiques a aquest procés de legalització de migrants. "Hi ha un debat que hem de donar i hem de resoldre amb els immigrants que viuen a Espanya i que treballen a Espanya, però que no obtenen o no han obtingut de moment papers. I aquests poden estar tranquils", defensava el líder de l'oposició deixant entreveure la voluntat del seu partit a votar a favor de la regularització. De fet, el suport va ser pràcticament unànime, amb 310 vots afirmatius i 33 en contra, tots ells de Vox. Un suport dels populars per al qual va actuar com a peça fonamental la postura favorable de Càritas a la regularització.

Tot i això, ara que aquest acord ja s'ha fet efectiu, és quan el PP fa marxa enrere en la seva postura amb els seus últims retrets al Govern, a qui ha acusat d'emprar el pacte per tapar la tragèdia ferroviària d'Adamuz, així com amb les nombroses proclames que ha anat etzibant en contra de la immigració irregular a Espanya. El més recent va passar aquest dilluns quan el president dels populars va acusar l'Executiu de Sánchez de “desbordar els nostres serveis públics”, alhora que va relacionar l'acord per a la regularització extraordinària de migrants amb un intent de desviar el focus d'atenció de l'accident d'Adamuz, i també del de Rodalies de Catalunya, en què va morir. "Fins a 46 morts, centenars de ferits, cap dimissió. I la resposta de Sánchez és una regularització massiva per desviar l'atenció, augmentar l'efecte crida i desbordar els nostres serveis públics", pronunciava aquest dilluns Feijóo. "A l'Espanya socialista, la il·legalitat es premia. La política migratòria de Sánchez és tan absurda com la ferroviària. Quan arribem al Govern les canviaré de dalt a baix", afegia en un missatge al seu compte de X (abans Twitter).

TOT EL QUE NECESSITES SABER SOBRE LA REGULARITZACIÓ I NO GOSAVES PREGUNTAR.

El Govern va desgranar ahir la lletra petita de reial decret que permetrà treure de la clandestinitat desenes de milers de persones que viuen irregularment a Espanya. La setena regularització extraordinària d'immigrants aprovada en democràcia és, gràcies a la pressió de Podem, més flexible que la iniciativa legislativa popular (ILP), que feia mesos que estava estancada al Congrés. Encara que el text encara pot ser retocat.

Qui es podrà acollir? - Tant les persones que portin un mínim de cinc mesos a Espanya abans del 31 de desembre del 2025 com a sol·licitants de protecció internacional que van presentar la sol·licitud abans de la mateixa data. És a dir, no només són immigrants econòmics, sinó aquells que han fugit dels seus països en guerra. El Govern espanyol estima que es podran documentar mig milió de persones. Altres informes parlen de més de 800.000 persones a la clandestinitat.

També amb antecedents? - A més a més del requisit de l'estada, el reglament preveu l'exigència que no tinguin antecedents penals –sentència ferma– ni suposin una amenaça per a l'ordre públic. En aquest darrer requisit és on es valorarà si un antecedent policial constitueix –o no– una amenaça per a l'ordre que impedeixi concedir els papers. Un antecedent policial pot ser un arrest, precisament, per estar en situació irregular. En aquest cas, no impediria accedir a la regularització.

Quins terminis es contemplen? - El Govern espera que les sol·licituds es puguin començar a presentar a principis d'abril, una vegada complerts els tràmits preceptius del reial decret. El procés estarà obert fins al 30 de juny d'aquest any.

Com acreditar l'estada? - Amb qualsevol document públic, privat o una combinació de tots dos. Serviran el padró, informes de cites mèdiques, certificats d'assistència a recursos socials o documents com un contracte de lloguer, justificants d'enviaments de diners o bitllets de transport.

Quins permisos concedeix? - Quan s'admeti a tràmit una sol·licitud, es concedirà automàticament una autorització de residència provisional que permetrà tant treballar legalment com accedir a altres drets fonamentals, com l'assistència sanitària. Si la resolució és favorable, es concedirà una autorització de residència per un període dun any, al final de la qual podrà sol·licitar-se una autorització ordinària conforme al reglament d'estrangeria. El permís de residència va aparellat a un permís de treball, vàlid a tot el territori i per a qualsevol sector.

Què passa amb els menors? - La regularització protegirà la unitat familiar, que permet la regularització simultània de fills i filles menors que ja es trobin també a Espanya. En aquests casos, la vigència dels papers serà de cinc anys.

Es paralitzen les expulsions? - Una de les claus del pacte és que en el moment que una persona presenti la sol·licitud de regularització quedaran suspesos els procediments de retorn o les ordres d'expulsió per motius administratius o per treballar sense permís que hi pesin.

Concedeix el dret de vot? - El permís que concedirà la regularització no dona dret a votar a les eleccions generals o autonòmiques, malgrat que per les xarxes socials corria ahir com la pólvora, denúncies d'“any electoral” pel suposat suport dels beneficiats a Pedro Sánchez. La llei electoral recull que tenen dret a sufragi els espanyols més grans inscrits al cens electoral. I per això cal la nacionalitat. Regularitzar no és nacionalitzar. Per assolir la nacionalitat per residència cal l'estada de manera regular a Espanya durant un període de deu anys. A les eleccions municipals sí que tenen dret a sufragi actiu aquells estrangers els països d'origen dels quals permeten votar els espanyols en els seus comicis.

Provocarà efecte crida? - El Partit Popular ha esgrimit que el seu rebuig a la mesura rau en l'efecte crida que pot provocar que milers d'immigrants s'animin a venir a Espanya a buscar papers. Al Govern asseguren que no existeix aquest efecte “quan es fixa un marc temporal clar, una data de tall definida i un termini tancat de sol·licituds”. "Dir que regularitzar beneficia les màfies és ignorar una realitat evident: la irregularitat és precisament el millor negoci per als que exploten persones. Regularitzar és tallar aquest negoci", defensen fonts del Ministeri de Migracions. Joaquín Vera Romero