És més fàcil destruir que crear, o prohibir que conscienciar. Per això és comprensible que la primera reacció davant de la decisió del Govern Espanyol d'impedir l'ús de les xarxes socials als menors de 16 anys sigui de rebuig. Però la realitat és que aquest debat, amb els seus pros i contres, és avui molt viu a la societat i està bé que l'Executiu marqui unes directrius per a aquells que puguin tenir dubtes. Així, la contundència de la mesura cau permanentment en les discussions que es viuen avui a escoles, associacions de mares i pares d'alumnes i, sobretot, al nucli familiar sobre si és bo deixar els menors sense xarxes socials. El Govern espanyol pren partit i marca un camí. Ja ho van fer altres països com Austràlia o França i ho va recolzar el Parlament Europeu amb una àmplia majoria.

Sens dubte, segons coincideixen especialistes i enquestes, que l'arribada dels telèfons intel·ligents, ha disparat els problemes de salut mental entre els adolescents. Però també tenen raó els detractors de la mesura quan diuen que les xarxes socials permeten socialitzar alguns joves més solitaris. Quin dels dos arguments pesa més? Cadascú tindrà la seva pròpia opinió. Per a qui això signa, té molta més força el primer. Naturalment, hi ha d'haver un control parental de l'accés a les xarxes. Però no ens enganyem: en una societat desestructurada com aquesta, de vegades aquesta funció tutejadora no existeix, ni se l'espera. I el tall d‟accés radical a les xarxes és l‟única solució.

Després hi ha el debat de fins a quin punt es podrà controlar tècnicament aquesta mesura. Si fem cas al que diuen les autoritats australianes de la seva experiència, les principals plataformes de xarxes han eliminat l'accés a uns 4,7 milions de comptes identificats com a menors de 16 anys. No està gens malament, encara que Austràlia ens queda molt lluny i no només en la distància física. Que lluny també ens queda el maig francès, el que pregonava exultant: prohibit prohibir.

Crec que el Govern enfoca malament aquesta qüestió, a qui s'hauria de prohibir rotundament l'accés a les xarxes és als polítics, influenciadors, i altres sospitosos habituals, tots adults i molt nocius. Al cap i a la fi, per als joves les xarxes són part de la seva vida des que neixen, en què són protagonistes només arribar, ja que els que se'n cuiden són els seus progenitors que emplenen les xarxes amb les seves fotos des del primer dia. Els mateixos progenitors que resten enganxats a les xarxes tot el sant dia i part de la nit.

Potser a casa siguem una excepció, però a l'hora de dinar, no hi ha a la taula mòbils i la tele està apagada, cosa que ens permet parlar, comunicar-nos, dialogar...