- 
L’any 1921, fa ja més d’un segle, l’escriptor txec Karel Čapek va estrenar a Praga una obra de teatre que marcaria un abans i un després en la cultura contemporània: R.U.R. (Rossum’s Universal Robots). En aquesta peça, Čapek imaginava una empresa anomenada Robots Universals Rossum dedicada a fabricar éssers artificials creats per treballar de manera més eficient que els humans. Eren criatures biològiques, no pas màquines metàl·liques, però desproveïdes d’ànima i, per tant, lliures de les emocions, els dubtes i les fragilitats que caracteritzen la nostra espècie.
El més fascinant és que R.U.R. és el primer lloc on apareix la paraula “robot”. Čapek la va adoptar del mot txec robota, que significa “treball forçat”, i que al seu torn prové de rab, “esclau”. El terme no podia ser més eloqüent: aquests éssers artificials neixen per servir, per obeir, per sostenir un sistema productiu que vol prescindir de les limitacions humanes.
Tanmateix, com passa sovint en la ciència-ficció que mira més enllà del seu temps, l’obra planteja un gir dramàtic. Els robots, cansats de ser explotats i conscients de la seva força, s’aixequen contra els humans i els exterminen. La humanitat desapareix, víctima de la seva pròpia arrogància i del desig de crear servents perfectes. Però Čapek no tanca la història en un final apocalíptic: enmig de la destrucció, un robot i una robota desenvolupen ànima, sentiments i capacitat d’estimar. D’aquesta llavor inesperada, d’aquest gest profundament humà en éssers que no ho haurien de ser, neix l’esperança d’una nova civilització.
És important recordar que tot plegat és una obra de teatre escrita fa cent anys, en un context molt diferent del nostre. Però la seva intuïció sobre la tecnologia, el treball i la condició humana continua ressonant avui amb una força sorprenent.
0 comentaris: