El novembre de 2024, es va esfondrar una marquesina en una estació de tren sèrbia, causant la mort de 16 persones. La causa més probable de la mala execució de l'obra va ser la corrupció. Van esclatar enormes protestes i els periodistes independents en van informar. Alguns van ser apallissats per matons mentre la policia mirava. A la meitat els van colpejar els mateixos agents. El 2025 es van produir almenys 91 agressions físiques a periodistes a Sèrbia, segons l'Associació de Periodistes Independents del país. Poques vegades es castiga els agressors, cosa que “anima que es cometin nous delictes contra periodistes”, afirma Jelena Petkovic, especialista local en seguretat dels mitjans. Sèrbia presenta tots els elements propis de la democràcia. No empresona els periodistes pel que escriuen. No obstant això, de moltes altres maneres dificulta el seu treball i la seva vida, tret que donen suport al govern.

El cas de Sèrbia, analitzat a The Economist, no és un cas aïllat, però és una antiga forma de repressió, encara que sigui Sèrbia un estat presumptament democràtic. Actualment, la repressió cap als mitjans és més sofisticada, més subtile, encara que certament menys violenta. Màrius Carol parla del tema al seu article a la Vanguardia, ampliat a un altre efecte negatiu i més actual sobre la llibertat de premsa, l'efecte de la Intel·ligència Artificial.

"El gran desafiament dels propers anys serà poder distingir entre informació certa i continguts manipulats. L'expansió accelerada de la intel·ligència artificial generativa està alterant l'ecosistema del periodisme, la comunicació i les xarxes socials, multiplicant la producció de textos, fotos o vídeos falsos, amb un grau de realisme indetectable.
Això fa que els ciutadans mostrin una incapacitat cada vegada més gran per distingir entre la veritat i la mentida, cosa que molts viuen amb angoixa perquè no només amenaça el periodisme, sinó també la democràcia. L'informe anual de VML Intelligence, que porta per nom The Future 100, posa de manifest que el 71% dels enquestats afirmen que la intel·ligència artificial (IA) està fent impossible entendre què és cert i què no. El percentatge puja fins al 81% quan se'ls demana si creuen que la veritat és un concepte amenaçat.

La mentida viral entra diàriament a casa nostra sense trucar a la porta, gràcies a la IA, produint massivament notícies falses, molt difícils de distingir fins i tot pels experts, colant-se a les nostres pantalles. El que abans podia ser un article malintencionat o un tuit enganyós avui és una maquinària capaç de produir una allau de mentides, amb imatges de gran realisme i textos sofisticats que ens fan dubtar de si són certes. Això acaba comportant la pèrdua de confiança dels ciutadans a les seves institucions i, per extensió, al periodisme. Els experts avisen que la desinformació, darrere de la qual hi ha interessos polítics i econòmics, desgasta les societats, polaritza els ciutadans i deteriora la democràcia.

El 71% dels enquestats a l'informe anual 'The Future 100' creu que la IA amenaça la veritat

La confiança és la base del periodisme, així que ens toca a les empreses serioses i als professionals rigorosos analitzar imatges, vídeos i narratives per discriminar-les. La tecnologia no només ens pot manipular, també ens permet descobrir les manipulacions. Hi ha eines que faciliten descobrir si un contingut ha estat generat o alterat per la IA i controlar la traçabilitat de la distribució.

Ja al Nou Testament (Sant Joan 8, 32), Jesucrist ens diu que la veritat ens farà lliures, mal que li pesi a Elon Musk.