A Espanya, en canvi, el cognom més freqüent no és cap dels acabats en -ez, malgrat que de la segona a la novena posició de la classificació trobem: Rodríguez, González, Fernández, López, Martínez, Sánchez, Pérez i Gómez. A la desena posició apareix Martín (que és el meu segon cognom, provinent de Palència). I a dalt de tot de la classificació? Doncs Garcia.
Amb gairebé un milió i mig de persones que es diuen així, la curiositat d'aquest llinatge és que no té un origen castellà, sinó preromà, segurament protovasc. Com en el cas dels cognoms acabats en -ez, també García va ser abans nom de pila que cognom, encara que va passar a l'estirp sense afegir-hi el sufix, aspecte que demostra encara més la procedència en una de les llengües que es parlaven a la Península abans que l'imperi romà imposés la seva.
Com tot el que ve d'antic, els experts es perden a la nit dels temps i intenten dibuixar hipòtesis sobre la seva etimologia. Una de les més esteses, ia la qual Coromines dóna veu, és la que apunta l'origen a la paraula basca (k)artz, amb el sentit d'ós. I aquí documenta el topònim Garcia, un poble de la Ribera d’Ebre. Aquest significat d'animal salvatge emparenta amb el que actualment té en castellà, segons la RAE: guineu mascle.
Com que el basc no té el so del zeta castellà, tant en basc com en català la pronunciació es fa amb aquest. És la mateixa pronunciació en castellà a pràcticament tot el domini lingüístic. És a dir, a tota l'Amèrica hispana i al terç sud de la península Ibèrica, tret de les zones de ceceu, el cognom García es pronuncia amb aquest. Així, tant l'actor cubà Andy García com el porter català Joan Garcia pronuncien el seu cognom d'origen basc de la mateixa manera". Magí Camps Martin a la vanguardia.

Així és, entre Mora d'Ebre i Ascó hi ha un poble, emplaçat en un espai a on hi ha assentaments humans des d'abans de la invasió de l'imperi Romà. Abans de l'imperi Romà, totes les llengües de bona part de la península, especialment dels Pirineus i de la costa de Llevant, eren germanes, tenien coincidències morfològiques, hi havia paraules comunes o molt semblants. La diferència que hi ha ara entre el català i el francès pot ser la que hi havia entre el que es parlava a l'espai que ocupa Barcelona avui i l'espai que ocupa Pamplona avui.
ResponEliminaA Catalunya encara queden vestigis d'aquests noms. La Vall d'Aran; Aran en euskera vol dir vall. Esterri d'Aneu, Tavascan, Surri, Orrit, Llavorre, Isavarre... La conquesta romana va ser un genocidi cultural. El dret romà, els coneixements, la cultura romana... mai no sabrem del tot què va destruir, i el relat del fet que els romans ens van portar la civilització l'han escrit els vencedors.
Per lógica, abans es va parlar català que castellá, els romans varen arribar abans a Catalunya i fins i tot a Andalusia que a Castella. I abans de tot aixó, l'euskera.
ResponEliminaQué cosas,vascos,catalanes,andaluces, vamos como ahora.Esas definiciones fueron mucho después. La realidad,iberos,celtas ,celtiberos,colonias griegas,algunas fenicias,muchos,pero que muchos cartagineses,que ese era el problema para los romanos,en principio.Luego ,obtención de trigo y aceite.La Córdoba romana,con la Campiña sorprende,hoy está llena de turistas buscando el Califato y Roma,con menor interés el Gran Capitán.
ResponEliminaSaludos
O sea que en aquellos tiempos ya se peleaban entre si.
EliminaY hoy, sin el inglés, a ningún lado .
ResponEliminasalut
Tu no sabe inglé, bito Migué, ye
EliminaNo zeñó, pero zé contá ata treeeé ¡¡
ResponEliminaen inglé uan, tu, tri
ResponEliminaA veure, els rucs com bramen, en català o en castellà? Algú ho sap?Ho pregunto perquè la meva tia Maria -al cel sigui per a desgràcia de la resta que l'acompanya, deia que els bous gallecs bramulen en gallec. I, clar, m'ha quedat el dubte.
ResponEliminaNo es conya, jo també havia llegit que les vaques bramen en gallec
ResponEliminahttps://segonsalgunestudi.blogspot.com/2019/09/sue-les-vaques-dourense-mugeixen-i.html