Des de temps immemorials sabem que la primera víctima de la guerra és la veritat. La frase és una reformulació moderna de les idees d'Èsquil, el dramaturg que va combatre a les guerres mèdiques i que va mostrar en les seves tragèdies com la mentida i la propaganda són filles de la guerra, els governants manipulen el relat per justificar sacrificis i la població rep versions distorsionades dels fets. 

De tant en tant apareixen notícies que fan dubtar sobre si la civilització avança en una bona direcció o tornem als temps dels bàrbars o de l'Edat Mitjana, una Edat Mitjana de la qual potser encara no n'hem sortit, encara que ens neguem a acceptar-ho. 
Fa uns dies, Gisèle Pelicot visitava Barcelona i ens recordava el drama que va viure per culpa del seu marit, que va gravar en vídeo com era violada per 80 homes diferents després de ser-hi sedada. Avui el corresponsal de la vanguardia a Roma, Francesco Olivo, ens informa sobre la investigació realitzada pel periodista i escriptor italià Ezio Gavazzeni sobre els safaris humans que s'organitzaven a Bòsnia durant la guerra a aquest país a principis de la dècada dels noranta. O els tours que s'organitzen a l'Àfrica per caçar tota mena d'animals, hi va haver qui va muntar viatges a Sarajevo perquè qui volgués disparés i matés els civils que se'l posessin a tret. Avui arriba a les llibreries italianes el llibre  Els francotiradors del cap de setmana (I cecchini del weekend), on Gavazzeni explica com era la trama que organitzava aquests cruels safaris. Gent d'un nivell econòmic alt que estava disposada a pagar importants sumes de diners per poder disparar contra altres éssers humans. Al súmmum del sadisme, les víctimes tenien diferents tarifes segons fossin nens, homes, dones o ancians. El cas ha fet que la justícia iniciï una investigació que encara està en fase preliminar.

Semblava que ho havíem vist tot i més en una guerra. Potser res comparable amb el genocidi de Rwanda, on es va intentar exterminar la població tutsi per part de l'ètnia hutu el 1994. Es calcula que entre mig milió i un milió de persones van ser assassinades. O el genocidi més actual de Gaza, on ahir es va produir un altre crim que mereix tot el nostre repudi. Publicava ahir la notícia que l'exèrcit israelià va matar dos nens de cinc i set anys i els seus pares quan tornaven d'un viatge amb cotxe a Cisjordània. Els altres dos fills del matrimoni, que van resultar ferits, van veure morir la seva família i el més gran va explicar com van ser tirotejats per una patrulla militar. Hi havia qui dubtava de la veracitat de la notícia publicada a el País, però sembla més que contrastada.

La barbàrie humana no sembla tenir fi. Les pàgines d'Internacional no donen abast aquests dies per explicar tantes tragèdies que es van acumulant. Tant de bo pogués explicar notícies més positives. El problema és que la maldat sí que existeix, ha existit sempre, però ara s'ha exacerbat, no s'amaga, al contrari, sabent-se impune, es mostra descarnadament cruel.