Des de les batalles de Marató, Termòpiles i Salamina, la primera víctima de la guerra és la veritat. La frase és una reformulació moderna de les idees d'Èsquil, el dramaturg que va combatre a les guerres mèdiques i que va mostrar en les seves tragèdies com la mentida i la propaganda són filles de la guerra, els governants manipulen el relat per justificar sacrificis i la població rep versions distorsionades dels fets. “El rumor, missatger sense jurament, corre veloç entre els homes. Molts diuen una cosa, d'altres una altra; la veritat es barreja amb la mentida” (Agamèmnon). És una certesa de la civilització occidental; i de l'oriental: “L'art de la guerra es basa en l'engany”, va escriure el general Sunzi.

Avui les guerres es fan amb drons i la mentida és una arma de destrucció massiva a les xarxes socials, on no hi ha fronteres i sí molts fronts. La guerra del Golf va ser la primera retransmesa per televisió. Ens vam enganxar a la CNN, amb la nit kuwaitiana de fons i les línies verdes dels míssils travessant el cel. Hi havia alguna cosa de veritat en les imatges i molt de mentida en el relat.

Amb la lliçó del Vietnam en la memòria, el govern de George Bush va prohibir el 2003 l'emissió d'imatges dels taüts coberts amb la bandera dels Estats Units. L'argument era que així es protegia la privacitat i la sensibilitat de les famílies dels soldats caiguts en combat, però a la pràctica el que s'amagava era el cost humà de la guerra i es manipulava l'opinió pública eludint les conseqüències d'un conflicte que es va apuntalar en l'existència d'unes armes de destrucció massiva inexistents. Hi va haver demandes apel·lant a la llibertat d'expressió i, un any després, el Pentàgon es va veure obligat a publicar centenars de fotografies de taüts arribant a la base de Dover.

Trump va anar fa deu dies a aquella base per homenatjar els sis primers soldats nord-americans caiguts en la guerra de l'Iran. La polèmica no va ser l'emissió de les imatges dels taüts, va ser la gorra del president nord-americà.

Donald Trump rebent els fèretres dels primers soldats dels Estats Units morts a la guerra de l'Iran Julia Demaree Nikhinson / Ap-LaPresse

La visibilitat dels morts pot afectar la digestió de l'opinió pública davant un conflicte; i la invisibilitat dels vius, la credibilitat d'un Estat. Fa una setmana que comptes antiisraelians i conspiracionistes exploten a les xarxes socials les absències de Benjamin Netanyahu.

Tres dies sense aparicions públiques van disparar la rumorologia digital, alimentada per l'algoritme. El primer ministre israelià podria estar mort, víctima d'un bombardeig iranià sobre Tel-Aviv que no s'ha produït. Les fotografies de soldats rescatant Netanyahu entre la runa conviuen a X amb l'anàlisi pseudocientífica de la compareixença de divendres passat. Mans amb sis dits i altres suposades deformacions alimentaven la teoria que el Mossad estava amagant la mort del dirigent israelià.

La disputa conspiranoica es dispara diumenge amb el coffeegate. Netanyahu intenta posar fi als rumors sobre la seva mort anant a fer un cafè i distribuint un vídeo al seu perfil d'X. La prova de vida es converteix a les xarxes en la confirmació de la suposada mort. Bibi fa broma amb el cafè, ensenya les mans a l'audiència: “Em voleu comptar els dits?”; i recomana als israelians que surtin a prendre l'aire, però que ho facin prop d'un refugi. “Estem fent coses que no puc compartir però estem castigant l'Iran amb força i continuarem al Líban”. Netanyahu dona les gràcies pel cafè -“és excel·lent”- i fa broma amb les calories. 

La cafeteria Sataf secunda l'estratègia del primer ministre compartint a Instagram fotos i vídeos de la visita i, a partir d'aquí… El cafè no es mou després de fer un glop, el nas és xato, la mà entra a la butxaca de la jaqueta amb un moviment poc natural i la IA de Google assenyala que les imatges podrien ser d'una visita durant la covid. S'entaula una batalla de detectors d'IA per concloure que el vídeo no és real. Grok sentencia que és un deepfake de Benjamin Netanyahu. L'amanida s'acaba d'amanir amb Yair, el fill de Netanyahu, que fa sis dies que no publica res malgrat que és molt actiu a X.

Ahir, l'operació Netanyahu renascut es va repetir. El primer ministre va publicar un vídeo conversant amb uns joves en un mirador amb el missatge “Seguim les instruccions i guanyarem junts”; i milers de comptes en van tornar a qüestionar la veracitat. Un anell que apareix i desapareix… La guerra digital és una partida de pòquer. “No has de tenir la millor mà per guanyar. Només has de tenir el millor farol”, sentencia Idris Elba en el paper de Sam Nelson a la sèrie Hijack. La intel·ligència artificial és l'oportú comodí i la veritat, l'eterna víctima. Isabel Garcia Pagan, 'La Vanguardia'