En menys de dos mesos, han estat assassinades al nostre país 18 dones, segons feminicidio.net. Més enllà de la xifra insuportable, inquieta la sensació de repetició: cada crim va seguit d'un silenci i una indignació que aviat es dilueixen en la rutina informativa. Es prenen les mesures necessàries,(ordres d'allunyament, protocols, campanyes), però els assassinats continuen.

 Per què els hominids les maten? he posat homínids fent cas al professor Eudald Carbonell que ens diu que encara no som humans, tot i que alguns dels comportaments de la part masculina de l'espècie són més aviat de primats. Millor dit, tant de bo ens comportéssim com els primats que en aquest aspecte de la violència de gènere són molt més civilitzats que nosaltres. Confesso que encara no he acabat d'entendre com un home pot matar una dona, malgrat les motivacions més o menys injustificables que podria adduir, cap d'elles és capaç d'aposentar-se al meu cap de manera que ho pugui comprendre.

Les causes són variades i si bé és cert que està estudiat el comportament del maltractador o assassí, la seva tipologia, fins i tot la possibilitat d'evitar la seva actuació, el que no s'acaba de trobar és la manera de eradicar aquesta xacra, ni l'administració hi posa tot el que hi hauria de posar. Tants anys que portem per ací, tant que ens pensem que hem evolucionat i en el fons a la que ens rasquen una mica la fina capa de civilització que duem al damunt apareix el primat brutal, la bestiota assedegada de sang, que mata, i mata per no res. Per orgull? perquè se sent humiliat? menystingut? traït?. No, mata perquè ha estat mal educat des de petit, perquè tot el seu ensenyament ha estat orientat a que ell és un esser superior al sexe contrari, perquè ningú l'hi ha explicat que la dona s'ha respectar i valorar en la seva justa mida, com a tothom. Se l'hi ha d'explicar que si una relació s'acaba, o la dona decideix acabar-la, està en el seu dret, de la mateixa manera que si és a l'inrevés ell prou ho farà.
Se li ha de fer entendre que no s'ha de pegar a ningú, i no és aquest un problema d'ignorància com podria semblar, es dona en totes les classes socials, tot i que si és cert que la ignorància es un factor que augmenta la possibilitat d'agressions, bé, la ignorància, les dificultats econòmiques, i més factors, factors que tot i ser variats, acaben convergent en un sol objecte d'agressió, la dona.
De vell s'ha maltractat física i psíquicament les dones, des de l'inici suposo, tot i que en general eren maltractes que es suportaven i es callaven sense sortir de l’alcova matrimonial, i així anys i anys d'humiliacions i menysteniment havien fet que aquest maltractament quedés ocult, com si no existís. És normal, fins i tot es deia, ja se sap com són els homes, etc.etc. Jo he sentit a dir a homes diguem-ne "respectables": algun assot de tant en tant els hi va bé, si en el fons els hi agrada, i coses per l'estil.
En els últims anys, és quan moltes dones s'han plantat i han dit prou, i la mà, només li han posat al damunt una sola vegada, no han donat lloc a més agressions i se n'han anat, que ja és fotut que sigui la maltractada qui hagi de marxar de casa seva. I és aquí, en aquest punt de rebel·lía i dignitat de la dona quan comencen a augmentar els assassinats, quan el mascle no suporta l'abandonament i decideix erigir-se en justicier, en un miserable déu venjador del seu honor mancillat, ell, que ni te honor ni dignitat, no suporta li plantin cara i el deixin, i enrabietat, assedegat d'ira i odi, la mata, la mata, la mata, les maten.
I no aconseguim eradicar-ho, ans al contrari, deien avui al diari que les victimes són cada vegada més joves, i el masclisme sovinteja molt entre el nostre jovent, i aquest es el problema, el que deia abans, s'ha de començar per la base, per l'ensenyament, a casa i a l'escola, si no es fa aixi no hi haurà res a fer per mes manifestacions que es puguin fer. El problema és si estàn ben ensenyats els que han d'ensenyar.... el masclisme està genéticament enquistat i es superior a un mateix per més que conscient és controli  i no passi d'aqui, de l'interior. Fixeu-vos en un exemple molt simple, vegeu aquest anunci de conyac dels 70,s, i això que és nomès un exemple, una questió menor comparat amb l'anterior, pero que ens dona la mesura de l'actitud del mascle, del maleït mascle.