En menys de dos mesos, han estat assassinades al nostre país 18 dones, segons feminicidio.net. Més enllà de la xifra insuportable, inquieta la sensació de repetició: cada crim va seguit d'un silenci i una indignació que aviat es dilueixen en la rutina informativa. Es prenen les mesures necessàries,(ordres d'allunyament, protocols, campanyes), però els assassinats continuen.
Per què els hominids les maten? he posat homínids fent cas al professor Eudald Carbonell que ens diu que encara no som humans, tot i que alguns dels comportaments de la part masculina de l'espècie són més aviat de primats. Millor dit, tant de bo ens comportéssim com els primats que en aquest aspecte de la violència de gènere són molt més civilitzats que nosaltres. Confesso que encara no he acabat d'entendre com un home pot matar una dona, malgrat les motivacions més o menys injustificables que podria adduir, cap d'elles és capaç d'aposentar-se al meu cap de manera que ho pugui comprendre.
Les causes són variades i si bé és cert que està estudiat el comportament del maltractador o assassí, la seva tipologia, fins i tot la possibilitat d'evitar la seva actuació, el que no s'acaba de trobar és la manera de eradicar aquesta xacra, ni l'administració hi posa tot el que hi hauria de posar. Tants anys que portem per ací, tant que ens pensem que hem evolucionat i en el fons a la que ens rasquen una mica la fina capa de civilització que duem al damunt apareix el primat brutal, la bestiota assedegada de sang, que mata, i mata per no res. Per orgull? perquè se sent humiliat? menystingut? traït?. No, mata perquè ha estat mal educat des de petit, perquè tot el seu ensenyament ha estat orientat a que ell és un esser superior al sexe contrari, perquè ningú l'hi ha explicat que la dona s'ha respectar i valorar en la seva justa mida, com a tothom. Se l'hi ha d'explicar que si una relació s'acaba, o la dona decideix acabar-la, està en el seu dret, de la mateixa manera que si és a l'inrevés ell prou ho farà.
Se li ha de fer entendre que no s'ha de pegar a ningú, i no és aquest un problema d'ignorància com podria semblar, es dona en totes les classes socials, tot i que si és cert que la ignorància es un factor que augmenta la possibilitat d'agressions, bé, la ignorància, les dificultats econòmiques, i més factors, factors que tot i ser variats, acaben convergent en un sol objecte d'agressió, la dona.
De vell s'ha maltractat física i psíquicament les dones, des de l'inici suposo, tot i que en general eren maltractes que es suportaven i es callaven sense sortir de l’alcova matrimonial, i així anys i anys d'humiliacions i menysteniment havien fet que aquest maltractament quedés ocult, com si no existís. És normal, fins i tot es deia, ja se sap com són els homes, etc.etc. Jo he sentit a dir a homes diguem-ne "respectables": algun assot de tant en tant els hi va bé, si en el fons els hi agrada, i coses per l'estil.
De vell s'ha maltractat física i psíquicament les dones, des de l'inici suposo, tot i que en general eren maltractes que es suportaven i es callaven sense sortir de l’alcova matrimonial, i així anys i anys d'humiliacions i menysteniment havien fet que aquest maltractament quedés ocult, com si no existís. És normal, fins i tot es deia, ja se sap com són els homes, etc.etc. Jo he sentit a dir a homes diguem-ne "respectables": algun assot de tant en tant els hi va bé, si en el fons els hi agrada, i coses per l'estil.
En els últims anys, és quan moltes dones s'han plantat i han dit prou, i la mà, només li han posat al damunt una sola vegada, no han donat lloc a més agressions i se n'han anat, que ja és fotut que sigui la maltractada qui hagi de marxar de casa seva. I és aquí, en aquest punt de rebel·lía i dignitat de la dona quan comencen a augmentar els assassinats, quan el mascle no suporta l'abandonament i decideix erigir-se en justicier, en un miserable déu venjador del seu honor mancillat, ell, que ni te honor ni dignitat, no suporta li plantin cara i el deixin, i enrabietat, assedegat d'ira i odi, la mata, la mata, la mata, les maten.
I no aconseguim eradicar-ho, ans al contrari, deien avui al diari que les victimes són cada vegada més joves, i el masclisme sovinteja molt entre el nostre jovent, i aquest es el problema, el que deia abans, s'ha de començar per la base, per l'ensenyament, a casa i a l'escola, si no es fa aixi no hi haurà res a fer per mes manifestacions que es puguin fer. El problema és si estàn ben ensenyats els que han d'ensenyar.... el masclisme està genéticament enquistat i es superior a un mateix per més que conscient és controli i no passi d'aqui, de l'interior. Fixeu-vos en un exemple molt simple, vegeu aquest anunci de conyac dels 70,s, i això que és nomès un exemple, una questió menor comparat amb l'anterior, pero que ens dona la mesura de l'actitud del mascle, del maleït mascle.
I no aconseguim eradicar-ho, ans al contrari, deien avui al diari que les victimes són cada vegada més joves, i el masclisme sovinteja molt entre el nostre jovent, i aquest es el problema, el que deia abans, s'ha de començar per la base, per l'ensenyament, a casa i a l'escola, si no es fa aixi no hi haurà res a fer per mes manifestacions que es puguin fer. El problema és si estàn ben ensenyats els que han d'ensenyar.... el masclisme està genéticament enquistat i es superior a un mateix per més que conscient és controli i no passi d'aqui, de l'interior. Fixeu-vos en un exemple molt simple, vegeu aquest anunci de conyac dels 70,s, i això que és nomès un exemple, una questió menor comparat amb l'anterior, pero que ens dona la mesura de l'actitud del mascle, del maleït mascle.

8 Comentaris
Es terrible, una verdad que eludimos.
ResponEliminaEns recordem del problema el 8M. Bolaño el va afrontar a Santa Teresa.
EliminaTenemos que prepararlas para el estudio,el trabajo y la autodefensa.Nunca que dependan del macho para comer,es esencial.Por supuesto los hijos son de ella,si no se llega a un acuerdo firmado.Es mi política, tanto para hijos como para hijas y me ha funcionado.
ResponEliminaCada uno que piense lo que quiera,la policía puede ayudar,pero vemos que es imposible,así que educación en todos los sentidos
No puedo llevarte la contraria, Carlos...es que sto me supera, y la verdad es que no sé cual es la solución...
EliminaPreparadas ya lo estan y mucho, en general, pero el que no está preparado es el macho.
EliminaEs una autentica plaga de enfermedad mentál. Es la unica expliación que encuentro.
ResponEliminaSaludos.
Mira l'anunci, es de finals dels 60,s més o menys, com diria el filosof Bernardo Schuster, no hase falta desir nada más..No és malaltia mental, va en l'ADN de l'home, agreujat per la religió.
EliminaSalut.
No s'ha de canviar gaire en les dones per evitar això; a qui s'ha de canviar és als homes, l'educació directa i transversal que hem absorbit des que vam néixer, de la família, de la gent que ens envolta, dels mitjans de comunicació, de les obres creatives...
ResponEliminaNo s'han de protegir les dones; han de tenir dret a ser lliures sense haver d'amagar-se ni d'aprendre arts marcials. A qui s'ha de canviar és als homes.
A tot aquest drama hi col·laboren diverses idees nefastes: la falsa idea de l'obligació (religiosa, social, familiar, psicològica...) de la indissolubilitat del matrimoni que molts homes sense saber-ho tenen ficada a dins; i el que han de tenir ficat a dins és la llibertat de la seva dona de fer el que vulgui, de marxar o de quedar-se, de fer l'amor amb qui vulgui per poc que al marit li agradi; això és l'únic absolut i sagrat; i l'home ha de saber que no necessita la fidelitat de la seva dona, ni la indissolubilitat del seu matrimoni, ni res, ni a ningú, per ser feliç i per ser ell. L'home no necessita la dona per construir la seva identitat i el seu món; té l'obligació de fer-ho sense necessitar-la a ella. Pot estar al costat de la dona, però no s'han de confondre les identitats ni les vides.
Jo no vull que el meu matrimoni es dissolgui, però si passa, bon vent i barca nova, i a gaudir de tot allò de bo que aquest trasbals implica...
Jo no vull que la meva dona vagi amb altres homes, però si hi anés... Que ridícul impedir-ho! Que ridícul enfadar-me i amenaçar-la! No es pot obligar algú a què t'estimi. Ni tindria motius per deixar d'estimar-la o per sentir-me malament si això passés. I ben mirat, jo també seria lliure per fer el que volgués. La qual cosa no vol dir que vulgui que passi. Però cal desdramatitzar tot això, perquè aquí estar el verí de la bèstia que porten a dins alguns mascles. Els bonobos i els Hippies tenen la resposta. I malgrat pensar això, només he tingut una dona en tota la meva vida!