HEM DE CONTINUAR TRACTANT BÉ ALS JUBILATS

Quan publiques un article d'una altra persona, cal respectar-lo des de la primera fins a l'última línia, encara que no s'hi estigui d'acord. En aquest article de Jaume Masdeu amb què en línies generals estic d'acord, el que no comparteixo és el títol.

Podem seguir tractant bé els pensionistes? es pregunta Masdeu. No es tracta de continuar tractant-los bé, sinó de tractar-los correctament. Com s'ha estat fent, sense cap mena de favoritismes, simplement han cotitzat X al llarg de la seva vbida laboral i cobren X de pensió, que és el que s'ha acordat, i aquestes pensions es revaloritzen cada any d'acord amb l'IPC. 

Com que fa anys que sabem que les pmensions són un esquema Piramidal, per que funcioni, només cal valorar i calcular el repartiment directe entre ingressos i despeses, i aquí el govern amb INTegraSS ha implementat una bona eina, ajudat pels 22 milions de cotitzants a la seguretat social. Per això, el títol de l'article crec que hauria de ser: HEM DE CONTINUAR TRACTANT BÉ ALS JUBILATS, asseverant-ho amb convicció, sense preguntar-s'ho. 

"En els últims anys, als pensionistes se'ls tracta força bé a Espanya. Probablement per convicció, però alguna cosa també tindrà a veure la força electoral que suposen, tant pel seu nombre com per la seva fidelitat a acudir a les urnes. Un bon tracte que, segons el Govern, és factible mantenir, encara que conservar aquesta bastida complexa dempeus és tot un repte. Més amb les reformes incorporades al període recent, perquè encareixen molt el sistema, atès que revaloritzen les pensions en funció de la inflació, garantint que els jubilats no perdin poder adquisitiu. Un moviment tan benvingut pels pensionistes com difícil de sostenir, especialment amb unes pensions que tenen una taxa de reemplaçament —és a dir, la relació entre el darrer salari percebut pel treballador en actiu i la paga de jubilació— que està entre les més elevades d'Europa.

El problema de fons és l?escassetat. Atès que, en un sistema de repartiment com l'espanyol, els treballadors actuals financen els jubilats també actuals, l'evolució demogràfica provoca que cada cop hi hagi menys ciutadans cotitzant i cobrant més la pensió. Una situació agreujada per l'arribada de la generació dels baby boomers a la jubilació, que són més i amb retribucions més elevades que les cohorts precedents.

Per tant, és recurrent i necessària la pregunta de si podem continuar mantenint aquest bon tracte els nostres pensionistes. Com tot allò basat en projeccions a llarg termini, és difícil ser categòric, però els elements que hi ha ara mateix sobre la taula avalen la tesi que es pot, encara que el procés ha d'estar sotmès a supervisió contínua amb capacitat per reaccionar en cas de desviament. Que la Comissió Europea donés el seu vistiplau al sistema reafirma aquesta resposta positiva.

El Govern argumenta que l?increment de la despesa es compensa amb els nous ingressos, en forma del Mecanisme d?Equitat Intergeneracional (MEI) i la quota de solidaritat per als salaris més elevats; dues fórmules per recaptar més, una que paguen tots els treballadors i l'altra només els de més ingressos. I l'Executiu llueix l'aval, encara que molt crític, de l'Airef quan va emetre el primer veredicte el març de l'any passat. No és sostenible a llarg termini, us repliquen des de think tanks com Fedea, que no veu garanties de viabilitat financera a llarg termini. I altres desconfien, com Brussel·les, que va acceptar el projecte, però afegint-hi un mecanisme de seguretat. La seva condició va ser introduir l'anomenada clàusula de tancament, un mecanisme per augmentar automàticament les cotitzacions en cas d'incompliments. És l'examen citat de l'Airef de l'any passat i es repetirà cada tres anys.

En aquest debat, la Seguretat Social ha introduït un element nou. Un instrument per calcular les projeccions de la despesa en pensions que va presentar la setmana passada, l?anomenat Integrass, que surt amb l?avantatge de disposar de l?accés a totes les dades de la Seguretat Social, i amb uns primers resultats que el Govern s?ha afanyat a destacar perquè avalen la seva tesi d?un sistema sostenible.

Les projeccions d'Integrass situen la despesa mitjana en pensions en el període 2025-2050 al 14% del PIB; per tant, quatre dècimes per sota dels càlculs de l'Airef i sis dècimes dels de l'Ageing Report, de la Comissió Europea. Un argument que permet a la Seguretat Social ratificar que no prendrà mesures addicionals de retallada o d'augment de les contribucions perquè, diuen, això ja és sostenible.

Ara l'espera, en principi, un nou test, l'informe addicional que el Govern va demanar a l'Airef abans de l'u de juny d'aquest any. Una petició de mesura extra que no va agradar a la fins fa molt poc presidenta de l?autoritat fiscal, Cristina Herrero, que va dir que aquest tipus d?encàrrecs atemptava contra la independència de l?organisme i la seva autonomia de gestió. La nova presidenta, Inés Olóndriz, que s?estrena en públic aquesta setmana amb la presentació de l?informe sobre les administracions públiques, encara no s?ha pronunciat sobre aquest encàrrec. Serà interessant veure si accepta l'encàrrec i en quines condicions ho desenvolupa.

En tot cas, als despatxos de la Seguretat Social donen per fet que l'examen es durà a terme i confien que l'informe confirmi l'aprovat de l'any passat. Calculen que, amb l'evolució favorable de l'economia, la sostenibilitat del sistema hauria de sortir reforçada fins i tot.

En principi, el nou instrument de la Seguretat Social, l'Integrass, surt amb una bona presentació. Disposa daccés a tota la base de dades de la Seguretat Social, amb característiques detallades del pensionista per sexe, edat, règim, tipus de pensió i trams. Però també és certament molt oportuna la seva aparició, revalidant les tesis del Govern en un tema tan conflictiu com aquest.

És un debat que incideix en la controvèrsia entre generacions, ara tan de moda. En aquesta lluita intergeneracional que alguns intenten plantejar substituint aquella antiga lluita de classes. És la comparació de les oportunitats que han tingut uns abans, els grans, amb què tenen ara els altres, els joves. Un tema on incideix dolorosament l'habitatge, el principal factor sens dubte; però també altres qüestions com ara les oportunitats a disposició que molts joves consideren que són inferiors a les de les generacions precedents. Sobretot, els assenyalats boomers, convertits en sospitosos habituals.

El debat entre treballadors i jubilats, entre joves i boomers. Són debats que es multipliquen en múltiples formats. Alguns opinen, i detallen a cop de gràfic, com Jon González, que el destí dels impostos està més orientat als més grans que als joves, i afirma que això no és una percepció, ni una dada neoliberal d'influencers malintencionats, sinó que és una dada objectiva. Altres, com el sociòleg Pau Marí-Klose li repliquen que l'estat del benestar no privilegia els uns i els maltracta els altres, sinó que fa una redistribució intemporal de recursos amb els mateixos individus. El debat pot ser si aquesta redistribució no és excessiva, i si s'arriba a aquesta conclusió, podríem retallar pensions. El que passa és que, en aquest cas, es perjudicarà tant els més grans d'ara com els que vinguin després.

Un duel dialèctic semblant el van mantenir també a la presentació del nou instrument de la Seguretat Social, dos economistes de primera línia, com Daniel Fuentes, professor de la Universitat d'Alcalá, i Nacho Conde-Ruíz, catedràtic de la UCM i subdirector de Fedea. On Conde-Ruíz exposa la teoria de l'escassetat, i justifica la queixa d'uns joves que es consideren maltractats davant d'uns boomers privilegiats; Fuentes li contesta amb la necessitat d'un debat global, no una fragmentació de petits debats en què, a cadascun, hi haurà guanyadors i perdedors, però explicant que es perd en un i es guanya a l'altre. La conclusió és que avui els joves reben en despesa pública molts més euros reals que els de generacions anteriors. Una defensa, sense especificar-los, dels ara tan criticats boomers, els que, recordem, segons la moda del moment, sembla que en tenen la culpa de gairebé tot"

Jaume Masdeu Burch a la Vanguardia.