ADÉU, INTERNET

Una companyia, anomenada Joi AI, està contractant deu persones, a qui ofereix 2.000 dòlars en un mes per masturbar-se, “pel bé de la ciència”. Aquesta insòlita proposta laboral, com a “assessor de masturbació,” servirà per elaborar “un estudi sobre el benestar de quatre setmanes,” mitjançant “sessions diàries guiades per àudio”. Joi és una web que ofereix personatges creats per IA amb fins onanistes, com moltes altres petites empreses que utilitzen aquesta tecnologia al mercat del sexe digital, amb un impacte relativament limitat, encara que de conseqüències socials encara per determinar, però altres decisions de companyies molt més grans tindran repercussions més transcendents en el conjunt de la humanitat. Entre altres coses, internet comença a desaparèixer davant dels nostres ulls tal com el vam conèixer.

La setmana passada, Google va presentar les seves novetats anuals a la seva conferència Google I/O, en què va anunciar “la renovació més gran del quadre de cerca en més de 25 anys”. El canvi suposa l'adéu a la cerca tradicional. La relació entre els usuaris i el cercador, que ara funcionarà sota el comandament de la IA, ja no serà mitjançant paraules clau que condueixen a enllaços, sinó una conversa amb un assistent que respon directament sense necessitat enviar trànsit a altres pàgines web.

Des de la seva creació, Google s'ha encarregat d'organitzar el trànsit de la web mostrant enllaços i publicitat a què accedien els usuaris. Les pàgines web mantenien el negoci amb publicitat, serveis, vendes i subscripcions. Amb les noves cerques, la intel·ligència artificial accedeix a tot allò disponible, combina les fonts, respon a les peticions concretes i extracta les notícies. Internet deixa de ser visible a ulls dels qui abans es desplaçaven mitjançant aquell concepte obsolet d'internautes. Un internet sense clics, amb bots d'IA d'una banda a l'altra a la recerca de respostes.

L'internet cap al qual ens dirigim tendirà a centralitzar les respostes en comptes de promoure'n l'elecció. Si fins ara els usuaris hem comparat les fonts mitjançant les visites a les diferents pàgines web, el futur apunta que rebrem respostes sintètiques, amb resultats còmodes i molt coherents, però que no hauran estat qüestionats per qui els ha demanat i sota un criteri unificat, el de la companyia que domina la IA. Aparentment, aquesta tendència suposarà un coneixement homogeni, més pobre que pel que fa a la diversitat actual.

Hi ha una rebel·lió contra un model d'internet més uniformitzador? Difícilment, però hi ha senyals a l'horitzó que apunten al malestar dels joves amb algunes coses. L'exdirector executiu de Google, Eric Schmidt, va ser escridassat la setmana passada per estudiants de la Universitat d'Arizona, preocupats per l'impacte de la IA al mercat de treball i la indefinició d'un futur per al qual s'estan preparant. "Sé el que molts de vosaltres sentiu sobre això. Us sento", va reconèixer Schmidt.

Un estudi de la fundació Lumina i Gallup entre estudiants dels Estats Units revela que el 42% dels estudiants de grau s'han plantejat d'alguna manera canviar la seva especialitat a causa de la intel·ligència artificial. L'enquesta entre estudiants d'intel·ligència artificial porta un nombre molt més gran dels que es replantegen la seva carrera, amb un 56%. Resulta especialment significatiu que una minoria dels estudiants, un 16% asseguri que ja ha canviat els estudis a causa del potencial impacte de la IA. Els homes són més propensos a explicar aquest canvi que les dones (un 21% davant d'un 12%). Tothom és conscient de com el món està canviant mentre es formen.

Enmig d'aquest panorama, el papa Lleó XIV acaba de publicar l'encíclica Magnifica Humanitas -no es perdin aquesta anàlisi de Maria-Paz López- que la situa com una de les principals autoritats ètiques respecte a la intel·ligència artificial. En aquest document, denuncia el poder concentrat dels tecnooligarques, que "tendeix a fer-se opac ia eludir el control públic" mentre "creix el risc d´un desenvolupament distorsionat que provoca noves dependències, exclusions, manipulacions i desigualtats". Els usuaris som tots. És a les nostres mans una IA més d'acord amb aquests valors humanistes. Francesc Bracero Osuna