LA NACIÓ QUE NO APAREIX ALS MAPES

 Segurament haureu notat que la paraula longevitat ha esdevingut un tema central del debat mundial. Gràcies als avenços en medicina i tecnologia, ia un major enfocament en estils de vida més saludables, estem presenciant un canvi radical que conduirà a una esperança de vida més gran (...). Arreu del món, metges, tecnòlegs, inversors i líders del món acadèmic, empresarial, de l'entreteniment, d'organitzacions sense ànim de lucre i altres sectors participen activament com a artífexs d'aquesta emocionant nova era de la longevitat (...). Estan creant nous models laborals, polítiques governamentals i estructures socials, per donar suport a un món on viure fins als 100 anys sigui el normal”. 

És el punt de partida de Longevity Nation, el nou llibre de l'empresari Michael Clinton (Pittsburgh, 1953), expresident i exdirector editorial de Hearst Magazines, i ara CEO i fundador de ROAR Forward LLC, empresa centrada en la divulgació i l'assessoria sobre la nova longevitat. Clinton, economista i llicenciat també en polítiques, forma part del Consell Assessor del Centre de Longevitat de Stanford i del programa LSI de la Universitat de Chicago. 

Michael Clinton proposa una imatge que, com més es pensa, més sentit adquireix: Longevity Nation no és un país, sinó una nació sense fronteres, una comunitat global unida per una destinació biològica comuna. No té bandera, però sí una preocupació compartida; no té capital, però sí una agenda urgent; no té exèrcit, però sí una batalla silenciosa contra el temps, la desigualtat i la fragilitat humana. En aquesta nació hi cabem tots, perquè la longevitat —la seva promesa i els seus riscos— no distingeix entre passaports.

La conversa pública sobre longevitat sol estar segrestada per Silicon Valley, per laboratoris nord-americans, per startups que prometen estendre la vida com qui promet una nova app. Però la realitat és més àmplia i més incòmoda. La longevitat és un fenomen global: es cuina a Tòquio ia Lagos, a Buenos Aires ia Hèlsinki, a Bangalore ia Barcelona. Els seus desafiaments no són tecnològics, sinó civilitzadors. I les seves oportunitats no pertanyen a un país, sinó a tota la humanitat.

Al Japó, la longevitat és una qüestió demogràfica que redefineix el contracte social. A Singapur, un assumpte de planificació estatal. A Europa, un debat sobre sostenibilitat del benestar. A Amèrica Llatina, un dilema entre aspiració i desigualtat. A Àfrica, un horitzó encara per construir. Cada regió aporta una peça diferent del trencaclosques, però totes comparteixen la mateixa pregunta: com viure més sense viure pitjor, com viure més sense deixar ningú enrere?

Clinton insisteix que la longevitat no es pot pensar com un privilegi tecnològic, sinó com un bé comú global. I té raó. Si només uns quants accedeixen a teràpies avançades, la bretxa entre els que poden comprar temps i els que no podran ni aspirar-hi serà la desigualtat més gran de la història humana. La longevitat, mal gestionada, es pot convertir en una nova forma de colonialisme biològic. Ben gestionada, pot ser el projecte de cooperació internacional més gran des de la invenció dels drets humans.

La paradoxa és que, mentre discutim sobre algorismes, biomarcadors o IA aplicada a la salut, el que realment està en joc és una mica més profund: la mateixa definició d'humanitat. Viure més implica repensar la feina, l'educació, la família, la política, l'economia, l'ètica de la cura i la relació amb el planeta. Implica preguntar-nos no només quant volem viure, sinó per què. La longevitat no és una extensió del temps, sinó una ampliació de responsabilitats.

Per això Longevity Nation és una nació global: perquè cap país no pot resoldre només un desafiament que afecta tothom. Perquè la ciència avança en xarxa, la salut es globalitza, les crisis s'encomanen i les solucions han de ser compartides. Perquè la longevitat no serà sostenible si no és equitativa i no serà equitativa si no és global. I perquè, finalment, la pregunta per la vida llarga és inseparable de la pregunta per la vida digna.

La jubilació és, en realitat, un concepte artificial, insisteix Clinton. Va ser creat fa una mica més de cent anys pels governs quan van sorgir els sistemes de pensions i seguretat social. En aquella època, l'esperança de vida als Estats Units era de 62 anys i en altres indrets encara menor. Abans d'això, la gent treballava fins a morir. No hi havia la idea de retirar-se. Però avui, algú que es jubila als 65 o 67 anys, pot viure 20 anys més, fins als 90, per tant, necessitem reinventar la segona meitat de la vida. Els éssers humans necessiten propòsit, activitat i connexió. No només per raons econòmiques, també per salut mental i cerebral. Per això apareixen nous models de vida, persones que treballen menys hores (per diners o per propòsit), que combinen diverses activitats a temps parcial o que fan projectes concrets durant uns mesos. Hi ha qui torna a estudiar o inicia una segona professió completament diferent. 

Potser el gest més radical de Clinton és recordar-nos que la longevitat no és un somni futurista, sinó un fet present. Ja vivim més que qualsevol generació anterior. Ja vam enfrontar els dilemes que abans només imaginàvem. Ja som ciutadans d´aquesta nació sense fronteres. La qüestió és si estarem a l'alçada de governar-la.

El missatge de Clinton és que els jubilats s'han de començar a preparar ja. I la clau és la salut. Avui tenim eines diagnòstiques i proves preventives que generacions anteriors no en tenien. Per exemple, colonoscòpies primerenques, és important que la gent se les faci. La medicina preventiva canviarà radicalment la nostra manera d'envellir. Sempre dic: primer healthspan –anys de vida amb salut– i després wealthspan –la capacitat econòmica per sostenir una vida llarga–. Totes dues coses juntes permeten construir una bona longevitat. Quan dono conferències, acostumo a preguntar quanta gent vol viure fins als 100 anys. Només la meitat aixeca la mà. Però quan afegeixo “si arribeu amb bona mobilitat, salut física i salut mental”, aleshores totes les mans s'aixequen. Aquest és el veritable desafiament de la longevitat. I la tecnologia hi ajudarà a treballar, un dels avenços són els sistemes d'exoesquelets que s'estan creant. Hi ha moltes empreses de tecnologia centrades en la longevitat que ajudaran les persones quan tinguin problemes de mobilitat. 

Longevity Nation encara no està disponible en català i castellà. A Amazon el podeu trobar en anglès i en format EBook a la casa del Llibre.