Només els mecanismes universals ens salvaran de l'epidèmia del nacionalisme ultra orgullos, aquest regionalisme caníbal en el qual ens volen ficar alguns. Ja ho vam veure amb el repartiment dels menors no tutelats que es arreplegaven en els centres de Canàries, ni tan sols les autonomies dins d'un mateix país van ser capaços de treballar amb generositat i unides pel bé comú. Ho va dir Voltaire, l'única llei que guia als homes és la del salvi's qui pugui, escriu David Trueba, i és que és la política, la classe política la que ho embruta tot. Potser, al capdavall, aquesta és la gran tragèdia: que la política, que hauria de ser l’espai noble de la convivència, s’ha convertit en un teatre de màscares. I que nosaltres, espectadors resignats, continuem esperant que algun dia els actors decideixin representar una obra diferent.
«Señorias, estoy hasta los cojones de todos nosotros» Estanislao Figueras entró en la historia por maldecir contra la política española en 1873, antes de exiliarse a Francia.
DE LA RES POLITICA
- A un príncep, no li fan falta aquestes qualitats ja mencionades (integritat, religiositat, clemència...) però no està de més que sembli que les té. Maquiavelo. El Príncep.
- Quan sento dir als nostres polítics allò tan bonic que tot ho fan per al seu país, sempre tinc el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Andorra o bé a Süissa.
- Si un terrorista aconsegueix que guanyi la seva causa, passa a ser cap d’Estat, amb possibilitats d’obtenir el Nobel de la pau. En canvi si perd, és detingut, difamat o afusellat.?????
- Els adverbis mai i sempre, obligatòriament haurien d’anar precedits del seu homònim gairebé, sobre tot en política.
- Una de les dades per entendre la mentalitat dels espanyols, és que només a ells se’ls podia ocórrer parlar de reconquesta, després de vuit-cents anys de patir la dominació àrab.
- L’exili, a part de la negació de la llibertat pàtria, és el pitjor càstig per a un intel·lectual compromès, i no se l’hi pot retreure aquest fet, car des de l’exili es poden resguardar els vincles i els sentiments patris, que permetran ser mantinguts i retrobats en recuperar la llibertat, puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors d’acabar col·laborant o transigint davant d’ells.
- La presó del polític és la seva pròpia incompetència.
- He de confessar-vos que detesto profundament tota persona que porti gorra i uniforme, del tipus que sigui, a la curta o a la llarga, solen ser perillosos per a la salut pròpia i aliena.
- Per cert, potser ja seria hora d’anar canviant la lletra de l’himne nacional de Catalunya, encara no entenc com no ens han acusat d’apologia del terrorisme, donat el seu contingut. I és que aquí, que som tan primmirats en aquestes coses, en aquest sentit crec ens ha mancat sensibilitat.
- Parlant de fets de fa anys, confesso públicament a fi i efecte que en quedi constància, que el maig del 68 no era a París, ni a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, o a la Caputxinada, ni menys encara he estat fitxat pel TOP. En aquelles èpoques estava enfeinat en viure la joventut sense preocupar-me de res, mal que ara em pesi. Però ja està fet i així va succeir.
- Pel maig del 68, pensàvem utòpicament que sota les llambordes hi havia la platja, però més endavant ens varem adonar desencisats que l’únic que hi havia eren les clavegueres de l’Estat.
- Deia el vell polític gàllec que la política té estranys companys de llit. Però n'hi ha que a més d'estranys són menyspreables.
- La política és també l'art de dir una cosa, pensar-ne una altra, fer-ne una tercera, i cobrar la comissió.
de: el marmessor de la ignorància (2001)
La política és també l'art de dir una cosa, pensar-ne una altra, fer-ne una tercera, i cobrar la comissió.
ResponEliminajajajaja muy bueno...es que no se salva nadie, bueno alguno habrá, pero lo desconozco ¡
Molt bó
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaCurios que tu que no contestes a tots el comentaris, que sols fer-ho sovint l'endemà, em diguis mi que no contesto als teus, quan saps o hauries de saber que es el primer que faig cada dia al matí´
EliminaAl teu escrit d'avui del blogroll, he contestat a primera hora, pero després he sortit amb la bici i a comprar i no he tingut temps de veure'l.
No sé perquè et dono tantes explicacions, potser es qüestio d'estil, quelcom que a mi em sobra a dojo.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaAtès que suposo que no fas seguiment dels comentaris, dir-te que he respost a l'últim teu sobre el maleït blogroll.
EliminaEn el teu comentari tens la meva resposta. Crec com dIria el filòsof Bernardo Schuster, no hase falta desir nada más.
I si que ho entés, perfectament, ets tu que no ho ha entès. I ni tan sols éts capaç d'acceptar-ho i entendre-ho.
Ok
ResponEliminaNo logro encontrar el comentario, Francesc ¡
EliminaDigamos las cosas como son, como están siendo. Hay un vergel ¿o una tierra baldía y árida? en la politica no solo carente de argumentación seria y prudente, sino de principios morales y de concepto de progreso en sus nefastas aseveraciones a que nos tienen acostumbrados. Como carecen de política, en realidad, se dedican al insulto, a la maledicencia, a la calumnia, a la mentira más burda y exagerada, a llevar la contraria a todo por sistema, obsesivos por crear espacios de falsa oposición y condicionados siempre con sus envidias y ansias de llegar al gobierno. El problema no son solo ellos, los partidos de la infamia, con serlo, sino los que les siguen, les hacen caso, se llenan como ellos de su demagogia y falsedad. Y esa actitud es la que divide, o polariza, que se dice estúpidamenta ahora como si antes no hubiera habido polarización. Es decir que no me vale decir que todos son iguales. No me vale que todos dividen. No me vale que son un asco, etc., como pregonan los bienpensantes que piensan poco y dudosamente, por no decir mal. Así que valores éticos como la generosidad, la solidaridad, el apoyo al desfavorecido, etc. no son manifestaciones sinceras de un sector político y social acogido en las posiciones de derechas, más templadas y ultras, suponiendo que haya moderadas, y no es de extrañar ya ni actitud de un presidente de una comunidad regional, ni de los líderes de la oposición. Una lástima, porque las pestes amenazarán siempre, el empeoramiento de las economías es suceptible siempre de ir a más, y los desencuentros ponen en duda la capacidad humana y solidaria con perjuicio para todos los habitantes. Ya sabemos que según la pseudo doctrina imperante por los que nada aportan pero sí destruyen la culpa la tiene siempre el mismo nombre. Punto.
ResponEliminaTambien todo eso que dices tiene que ser culpa de Sánchez, hasta Ayuso le ha culpado del follón que organizó en México. La política lo corrompe todo y no solo en la parte económica.
ResponEliminaSaludos
Jo, al maig del 68, tenia gairebé tots els organs formats, i em faltava madurar una mica per disposar-me al primer gran viatge.
ResponEliminaDevies ser l'ùnic que no hi era.
EliminaSeparando a los políticos con sentencias por granujas,no tengo mal criterio de los políticos,espero que algún día entiendas que detrás de las ideas de Sánchez hay muchas personas que tienen las mismas,pero hombre piensa que detrás de Ayuso ocurre lo mismo.Son dos líderes fuertes,pero lo que no es comprensible es que Ayuso sea la tóxica y el otro el santo.Esa es una opinión tuya,respetable,pero yo no pienso así. En ambos casos pueden cometer errores,pero ni son tontos,ni son aprovechados, son políticos, que no es fácil su trabajo.
ResponEliminaSaludos
Detrás de Ayuso solo hay uno: MAR y su propia incongruencia. No te confundas en eso.
ResponEliminaEn cuanto a trabajo fácil, el más fácil de todos es ser Dios, o José María Aznar.
No utilices el nombre de Dios en vano,dicen las escrituras. Puedes ir al infierno y lo mismo te encuentras allí a Ayuso, uffff no quiero pensar el choque.
ResponEliminaNo lo uso en vano, si hay un trabajo realmente fácil es ser Dios, solo ha trabajado siete dias en toda su eternidad.
ResponElimina