Els drons entren en el radar del regne del cel. El Summe Pontífex va oficialitzar aquesta detecció en la seva contundent homilia contra la guerra a Sant Pere del Vaticà. Lleó XIV va clamar per “trencar la cadena demoníaca del mal” i crear un món “en què no hi hagi espases, ni drons, ni revenja, ni banalització del mal ni lucre injust”.
Per primer cop la paraula dron ressonava a la basílica de basíliques, davant de l’altar de la Confessió, amb un ressó apocalíptic d’àngel caigut. La Tercera Roma ho va veure a venir abans que el Vaticà: els drons fa temps que són en el radar educatiu de Moscou. El control dels kalàixnikov amb hèlixs ja està incorporat al sistema escolar rus. El manual de primària –de 14 a 15 anys– inicia els alumnes en el muntatge, la programació i el pilotatge. I el de secundària –de 15 a 17 anys– s’integra a l’assignatura Defensa i Seguretat de la Pàtria, amb un enfocament més militar.
S’està covant una batalla global entre àngels, i el Kremlin vol tenir en quatre anys un milió de joves movent drons com si fossin varetes màgiques.
Harry Potter està prohibit a Rússia, però el manual de secundària respira a Hogwarts: explica als nens que ja en l’antiguitat somiaven amb “ dracs lleugers sense ales”. I en el de primària els diu que els drons “ja són part de les nostres vides”. I de les nostres morts. El president de Finlàndia, Aleksandr Stubb, va afirmar fa uns dies que Ucraïna està eliminant entre 25.000 i 30.000 soldats russos cada mes, i que en el 95% dels casos n’elimina amb drons.
És la nova ordre de Kíiv contra l’invasor, que un de cada tres drons vagin directes al cos dels soldats russos. “Li pots dir un pla d’assassinat, sí; i ens estem superant”, diu Robert Brovdi, comandant de la unitat ucraïnesa Ocells de Maydar .
“Nosaltres portem cap el front camions plens de nois, i els ucraïnesos, camions plens de drons”, es lamenta un blogaire de guerra rus.
És la història d’una necessitat. “No tens les cartes per guanyar”, va etzibar Trump a Zelenski per humiliar-lo en directe des del despatx oval. Un any després, el líder ucraïnès ja té les cartes: un ecosistema de drons que capgira les tàctiques de la guerra.
Kíiv ha construït una de les màquines militars asimètriques més efectives de la història moderna. Ha inventat drons que han enfonsat la meitat de la flota russa del mar Negre. I ha democratitzat les forces aèries amb una xarxa de mestresses de casa acoblant peces en cuines, programadors emergents i soldats al front: eixams de drons antidrons barats que ja exporta a les monarquies del Golf.
El secretari de Guerra nord-americà, Pete Hegseth, continua obsessionat a fer de cada soldat un nino Ken (el nòvio de la Barbie), tot i que no sap que la guerra del futur la lluitaran guerrers potser grassos engolint hamburgueses que regalimen mentre fan anar ocells en la distància. “És com marcar un gol”, diu un soldat ucraïnès de la sensació de carregar-te un dron rus gran amb un dron ucraïnès diminut.
És una gran batalla amb aires d’El codi Da Vinci, amb àngels envaïts contra àngels invasors en què els russos corren com poden mentre els ianquis es distreuen masturbant-se amb els tuits de Trump. Àngels bombardejant fàbriques d’àngels: els ucraïnesos ja han atacat dues vegades amb drons la factoria de drons russos Atlant.
Són ocells que ni Hitchcock s’hauria imaginat. A diferència d’altres monstres del cinema, els ocells de la seva pel·lícula no tenen expressió. Tenen la mirada fixa i buida idèntica a la lent òptica d’un dron: t’observa conscient de la teva impotència. No hi pots fer res. Només et pots fer el senyal de la creu.
El geni del suspens va omplir amb taques negres el cel nítid de Bodega Bay, la mateixa estètica de terror que creen avui els eixams de drons als núvols d’ Ucraïna. Eixams contra eixams. Com si et llancessin una bresca a la cara: drone significa abella mascle en anglès, pel brunzit.
Hitchcock, a la pel·lícula, hi va combinar ocells reals amb ocells mecanitzats. Avui dia fabriquem drons biomimètics amb forma d’ocells perquè passin inadvertits, com ara la silueta inquietant d’ocell rapinyaire, plomes incloses, del monoplà amb el qual el subtinent Giulio Gavotti va llançar a mà quatre granades sobre un destacament turc a Líbia: va ser, el 1911, el primer bombardeig aeri de la història, si no tenim en compte les dues bombes que els austríacs van deixar anar des de globus no tripulats sobre Venècia en el setge del 1849.
En el món real, els rapaços o les gavines solen atacar els drons per intrusos. Al film, els intrusos són els ocells mecànics que Hitchcock va fer volar. Passant-ne les pàgines, observo que el manual escolar rus acaba amb la foto d’un eixam de drons massiu que forma un gran colom de la pau.
Al capdavall, l’apocalipsi serà això: un algoritme camuflat d’ Esperit Sant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada